L’emprenedoria a anàlisi; el nou Reial Decret-Llei 19/2012

Per Tomàs Gabriel Garcia Micó.

Si s’observen les dades que la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) publica cada any a través del seu informe comparatiu dels tràmits administratiu per a la creació d’empreses, es pot veure que a Espanya per tal d’iniciar l’activitat empresarial són necessaris deu tràmits administratius mentre que només es precisen 5,6 tràmits de mitjana a la OCDE; a Espanya es precisen 47 dies per a crear una empresa, mentre que de mitjana a la OCDE únicament es triguen 13,8 dies; El llistat de dades pot continuar sent força desesperançador.

Si s’observa l’informe del Banc Mundial “Doing Business 2011” es pot trobar la publicació del rànquing dins del qual s’analitzen diferents variables i es classifiquen els Estats en funció d’aquestes, trobant-se l’Estat espanyol en el quaranta-novè lloc, un lloc per sota que el de l’any anterior. A més d’això, Espanya consta en el lloc 133 d’entre 183 països en una rànquing de països de la OCDE organitzats en funció de la facilitat per obrir negocis i inclòs al mateix “Doing Business 2011”.

Aquesta situació tan negativa per a l’emprenedoria a l’Estat espanyol podria començar a acabar amb el Reial Decret-Llei 19/2012 la intenció del qual és, segons l’exposició de motius, “reduir les càrregues administratives que dificulten el comerç” i “dinamitzar el sector permetent un règim més flexible d’obertures” aplicant-se aquesta norma, en virtut de l’article 2 del Reial Decret-Llei recentment citat, a “les activitats comercials minoristes i a la presentació de determinats serveis previstos en l’annex d’aquest Reial Decret, realitzats a través d’establiments permanents, situats en qualsevol part del territori nacional, i la superfície útil d’exposició i venta al públic no sigui superior a 300 metres quadrats”.

Fins i tot, les notícies que circulen en els mitjans de comunicació des del passat 25 de maig, apunten a que el Govern de Rajoy “estarà molt pendent del seu funcionament (el del Reial Decret-Llei) per a poder ampliar-la (la llicència express) a locals més grans i a altres tipus d’activitats” destacant la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que “amb aquesta mesura es busca canviar la cultura administrativa, liberalitzar el comerç, simplificar els procediments, agilitzar els tràmits i acabar amb la burocràcia, però sobre tot, recolzar als emprenedors

La Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local preveu en el seu article 84.1.b) que l’activitat dels ciutadans hauria de sotmetre’s a prèvia llicència per a poder-se realitzar i el problema radica en el fet en que la concessió d’una llicència administrativa és força lenta i burocràtica i comporta que les dades de comerç interior del nostre país siguin baixes en comparació amb la resta de països de la Unió Europea i la OCDE degut a que no s’incentiva suficientment l’emprenedoria, sinó que es fa totalment el contrari. Així doncs, l’article 3 del Reial Decret-Llei 19/2012 preveu un ampli ventall de supòsits en els que no serà exigible la llicència administrativa i, per tant, segons l’article quart “les llicències prèvies que, d’acord amb els articles anteriors, no puguin ésser exigides, seran substituïdes per declaracions responsables, o bé per comunicacions prèvies” que són formes d’autorització de l’activitat econòmica dels particulars introduïdes per la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior (coneguda com Directiva de Serveis) que té la principal funció, segons el seu primer article, “facilitar l’exercici de la llibertat d’establiment dels prestadors de serveis i la lliure circulació dels serveis, mantenint al mateix temps, un nivell elevat de qualitat en els serveis”.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 2/2011, d’Economia Sostenible, es van afegir els articles 84 bis i ter a la Llei 7/1985 establint-se expressament en el 84 bis un règim de reduïda aplicació de la llicència en àmbits molt específics amb transcendència per l’Estat com poden ser “activitats que afectin el medi ambient o patrimoni històric-artístic” d’entre altres.

Seguint en la línia de l’anàlisi del Reial Decret-Llei 19/2012, es pot observar que es pretén una simplificació dels tràmits administratius que es veu plasmada a l’article 4.2 en el que es diu que “la declaració responsable, o comunicació prèvia, hauran de contenir una manifestació explícita del compliment d’aquells requisits que resultin exigibles d’acord amb la normativa vigent” establint-se una presumpció en l’article 5 doncs “la presentació de la declaració responsable, o de la comunicació prèvia, […] no prejutjarà de cap manera la situació i efectiu acomodament de les condicions de l’establiment a la normativa vigent, ni limitarà l’exercici de les potestats administratives, de comprovació, inspecció, sanció, i en general de control”; trobem el mateix declarat a l’article 71 bis.3 de la Llei 30/1992, segons el qual “la declaració responsable, o comunicació prèvia, permetran el reconeixement o exercici del dret del particular, sens perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tinguin atribuïdes les Administracions Públiques”.

Tot això implica un model més favorable per a la creació d’empreses doncs s’està produint una simplificació dels tràmits administratius fins el punt de requerir-se, únicament, un document en el qual es reconeix que es compleixen amb els requisits i així es pot iniciar de manera immediata l’exercici de l’activitat o dret d’aquell particular. En conclusió, aquest Reial Decret-Llei comportarà una certa millora al panorama del comerç intern espanyol força damnificat per la crisi i per la burocràcia que implica obrir un negoci.

 

Ajunta’t a continuació en pdf el “Doing Bussines 2011”

Doing Bussines 2011.pdf

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.