Per Antoni Bayona Rocamora.
La greu crisi econòmica i la necessitat de reduir la despesa pública ha situat la reforma municipal en l’agenda de mesures que es poden adoptar a curt termini. El programa de reformes que l’Estat ha presentat a la Unió Europea preveu que només siguin considerats com a municipis aquells que arribin a un llindar mínim de població (que no determina). D’altra banda, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha plantejat que les diputacions provincials (consells de vegueria a Catalunya) assumeixin directament les funcions administratives que corresponen als municipis de menys de vint mil habitants.
En la nostra història municipal, plantejar un debat obert sobre la reforma municipal ha estat pràcticament impossible per raons polítiques i socials. Tanmateix, ara es corre el risc, amb el pretext de la crisis econòmica, d’adoptar mesures precipitades i improvisades que poden tenir un gran impacte sobre el món local i la ciutadania.
Seria desitjable, per tant, que aquest tipus de debat es fes de forma serena, transparent i amb la màxima participació dels propis municipis, ja que està en joc la definició de la institució pública més propera als ciutadans i en la qual s’exerceix de manera més clara i directa el principi democràtic. Tot i que els municipis han de tenir capacitat per actuar com a administracions i prestar els serveis bàsics a la comunitat, no hem de perdre de vista el seu valor de proximitat, valor que es pot veure seriosament compromès amb una reforma que impliqués la fusió o agrupació forçosa dels actuals municipis i també amb el trasllat de les seves responsabilitats a una altra administració (les diputacions) molt més distant dels ciutadans i que ni tant sols es elegida directament per aquests. Aquesta última fórmula és, en qualsevol cas, molt discutible des del punt de vista constitucional i estatutari, ja que implicaria una dissociació entre els vessants de participació política i de gestió administrativa del municipi, que han de donar-se conjuntament per no comprometre la seva garantia institucional.
En definitiva, si cal posar sobre la taula la reforma de la planta municipal, és imprescindible que es faci mitjançant un debat obert i transparent, en el qual es valorin totes les seves implicacions, especialment aquelles que poden afectar la representativitat democràtica en la gestió pública i el principi de proximitat que és inherent a la institució municipal.
Antoni Bayona Rocamora.
Director d’Estudis Parlamentaris i professor titular de Dret Administratiu, Universitat Pompeu Fabra.
En aquest article, el professor Bayona ens planteja als lectors els punts clau de la reforma de l’estructura municipal. En aquests dies en que el poder està obsessionat en retallar despeses, encara que això impliqui una tisorada sobre els nostres drets, la ciutadania ha de pressionar per deixar clares les línies roges que no està disposada a cedir. Crec que la legitimitat democràtica i el dret a la percepció d’uns serveis públics de qualitat és una d’aquestes línies; per això, la reforma de la planta municipal és una qüestió tant important.
La clau del tema és el principi de subsidiarietat; que ens diu que en igualtat de condicions d’eficàcia i eficiència en la realització d’una activitat administrativa, aquesta serà realitzada per l’administració més propera al ciutadà.
Sense intenció d’allargar-me més (una discussió detallada del tema donaria per a pàgines i pàgines), crec que els Ajuntaments són un pilar fonamental de la nostra Administració, absolutament essencials en el món rural, expressió del poder popular… Abans que reduir Ajuntaments, ens hauríem de plantejar si són realment necessàries altres institucions com determinades comunitats autònomes o determinades províncies.
Reduïr Ajuntaments és una bona idea, mancomunem serveis i reduim despesa. Volem eficiència o no?