Per Agustí Puigdellívol
Soci de Gros Monserrat. Departament Fiscal
Juntament amb els propòsits d’any nou, ens arriben canvis en l’IVA intracomunitari. Ens afecten?… sí, i tant. S’endureixen els requisits per justificar l’exempció de l’IVA de les vendes de béns a altres països de la Unió Europea.
A partir de l’u de gener 2020, cada país està obligat a transposar a les seves lleis locals, un seguit de canvis en aquestes normes que endureixen els requisits per l’exempció de l’IVA.
Traduït a un llenguatge més profà, és sabut per qui ja esta venent cap a fora d’Espanya, que totes les vendes de mercaderies que s’envien a altres països de la UE, no “porten” IVA. Això és degut a què a aquestes vendes els hi aplica una directriu comunitària. Aquesta norma estableix, que el venedor dels béns que es transporten entre dos països de la Unió Europea queda exempt de tributar per IVA per aquella venda.
Quins canvis arriben?: el primer i el més important, es que per poder tenir dret a l’exempció d’IVA, tant el venedor com el comprador han d’estar registrats com a operadors intracomunitaris. El segon canvi, i tant necessari com el primer, es que no ens podem oblidar mai de declarar la venda al model 349 – Declaració Recapitulativa d’operacions intracomunitàries.
Tan un requisit com l’altre esdevenen requisits “materials” alhora de poder fer una venda exempta d’IVA, o sigui, que si declararem malament la venda dins el 349, aquella venda no té dret a gaudir de l’exempció, i per tant aniria amb IVA, igual que si estiguéssim fent qualsevol venda interior.
Un tercer requisit que s’introdueix és un canvi substancial amb la documentació que s’ha de tenir per justificar el dret a l’exempció de l’IVA del bé que ha estat transportat d’un país a un altre país de la Unió.
Bé, doncs si fins ara, tenir una factura del transportista i un CMR (contracte de transport) que lligués el venedor i el comprador era condició suficient per justificar que el bé havia sortit de les fronteres espanyoles, a partir de gener de l’any que ve, entre la documentació que el venedor ha de tenir per justificar que la mercaderia ha estat traslladada cap a fora d’Espanya, s’hi afegeixen també altres documents, com els coneixements d’embarcament, pòlisses d’assegurança, una acta notarial de recepció de mercaderia, o bé una factura del dipositari de la mercaderia en destí…, tot combinat amb una jerarquia d’opcions que fa que en determinats casos casi bé sigui impossible poder tenir la documentació necessària per tenir dret a l’exempció de l’IVA.
La norma separa dos casos: el primer versa sobre quina documentació s’ha de tenir quan el transport es a càrrec del venedor, i el segon quan se’n fa càrrec el comprador.
Normalment, quan el venedor contracta un transportista, és fàcil obtenir la documentació probatòria necessària del transport de la mercaderia fora d’Espanya. En canvi, si del transport se’n fa càrrec el comprador, la justificació de la prova de transport per part del venedor esdevé molt més complexa; o inclús es pot donar un tercer cas, que sigui el propi venedor el que realitzi el transport amb mitjans propis de l’empresa, essent aquest darrer cas, el més dificultós de poder demostrar que el bé ha traspassat les fronteres.
Tot aquest canvi normatiu d’aplicació europea suposarà un augment de les càrregues administratives per les empreses. Ara toca preparar-se, repassar les dades fiscals dels clients poc usuals per veure si tenim tota la informació fiscal, analitzar cas per cas tots els tipus d’operacions que estem fent i si en tenim tota la documentació probatòria del transport o bé no ho estem fent de la manera adequada.
En qualsevol cas, els riscos de no aplicar correctament els canvis podrien provocar que l’empresa estigui obligada a ingressar IVA per operacions que fins ara teníem per cert que no en portaven.
9 de gener de 2020
