Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

El procurador respon si l’advocat no compareix a la vista

Per Vicente Rodrígo Díaz.

Soci a Basilea Advocats.

En el present article analitzarem el paper que ha d’exercir el procurador en un procediment judicial, ja que ens acostumem oblidar-nos que la seva figura en el procediment va molt més allà de la mera presentació i comunicació d’escrits.

Sovint, quan durant la tramitació d’un procés judicial es comet alguna classe d’error o negligència que comporta la frustració dels interessos o drets del client, el focus de la culpa tendeix a situar-se únicament sobre l’advocat, quan en realitat en moltes ocasions aquesta negligència no ha d’atribuir-se-li a ell, o almenys no ha de fer-se de manera exclusiva.

La responsabilitat civil del procurador respecte del seu client es deriva de la relació contractual que existeix entre ells. El procurador queda obligat des del moment en què té lloc l’acceptació del poder i respon dels danys i perjudicis que, de no executar-se, s’ocasionin al client, ja siguin causats per dol o negligència.

És important tenir en compte que entre l’advocat i el procurador no existeix relació de dependència, per lo qual no serà possible imputar a l’advocat responsabilitat per falta de vigilància de l’actuació del procurador, ni viceversa.

Cal tenir clar en tot moment quines són les responsabilitats del procurador, ja que no es pot entendre que la tasca d’aquest últim consisteixi solament a transmetre les comunicacions i documentació corresponent entre els òrgans jurisdiccionals i l’advocat.

Al procurador no li correspon únicament la comunicació diligent a l’advocat sinó que se li imposa per la jurisprudència el deure de comunicació al client en cas d’absència de resposta per part de l’advocat, o aquesta no fos suficient.

La recent Sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, civil, 598/2017, de 8 de novembre ens exposa un cas en el qual es perjudiquen els interessos del client perquè el procurador solament notifica la citació a l’advocat, produint-se la frustració de l’acció judicial ja que no compareixen ni l’advocat ni el representat. Més concretament s’exposa que la diligència mínima que se li exigeix al procurador per no incórrer en responsabilitat ha de consistir en:

  1. Dur a terme el que li exigia el jutjat, és a dir, citar a la seva representada a una compareixença;
  2. Comunicar al Jutjat la impossibilitat d’haver-la pogut citar;
  3. Sol·licitar del jutjat la suspensió de la compareixença.

En cap cas es pot considerar que qualsevol d’aquestes actuacions podria haver interferit en les funcions pròpies de l’advocat, sinó que resulta una de les obligacions exigides en la professió de procurador com és tenir al client i a l’advocat sempre al corrent del curs de l’assumpte que se li hagués confiat i comunicar de manera immediata al tribunal la impossibilitat de complir alguna actuació que tingui encomanada.

En resum, podem concloure que la comunicació a l’advocat d’una citació respecte a una compareixença no eximeix al procurador de respondre per no haver-la notificat al seu client o per no haver instat la suspensió de la compareixença a la qual aquest i el client haurien d’haver comparegut.

3 de setembre de 2018

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *