“Tot depèn de…”

Per Miquel Serra.

PALMA. DIARI DE BALEARS. MIQUEL SERRA, DIRECTOR DE DBALEARS.A principi dels anys 90, vaig demanar audiència al president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, el senyor Ángel Reigosa, perquè em resolgués un dubte important. M’havíen contat que una coneguda empresa mallorquina acabava de fer el que abans es deia “suspensió de pagaments” i dubtava si aquella informació podia ser publicada al meu diari. Jo considerava que era d’interès públic, però també que podia generar uns perjudicis econòmics a la companyia i que aquesta em podia denunciar. Reigosa em rebé al seu despatx amb dos magistrats més, que no obriren la boca en cap moment. Record que hi havia molt poca il·luminació i que l’ambient era com a liquós, no sé si per la humitat o la calor. Vaig exposar la qüestió i em respongué amb poques paraules, més o manco aquestes: “Tot depèn de si et presenten una demanda. Si te la presenten, llavors depèn de com exposa el cas el seu advocat, és a dir, si pot demostrar que la publicació ha causat perjudicis i te’n fa responsable. Aquí entra l’habilitat del teu misser per rebatre aquests arguments. Finalment, el jutge decidirà segons el que hagi escoltat”.

No era la resposta que m’esperava, però corroborava la idea que no existeix cap patró judicial fix ni per les situacions més concretes, com és informar d’un fet que es repeteix en el temps. No vaig poder assegurar-me’n de la legalitat, que és el que m’interessava, i vaig entendre que els tres magistrats es desentendrien del meu problema si se’ls presentava. Finalment, la notícia sortí publicada en un breu a peu de pàgina, amagada. Així quedà constància, al menys, que era coneguda. Ningú no es queixà.

Han passat anys i pus mai no he demanat el parer jurídic a un jutge. El costum ha fet que la publicació de les notícies dels “concursos de creditors”, com es diuen ara, siguin habituals, però el criteri de Reigosa es manté igualment viu. Aquí, en el nostre país, en el dret i en l’Administració de Justícia, “tot depèn de…“.

Per aixó pens que en el primer curs de dret, en l’assignatura de romà, si en lloc de la ciutadania, les manumissions o les capiti diminutio, s’estudiassin els proverbis, els futurs advocats en trobarien un que compila tot el saber jurídic del món clàssic als nostres temps: “Facta lex, inventa fraus“, o “feta la llei, feta la trampa”, que en deim ara. I és que res no hi ha més insegur que el dret.

Miquel Serra
Director de Diari de Balears

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.