Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Responsabilitat de les empreses per deutes salarials quan es succeeixen en una contrata

Per Encarnación Donet

Responsable de l’Àrea Laboral d’Estellés Advocats

La contractació o subcontractació d’obres o serveis és una modalitat de descentralització de la producció molt utilitzada actualment, aquesta consisteix en que l’empresari principal contracti la realització de part del seu producte, obra o servei amb una altra empresa (contractista), per diferents motius aquests acostumen a ser tècnics o d’organització.

Aquesta modalitat descentralitzadora de la producció, habitualment anomenada contrata, pot ser des del punt de vista laboral de pròpia activitat o no, la diferència entre l’una i l’altra està en si el producte o servei que es presta consisteix en activitats o productes inherents al cicle productiu de l’empresa principal que ha encarregat la contrata o no ho són.

Si ens trobem davant una contrata de pròpia activitat estaríem parlant de responsabilitat solidària de l’empresa principal respecte a salaris i cotitzacions dels treballadors de l’empresa contractista, si ens trobéssim davant una contrata que no sigui de pròpia activitat únicament respecte a cotitzacions, arts. 42 del Reial decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant, “ET”) i 168.1 del Reial decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

Diferents sentències del Tribunal Suprem (d’ara endavant, “TS”) ens aclareixen el terme pròpia activitat, com  p. ex., la STS del 24 de novembre de 1998, STS del 15 de novembre de 2012, o la STS de 2 d’octubre de 2006, en diferents sectors professionals.

Així també quan en la contrata es produeix una successió d’empreses contractistes, aquestes adquireixen la responsabilitat en matèria laboral de la succeïda amb matisos i requisits a examinar en el cas en concret en el qual ens trobem i ens plantegem, quan això ocorre no una ni dues vegades sinó en moltes més ocasions, es pot anar arrossegant la responsabilitat per deutes salarials? Sí. Si l’empresa entrant accepta la seva responsabilitat solidària amb la sortint per l’article 44.3 ET, i el TS entén que la concurrència de la successió empresarial implica que la nova empresa entrant ha d’assumir els deutes salarials de la sortint, amb independència que aquells deutes haguessin estat adquirits d’una cedent anterior.

L’alt tribunal assenyala que no es pot exonerar a l’última empresa contractista amb el fonament que la primera empresa no va generar un nou deute, doncs l’art. 44 ET es limita a indicar que la responsabilitat solidària durant 3 anys de cedent i cessionària es genera per totes les obligacions anteriors a la transmissió.

En aquest sentit, el TS manifesta que lo rellevant és la persistència d’una obligació salarial incomplida i, per tant, el manteniment del dret dels treballadors a veure abonats els seus salaris ja reportats. En relació a això és important també la STS de 30 de novembre de 2016.

El TS indica que, partint de la responsabilitat per deutes salarials que adquireix una empresa quan succeeix a una altra en una contrata, reconegut així en l’art. 44 ET i cito “el canvi de titularitat d’una empresa, d’un centre de treball o d’una unitat productiva autònoma no extingirà per si mateix la relació laboral, quedant el nou empresari subrogat en els drets i obligacions laborals i de Seguretat Social de l’anterior, incloent els compromisos de pensions, en els termes previstos en la seva normativa específica, i, en general, quantes obligacions en matèria de protecció social complementària hagués adquirit el cedent”, en la Sentència de la Sala social d’11 de maig de 2017 va una mica més enllà i determina que els deutes salarials de l’empresa sortint, adquirits ja d’una contrata prèvia, afecten a la nova empresa entrant en la mateixa.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *