Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Els despatxos d’advocats busquen “amagar” els excessos de jornada dels seus advocats

Per Javier Aranda

President del Sindicat d’Advocats Independents Catalans Organitzats.

El decret llei 8/2019 de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball ha modificat la redacció de l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors, en relació a l’obligació de registrar la jornada de treball.

Els despatxos d’advocats, d’igual manera que la resta d’empreses, deuran, a partir del pròxim 12 de maig portar un control de la jornada, comprovable i constatable per tercers, especialment per la inspecció de treball.

El govern pretén, a més de l’ànim recaptatori en la cotització de les hores extraordinàries indubtablement, controlar el gran nombre d’hores que es realitzen en aquest país (sense cobrar ni cotitzar), i que perjudiquen tant l’ocupació, com la conciliació de la vida personal dels treballadors, com fins i tot el propi rendiment dels mateixos i la seva salut.

Què estan dient els despatxos advocats contractadors?

Des de diversos despatxos s’han llançat opinions jurídiques, materialitzades en en alguns articles, bé per a queixar-se de la nova regulació, bé per a plantejar que jurídicament aquesta novetat no ha d’aplicar-se als despatxos d’advocats, o en particular als advocats en règim especial d’advocats, que és la relació laboral especial que acostuma a regular aquestes situacions no ha d’aplicar-se.

Entenem que es tracten d’opinions molt discutibles, que no compartim, quan no manifestacions interessades dirigides per determinades firmes d’advocats per tal d’eludir les seves responsabilitats i enganyar al propi sector, pretenent mantenir el sistema de llargues jornades, i innombrables hores extraordinàries que existeix en el sector de l’advocacia.

Per què ha d’aplicar-se legalment al sector de l’advocacia l’Estatut dels treballadors

Alguns despatxos fonamenten la inaplicació de l’Estatut dels treballadors a la relació especial d’advocats, sobre la base de l’article 2 del Decret 1331/2006, que regula el sistema de fonts d’aquesta relació laboral.

“Artículo 2 Fuentes de la relación laboral especial

Los derechos y obligaciones concernientes a la relación laboral de carácter especial que se establece entre los abogados y los despachos de abogados para los que trabajan se regulan:

  1. Por las disposiciones de este real decreto.
  2. Por los convenios colectivos específicos y de aplicación exclusiva a los despachos de abogados.
  3. Por la voluntad de las partes, expresada en el contrato de trabajo, que habrá de respetar lo dispuesto en las disposiciones y convenios colectivos antes citados.
  4. Por los usos y costumbres profesionales.”

Aquesta absència expressa de menció com a normativa d’aplicació de l’Estatut dels treballadors a les fonts d’aquesta relació, serveix de base per a una pretinguda inaplicació, entenent-ho com un sistema de fonts tancat.

No obstant això, ja l’article 14 del propi Decret ja feia referència a la jornada màxima establerta en l’Estatut dels Treballadors, com la màxima a realitzar.

“Artículo 14 Jornada y horarios de trabajo

  1. La duración de la jornada de trabajo de los abogados será la que se pacte en convenio colectivo o, en su defecto, en el contrato de trabajo, no pudiéndose superar en ningún caso los límites de duración de la jornada que se establecen en la Ley del Estatuto de los Trabajadores, calculados en cómputo anual.”

I a més, com a clàusula de tancament, la disposició Addicional Quarta del Decret 1331/2006 és molt clara i estableix com a regulació subsidiària l’Estatut dels treballadors, en tot allò que no contradigui la naturalesa i característiques especials del sector de l’advocacia.

Per tant, sense cap dubte és aplicable la nova modificació de l’article 34 ET al sector de l’advocacia.

Quan es parla de contradicció en aquesta disposició addicional quarta, es parla de col·lisió entre normes específiques similars, que sobre algun aspecte, poguessin entrar en conflicte, no com s’interpreta o es dóna a entendre per part d’alguns despatxos, i és que registrar la jornada (perquè es facin les que siguin), col·lisiona sobre l’especial idiosincràsia, o amb “naturalesa o característiques especials” de la professió basada en el sentit d’entendre aquesta naturalesa com fer un gran nombre d’hores, o que existeixi una gran flexibilitat en la prestació de serveis, que són qüestions diferents.

Una cosa és la flexibilitat, com a característica especial del sector, una altra és ben diferent és la jornada màxima a realitzar establerta per llei, i el seu control.

Els despatxos d’advocats ja no busquen eludir la norma en el seu vessant pràctic, com fins ara, sinó ja s’arrisquen a aventurar que “ells no l’han d’aplicar”.

Aleshores quina jornada ha de registrar el meu despatx?

Segons l’article 14 del Decret 1331/2006:

  1. El temps que els advocats romanguin en el despatx realitzant activitats pròpies de la seva professió.
  2. El que dediquin fora del despatx per a l’assistència i defensa dels clients.
  3. No es computa el temps d’espera en els jutjats, però haurà de ser compensat econòmicament. No obstant això, atenent a l’absència de regulació convencional sobre quines esperes no computen, segons el nostre criteri tot el temps d’espera és generalment jornada laboral, i ha de computar-se i registrar-se com a tal.

Com ha de dur-se a terme aquest control? Recomanacions de la Inspecció de Treball.

Aquest organisme aconsella que, sigui en paper o digital, sempre sigui un sistema que no es pugui manipular i que garanteixi que el treballador tingui coneixement de la realització d’aquest registre.

  • En paper: Es signarà cada dia al final de la jornada per part del treballador.
  • Digital: En el moment d’accedir cada treballador amb la seva clau i usuari, o registre de petjada.
  • Suggeriment d’Inspecció: incloure el desglossament entre hores ordinàries i extraordinàries, per a poder portar un millor control dels excessos de jornada.

Quines són les conseqüències de no realitzar el Registre per als despatxos d’advocats?

Les empreses s’enfronten a multes d’entre 626 i 6.250 euros si no controlen la jornada laboral de la seva plantilla.

Aquesta sanció podria ser superior i arribar als 187.515 euros en cas d’impagaments reiterats d’hores extraordinàries o si s’emmascaren altres conceptes. (p. ex. establir una prima o incentiu com a mètode per amagar temps de treball).

16 de maig de 2019.


S’adjunta la guia pràctica del registre de la jornada laboral facilitada pel Govern, a través d’aquest enllaç.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *