Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Notes sobre la Directiva 2014/17/UE de crèdit hipotecari

Per Daniel Sot

Advocat. Soci en AOB Advocats

A través de la Directiva 2014/17/UE (la “Directiva”), i en atenció a les contínues garrotades judicials a la banca per les seves clàusules abusives i de falta de transparència, s’ha pretès retornar la confiança als consumidors, regulant certs aspectes amb la finalitat que existeixi un mercat creditici més transparent.

La directiva europea cerca harmonitzar les disposicions nacionals dels diferents països membres en matèria de concessió de crèdits hipotecaris i estableix, per a això, uns criteris mínims comuns que sense perjudici que els estats puguin adoptar si ho desitgen normativa més proteccionista, si així ho desitgen, en defensa del consumidor.

Entre altres aspectes, la Directiva es caracteritza per regular aspectes referents a la relació precontractual i respecte a pràctiques que han d’imperar mentre duri la relació creditícia.

Així per exemple, s’estableixen, entre d’altres obligacions:

a) Abans de la signatura del crèdit:

  • L’obligació, abans de comprar un habitatge, de lliurar al consumidor la informació precontractual mitjançant un fullet informatiu estàndard de fàcil comprensió.
  • Un període de reflexió de set (7) dies amb la finalitat que el consumidor pugui desistir de signar l’hipoteca i pugui valorar i estudiar la mateixa.
  • La prohibició de vendes vinculades. Es prohibeix a les entitats bancàries supeditar la concessió del préstec a l’adquisició d’altres productes financers.
  • Així mateix, s’estableixen obligacions del prestador per avaluar la solvència del consumidor, així com l’establiment de normes fiables de taxació i les competències exigides al personal al servei de les entitats de crèdit.

b) Una vegada signat el crèdit, durant la relació creditícia:

  • S’estableix que la banca haurà de facilitar el reemborsament anticipat (flexibilitat en el pagament) i no desincentivar-lo mitjançant comissions o despeses desproporcionades. La banca té dret a una compensació justa si se li irroga perjudici, però no té dret a “sancionar” mitjançant comissions abusives únicament pel fet d’amortitzar.
    • S’estableix un deure de tolerància raonable de les entitats de crèdit. L’execució de les hipoteques no ha d’operar com un criteri automàtic. Han de buscar-se fórmules alternatives a l’execució.
    • Es consolida la dació en pagament quan existeix acord entre prestador i deutor davant la impossibilitat de pagament.

La Directiva ha establert un termini de transposició de la mateixa a les seves respectives normatives nacionals de dues (2) anys, finalitzant el passat 23 de març de 2016.

Encara que Espanya ha introduït algun dels anteriors elements en la seva normativa, l’adaptació a la mateixa ha estat insuficient i s’ha iniciat un expedient sancionador a Espanya, per part de la Comissió, per la falta d’adaptació a la mateixa. De fet, el passat 17 de novembre de 2016 es va requerir perquè traslladés la Directiva abans de dos (2) mesos, sota prevenció que, de no fer-ho, seria sancionada. A data actual es contínua sense l’adaptació plena de la Directiva, circumstància que genera desprotecció als usuaris i consumidors de productes bancaris i per contra, dóna ales a la banca a continuar amb pràctiques que la normativa europea rebutja.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *