Imagineu-vos el següent cas: Maria i Josep volen anar a La Habana en avió. No obstant, han de fer transbord a Madrid de forma que el seu viatge és BARCELONA – MADRID; MADRID – LA HABANA. Un cop estan a l’Aeroport del Prat, el primer vol pateix un retard de dues hores; fet que els dificulta agafar el segon vol. Un cop en Josep i la Maria arriben a Barajas, es troben amb que els hi deneguen l’embarcament perquè només falten 15 minuts per l’enlairament de l’avió.
Aquesta situació, extremadament incòmode, no donava dret a indemnització fins a dia d’avui. La figura de la denegació d’embarcament estava regulada al Reglament (CE) 261/2004, com la “negativa del transportista aeri a transportar uns passatgers tot i que aquests s’han presentat amb una reserva confirmada i dins del temps d’embarcament“. Aquesta regulació, doncs, semblava deixar fora, d’una manera força taxativa, el supòsit d’en Josep i la Maria, que no podien adduir denegació d’embarcament perquè no s’havien presentat en temps d’embarcament encara que fos per circumstàncies alienes a la seva voluntat.
No obstant, el paper sempre innovador del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) ha entès que sí dóna dret a indemnització. La pregunta és: com han arribat a aquesta conclusió jurídica? El Tribunal ha entès que el concepte “denegació d’embarcament” no només és aplicable en casos com l’overbooking, sinó que també és operatiu quan es degui a altres motius, com ara els operatius.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ho justifica afirmant que en aquests casos, la denegació d’embarcament no és imputable al viatger (fet que, altrament, de ser així, justifica la denegació d’embarcament). I que, per tant, aquell operador que hagi causat el retard serà el responsable; és a dir, és l’únic imputable i que haurà d’indemnitzar, en sintonia amb el Reglament Europeu, per denegació d’embarcament.
Aquesta interpretació tan proteccionista que fa sempre el TJUE (vid. dret de compensació en casos de retards superiors a 3h) ha suposat, sense cap mena de dubte, un vel de protecció als consumidors, sovint desemparats front les companyies aèries.
Cal recordar i matissar, que la reclamació s’ha de produïr front l’operador aèri que sigui responsable del retard, i no pas d’aquell que hagi denegat l’embarcament. No obstant s’haurà de valorar, en cada cas, qui és el responsable de la denegació d’embarcament. És possible – tal i com diu la pràctica- que la companyia aèria no atengui la seva reclamació. En aquest cas recordar que és un bon mecanisme anar a AESA (Agència Estatal de Seguretat Aèria) i explicar els fets.
DOCUMENT ADJUNT: SENTÈNCIA DEL TJUE (link de descàrrega)
Sentència TJUE per denegació d’embarcament en vols de connexió