Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Eleccions relativament democràtiques; Un advocat/a: un vot

Per David Peña i Nofuentes.

Advocat del Col·legi d’Advocats de Reus. Candidat a la Presidència del CGAE.

El col·lectiu de l’advocacia representa en una funció social clau en un Estat de Dret: Assessorar i defensar els interessos i els drets dels ciutadans.

Des d’aquest punt de partit no aconsegueixo comprendre que únicament puguin exercitar el dret de vot per a la Presidència del Consell General de l’Advocacia Espanyola els Degans i Deganes dels col·legis professionals del sector de l’advocacia. A la meva manera de veure, aquest és un tema que ha de canviar-se si realment el que es pretén és que la institució de l’advocacia sigui una institució realment democràtica. No perdem de vista que l’advocacia és una corporació de Dret públic, i no és comprensible que d’un cens de més de 150 mil possibles votants únicament exerceixin el dret de sufragi els 83 advocats que exerceixen el càrrec de Degà.

Per tant, és indispensable que candidatures com la que presento -jo no sóc Degà del col·legi professional reusenc- siguin candidatures visibles. El programa que presento és un programa per i per als centenars de milers de professionals de l’advocacia que no són membres de les juntes de govern col·legials:

1.- Enfortiment de la figura de l’advocacia en l’Administració de Justícia. És indiscutible que existeix una enorme desigualtat en el rang de valoració entre jutges i magistrats, membres de la fiscalia i aquells que exercim l’advocacia. És habitual veure que jutges i magistrats es consideren “iguals” a membres de la fiscalia pel fet que, com és sabut, comparteixen seu de les seves oficines professionals, i comparteixen formació a les escoles judicials i de fiscalia que culminen amb una exposició oral a manera d’examen. Als advocats, a vegades que són majoria, jutges, magistrats i fiscals, ens veuen com “l’enemic”. Construir ponts per tal de cercar el concepte que els advocats tenim la mateixa funció en l’Administració de Justícia que jutges, magistrats i fiscals, sense dubte, és clau perquè la figura de l’advocacia sigui valorada.

2.- Petició que l’advocat sigui considerat com a autoritat a l’efecte del CP per a quan existeixin agressions en contra de col·lectiu s’apliqui el delicte d’atemptat.

És insòlit que la previsió normativa del Codi Penal no contempli específicament als professionals de l’advocacia com a subjectes passius del delicte d’atemptat. És curiós i cridaner que funcionaris docents o sanitaris sí que estiguin contemplats en l’art. 550 CP, però que els advocats “en l’exercici de les funcions pròpies del seu càrrec” no ho estiguem. Sens dubte, ha de reflexionar-se sobre aquesta falta d’inclusió.

3.- Millores econòmiques per a les retribucions del denominat torn d’ofici. O la remuneració és conforme amb el treball, o el torn d’ofici ha de desaparèixer. L’advocacia pot i ha de ser conseqüent, i forçar a l’Estat al fet que siguin seriosos i rigorosos amb aquest tema. Ja no hi ha temps per a mitges tintes.

És ignominiós que es pagui tan poc, i que a més de que un dia de guàrdia de 24 hores paguin a 5 euros l’hora, en efecte, es cobri diversos mesos més tard de la prestació del servei de guàrdia.

El denominat torn d’ofici va lligat al benefici de justícia gratuïta i l’Estat no pot permetre ni tolerar que el col·lectiu de l’advocacia pública sigui “el germà pobre” de l’Administració de Justícia. Sense mitjans és complicat prestar bon servei d’orientació, assessorament i defensa jurídica a les persones més necessitades de protecció.

4.- Que l’elecció de la Presidència del CGAE sigui per tot el cens d’advocats i no com ara únicament per Degans.

El debat és clar: si únicament voten els Degans no existeix una participació democràtica real. En efecte, en molts col·legis existeixen dos corrents de votants: uns els que han votat al Degà electe, i uns altres els que han votat a l’opositor/és. Per tant, lo adequat és que la Presidència del CGAE pugui ser votada per tots. Cada advocat/a un vot ha de ser lo normal i democràtic.

5.- Obertura definitiva de l’Administració de Justícia per a una adequada democratització.

La llunyania existent entre la ciutadania i l’Administració de Justícia és una realitat. Molts ciutadans que no són assidus als procediments judicials i que són molts tenen la impressió que una cosa anormal ocorre dins dels edificis judicials. És a dir, els ciutadans no entenen que es triguin llargs anys a resoldre els procediments judicials, i que quan tenen una cita a una hora el retard de diverses hores sigui “normal”. Tampoc ajuda la imatge que es projecta pels mitjans de comunicació quan acudeixen a cobrir determinats “judicis mediàtics”. Sense informació de qualitat sobre el funcionament del dia a dia de l’Administració de Justícia, molt menys pot aspirar-se a una adequada democratització del Poder Judicial, en el qual ha de tenir un pes més específic el col·lectiu de l’advocacia.


7 de gener de 2020.

Article publicat originalment en castellà a www.eljurista.eu. Es pot consultar la versió en castellà a través del següent enllaç.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *