Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

La protecció dels drets dels animals hauria de ser un deure polític

Marina Vall-llosada i GarciaPer Marina Vall-llosada i Garcia

Advocada i Portaveu de la Comissió de Dret Animal de l’ICAG

Fins els temps més recents, mai abans s’havia qüestionat d’una manera tan raonada i àmplia la nostra relació amb els animals. Les veus que s’alcen contra la violència gratuïta a la qual són sotmesos els animals provenen de molts camps professionals, i el dels advocats i professionals del Dret és un d’ells. Un clar indicatiu de l’augment de la sensibilitat social respecte a la protecció dels animals és la creixent visibilitat dels assumptes relatius als animals en els sistemes legals de diferents estats d’arreu del món.

Recentment ha estat aprovada per unanimitat la Proposició no de Llei al Congrés dels Diputats que pretén modificar la categorització legal dels animals a l’Estat Espanyol -que no oblidem que data de l’any 1889-, passant de ser considerats com simples béns mobles (específicament, se’ls considera com a béns “semovents“) a reconèixer, en l’àmbit jurídic, la sensibilitat que ja posseeixen.

Aquesta proposició, presentada gràcies a una forta pressió social (amb més de 260.000 signatures recollides a través d’una coneguda plataforma digital i a la valuosa tasca que l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals –APDDA- està duent a terme a l’hemicicle) permetrà, de la mateixa manera que l’any 2015 es va elevar a delictes les faltes i tipificar altres conductes inexistents en l’àmbit de protecció animal, ampliar en l’esfera civil espanyola els drets naturals que han estat reconeguts en altres disposicions als animals (com, per exemple, l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que reconeix als animals com a “sentient beings“, és a dir, éssers dotats de sensibilitat).

En aquest sentit, és d’especial interès destacar l’important paper jugat per Catalunya, pionera en la defensa dels Drets dels Animals (va aprovar la seva primera Llei sobre la matèria l’any 1988, essent l’última versió el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Protecció dels Animals) prohibint, entre d’altres supòsits, l’embargament dels animals de companyia en procediments judicials, les curses de braus i els espectacles de circs amb animals salvatges.

Tot i això, l’any 2006, amb la modificació del Llibre Cinquè del Codi Civil Català, els animals van passar de ser considerats “coses” a “no coses” i a estar sota la protecció especial de les lleis.

A la nostra societat gairebé resulta estrany que una persona estigui d’acord amb el fet que un animal sigui considerat legalment un bé moble sense sensibilitat. Ara bé, dins de l’emergència del Dret Animal com una branca més del sistema normatiu, cal deixar palès, per evitar malentesos, de que no es tracta de dotar als animals de drets reservats a éssers humans, sinó de reconèixer als nostres companys animals, d’una vegada per totes, aquells drets inherents a la seva pròpia naturalesa d’éssers vius.

Però amb aquest reconeixement tàcit, que no neguem que sigui un bon principi, no n’hi ha prou. Cal responsabilitat política i ciutadana, cal valentia política i social, cal informació, sensibilització, consciència, protocols, recursos i voluntat, molta voluntat.

Tanta voluntat com la que ha mostrat l’increïble teixit associatiu i de voluntariat del nostre país que de manera altruista ha lluitat per aconseguir reparar l’escletxa ignorada per les autoritats competents. Hem lluitat molt pels drets dels animals de companyia (els únics que, a dia d’avui, gaudeixen d’una mínima protecció jurídica), però, encara hem de continuar treballant molt, a nivell legislatiu, per aconseguir l’atorgament dels mateixos drets i d’una certa protecció jurídica, també, entre d’altres, als animals de granja, així com a la fauna salvatge.

No obstant això, la defensa dels drets dels animals hauria d’anar molt més enllà; la seva protecció hauria de considerar-se un deure polític. Els poders legislatiu, executiu i judicial haurien de començar a caminar en la mateixa direcció, fomentant una sèrie de valors que ens permetin avançar cap a una societat més tolerant, empàtica i justa, que fomenti l’atorgament i el respecte dels drets dels animals, en definitiva, cap a una societat més evolucionada.

Vegent la situació a la qual ens enfrontem, i tornant a la recent aprovació de la Proposició No de llei abans esmentada, esperem pel bé de tots els animals però, sobretot d’aquells que es troben fora de Catalunya que, tal com reclama la ciutadania, no quedi en paper mullat.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *