Per Miquel Àngel Mas i Colom.
La recent i important reforma del Codi Penal operada per la llei orgànica 7/2012 de 27 de desembre, junt amb un agreujament de determinades conductes tipificades, un rerefons d’intencionalitat recaptatòria.
I.- RESPONSABILITAT PENAL DE PARTITS POLÍTICS I SINDICATS
Es modifica l’article 31. bis del Codi Penal, en el sentit que a partir d’ara els partits polítics i sindicats poden incórrer en responsabilitat penal talment la resta de persones jurídiques privades. Així seran responsables de les conductes il.lícites dels seus representants, administradors i treballadors, sempre que no hagi hagut un control adequat sobre els mateixos.
II.- EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA
Referim a continuació les principals novetats:
II.1.- LA REGULARITZACIÓ FISCAL COM A REQUISIT PEL DELICTE FISCAL.
II.1.A.- El motiu de la reforma.
Segurament aquest és una de les claus de la present reforma i diríem principal raó de la pròpia reforma.
Efectivament, la regularització fiscal (pagament voluntari d’allò que s’hauria d’haver abonat a la Hisenda), plantejava problemes en relació al seu tractament penal. Així si bé quedava clar que la regularització fiscal evitava el delicte fiscal per la via de l’excusa absolutòria, no salvava el problema que podria implicar el tipus del blanqueig de capital (art. 301 i ss. del Codi Penal). És a dir amb la regularització fiscal es perdonava el delicte fiscal, però els doblers derivats de la regularització, no podien ser utilitzats ja que usar bens d’origen il.licit (i els doblers regularitzats tot i evitar el delicte fiscal via excusa absolutòria, ho seguien sent), constitueix el tipus penal del blanqueig de capital.
Aquesta problemàtica ja apuntada per la doctrina, s’ha accentuat amb la darrera amnistia fiscal (RD-LLEI 12/2012 de 30 de març), ja que tot i possibilitar-se la regularització fiscal, això no impedia tècnicament que d’allà es pogués derivat el delicte de blanqueig de capital. En conseqüència era necessari modificar el Codi Penal per evitar aquesta paradoxa i donar seguretat penal a qui tenia intenció de regularitzar la seva situació fiscal.
II.1.B.- La reforma.
Amb la reforma la regularització passa a ser un element del delicte i no simplement una excusa absolutòria, de tal manera que sols hi haurà delicte fiscal si:
a.- Es defrauda amb una suma superior a 120.000€
b.- No hi ha regularització fiscal.
Per tant, si hi ha regularització fiscal, no hi ha delicte fiscal, és el denominat molt gràficament per la doctrina, el “delicte que mai va existir”.
La regularització s’ha de fer en qualsevol cas, abans que l’Agència Tributària hagi iniciat actuacions contra el subjecte passiu o bé abans que s’hagi interposat una querella o denúncia contra ell.
II.2.- ATENUACIÓ DE LA PENA EN CAS DE PAGAMENT UNA VEGADA INICIAT EL PROCEDIMENT PENAL.
Si ja s’ha iniciat un procediment penal, el subjecte passiu pot atenuar la pena en un o dos graus, si regularitza la seva situació fiscal en el termini de dos mesos des de la citació o bé en cas de no ser l’autor de frau, col.labora amb la justícia per identificar el culpables o obtenir proves.
S’introdueix un nou apartat (art. 305.6)
II.3.- NO PARALITZACIÓ DE LA VIA ADMINISTRATIVA DE COBRAMENT.
El procediment penal no paralitzarà el cobrament del deute tributari en via administrativa per l’AEAT, tret que:
a.- Es presti garantia i el jutge acordi la suspensió de l’execució administrativa.
b.- Que l’execució pogués causar danys irreparables, de molt difícil reparació i no poguessin prestar-se garanties i el jutge acordàs la suspensió de l’execució administrativa.
II.4.- NOU TIPUS AGREUJAT.
S’introdueix un nou tipus agreujat amb la creació del nou art. 305 bis que implicarà:
a.- Pena de presó de 2 a 6 anys (l’ordinari és entre 1 i 5 anys)
b.- El termini de prescripció serà de 10 anys (el delicte fiscal ordinari són 5 anys)
Se consideren supòsits agreujats:
a.- Si la quantia de la quota defraudada supera els 600.000€
b.- Si la defraudació es comet al si d’una organització o grup criminal
c.- Si s’interposen persones o ens sense personalitat jurídica, negocis o instruments fiduciaris o es tracti de territoris (paradisos fiscals) que ocultin o dificultin la determinació de la identitat o patrimoni del veritable obligat tributari o responsable del delicte, de la quantia defraudada o del patrimoni de l’obligat tributari o responsable del delicte.
II.5.- CRIMINALITAT ORGANITZADA
S’introdueix una regla especial per les organitzacions criminals per poder actuar de forma immediata quan la quantia defraudada sigui igual o superior a la suma de 120.000€.
III.- EN MATÈRIA DE LA SEGURETAT SOCIAL I CONTRA ELS DRETS DELS TREBALLADORS
Introdueix les mateixes reformes que en matèria tributària pel que fa a regularització, l’atenuació de la pena en cas de pagament, la no paralització de la via administrativa i la introducció d’un nou subtipus agreujat.
III.0.- DE LA NOTABLE REDUCCIÓ DE LA QUANTIA LÍMIT DEFRAUDADA.
És de destacar de forma prèvia, que la quantia límit defraudada per ser considerada delicte, baixa de 120.000€ a 50.000€, la qual cosa és considerable.
III.1.- LA REGULARITZACIÓ FISCAL COM A REQUISIT PEL DELICTE FISCAL.
Amb la reforma la regularització passa a ser un element del delicte de tal manera que sols hi haurà delicte contra la seguretat social si:
a.- Es defrauda amb una suma superior a 50.000€
b.- No hi ha regularització.
Per tant, si hi ha regularització, no hi ha delicte.
La regularització s’ha de fer en qualsevol cas, abans que la Seguretat Social hagi iniciat actuacions contra el subjecte passiu o bé abans que s’hagi interposat una querella o denúncia contra ell.
III.2.- ATENUACIÓ DE LA PENA EN CAS DE PAGAMENT UNA VEGADA INICIAT EL PROCEDIMENT PENAL.
Si ja s’ha iniciat un procediment penal, el subjecte passiu pot atenuar la pena en un o dos graus, si regularitza la seva situació en el termini de dos mesos des de la citació o bé en cas de no ser l’autor de frau, col.labora amb la justícia per identificar el culpables o obtenir proves.
III.3.- NO PARALITZACIÓ DE LA VIA ADMINISTRATIVA DE COBRAMENT.
El procediment penal no paralitzarà el cobrament del deute per part de la Segureta Social en via administrativa, tret que:
a.- Es presti garantia i el jutge acordi la suspensió de l’execució administrativa.
b.- Que l’execució pogués causar danys irreparables, de molt difícil reparació i no poguessin prestar-se garanties i el jutge acordàs la suspensió de l’execució administrativa.
III.4.- NOU TIPUS AGREUJAT.
S’introdueix un nou tipus agreujat amb la creació del nou art. 307 bis que implicarà:
a.- Pena de presó de 2 a 6 anys (l’ordinari és entre 1 i 5 anys)
b.- El termini de prescripció serà de 10 anys (el delicte fiscal ordinari són 5 anys)
Se consideren supòsits agreujats:
a.- Si la quantia de la quota defraudada supera els 120.000€. És de destacar aquesta quantia, ja que fins ara se venia aplicant per criteri jurisprudencial, la quantia de 600.000€.
b.- Si la defraudació es comet al si d’una organització o grup criminal
c.- Si s’interposen persones o ens sense personalitat jurídica, negocis o instruments fiduciaris o es tracti de territoris (paradisos fiscals) que ocultin o dificultin la determinació de la identitat o patrimoni del veritable obligat front a la Seguretat Social o responsable del delicte, de la quantia defraudada o del patrimoni de l’obligat front a la Seguretat Social o responsable del delicte.
III.5.- NOU DELICTE D’OBTENCIÓ FRAUDULENTA DE PRESTACIONS DEL SISTEMA DE SEGURETAT SOCIAL.
S’introdueix un nou tipus penal (art. 307 ter) pel qual es tipifica com a delicte d’obtenció de prestacions a la seguretat social per mitjà d’error provocat via simulació de fets falsos, tergiversació o ocultació de fets.
III.6.- NOU DELICTE CONTRA ELS DRETS DELS TREBALLADORS.
Se castiga amb penes de 6 mesos a 6 anys a qui utilitzi o doni ocupació a una pluralitat de treballadors de forma simultània i sense donar-los d’alta a la Seguretat Social o sense haver obtengut la corresponent autorització de treball si:
a.- Els treballadors afectats representen el 25% del total a les empreses o centres de treball que ocupin més de 100 treballadors.
b.- Els treballadors afectats representen el 50% del total a les empreses o centres de treball que ocupin a més de 10 treballadors i menys de 100.
c.- Els treballadors afectats representin la totalitat dels treballadors a les empreses o centres de treball que ocupin a més de 5 treballadors i menys de 10.
IV.- FRAU DE SUBVENCIONS
Es dona una nova regulació al tipus penal del frau de subvencions (art. 308 CP), seguint la mateixa pauta en relació a la reforma en matèria de delictes tributaris i de la Seguretat Social.
V.- NOVA FIGURA DELICTIVA DE MAL GESTIÓ DELS RECURSOS PÚBLICS.
Amb l’objectiu de millorar la gestió pública i penar les falsedats en la informaicó que ha de reflectir la situació econòmica de les entitats públiques, es crea el nou tipus penal del 433 bis. El tipus penal té un evident paral.lelisme amb l’article 290 del Codi Penal, relatiu als administradors de dret i fet de les societats mercantils (falsejament de contes anuals i altres documents mercantils que hagin de reflectir la situació jurídica o econòmica de l’entitat). El que varia és el subjecte actiu que és una autoritat.
Miquel A. Mas i Colom.
Misser (advocat)
Soci fundador a DMS Consulting. Despatx que patrocina el concurs RESET per a emprenedors universitaris i compromés amb la societat, especialment en la formació superior de futurs especialistes en la matèria.
