Breu comentari sobre la 1era sentència de l’AP de palma sobre la clàusula trespol

Per Miquel Àngel Mas i Colom.

S’acaba de publicar la 1ª sentència de 19-11-12 l’Audiència Provincial de Palma sobre les clàusules trespol (cláusulas suelo), declarant-la nul.la de ple dret. http://bit.ly/UxSHOv

Qui era el Banc o Caixa demandat?

En aquest cas la Caixa Rural de Balears Sociedad Cooperativa de Crédito

Quina era la clàusula trespol (cláusula suelo) pactada?

El tipus d’interès mínim el 4,5% i el màxim el 28%.

Quins arguments fa servir l’Audiència Provincial de Palma?

Bàsicament dos:

1.- Que no se varen complir les normes de transparència i protecció de consumidors, ja que la clàusula trespol no va ser negociada lliurement i expressa per les parts: “no consta ni información previa ni que con anterioridad a la firma de la escritura de préstamo hipotecario se remitiera al demandante una oferta vinculante que contuviera dicha estipulación

2.- Pel caràcter abusiu de la clàusula en si mateixa, ja que el màxim fixat (28%) és impossible que si arribi mai, la qual cosa posa en evidència la falta d’equilibri entre les parts, de reciprocitat (el mínim és el 4,5% i el màxim és el 28%) i en definitiva de bona fe per part del banc.

Quins efectes té la declaració de nul·litat de la clàusula trespol segons la sentència?

1.- A partir de la sentència deixa d’aplicar-se la clàusula trespol i per tant simplement el tipus aplicable serà el pactat (normalment l’euribor més un %).

2.- S’ha de tornar per part de la caixa tot allò cobrar de més, és a dir, la diferència entre el tipus d’interès que han cobrat (el 4,5% mínim) i el que haurien d’haver cobrat (l’euribor més el % pactat). En aquest cas concret han de tornar 3.176,46€.

Hi ha condemna en costes en aquesta sentència?

En aquest cas i a pesar de l’estimació de la demanda, no hi ha condemna en costes donades la disparitat de criteris jurisprudencials.

Com està el panorama jurisprudencial a nivell de la resta de l’estat?

Tot i que hi ha una majoria de sentències que estimen que aquest tipus de clàusules són nul·les (sentències AP de Càceres de 18-07-12, AP d’Alacant de 13-12-12…), també és cert que n’hi ha en contra (significativament AP de Sevilla de 07-10-11 que està recorreguda al Tribunal Suprem).

Quines possibilitats hi ha de guanyar si interpòs una demanda contra un banc o caixa per una clàusula trespol?

S’ha d’estar a cada cas, valorant el propi redactat de l’escriptura d’hipoteca i les circumstàncies personals que esdevingueren a cada cas, si bé es cert que actualment hi ha una bona predisposició per part dels tribunals (al cap i a la fi no són aliens al seu entorn) d’estimar aquest tipus de demanda contra pràctiques abusives de bancs i caixes.

Miquel A. Mas i Colom.

Misser (advocat)

Soci fundador a DMS Consulting. Despatx que patrocina el concurs RESET per a emprenedors universitaris i compromés amb la societat, especialment en la formació superior de futurs especialistes en la matèria.

http://blog.consultingdms.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.