La impossibilitat de liquidar persones físiques, la dació en pagament i contra els talibans del 1911

Per Miquel Àngel Mas i Colom.

 

 Pot una persona física que es troba en situació d’insolvència acollir-se a un concurs? Sí.

Es aconsellable? Quasi mai.

Del principi quasi sagrat de la responsabilitat patrimonial universal
Constitueix un dels fonaments del nostre dret, la responsabilitat patrimonial universal de tothom. Per la qual cosa, el deutor respon amb tots els seus bens presents i futurs dels seus deutes (art. 1911 del Codi Civil)

Que passa quan una empresa es troba en situació d’insolvència?
Quan una empresa es troba en una situació d’insolvència, pot anar al concurs de creditors, una espècie d’hospital d’empreses que té per finalitat aconseguir una reestructuració i sanejament de la mateixes. Cert que la immensa majoria d’empreses que entren en concurs acaben en liquidació, però tenen una oportunitat.

Què passa quan una persona física es troba en una situació d’insolvència?
Quan qui es troba en una situació d’insolvència és una persona física, també pot anar al concurs de creditors, regulat a la Llei de Concurs de Creditors, però la pregunta pertinent és: és útil per la persona física anar a concurs de creditors?
La resposta és que molt poques vegades pot resultar interessant, és més, fins i tot potser contraproduent. Efectivament, com sigui que la llei no distingeix entre persones físiques i jurídiques, s’aplica el mateix règim amb molt negatives repercusions.

Què implica un concurs per una persona física?
a.- Les execucions hipotecàries fins i tot de la pròpia casa, no s’aturen. La llei concursal preveu que si l’immoble es troba afecte a l’activitat empresarial, aleshores hi ha una suspensió de l’execució durant 1 any, però res es preveu pel propietari de la casa que perd ca seva…
b.- En cas que no s’arribi a acord amb els creditors (amb una reducció i/o ajornament dels deutes), es passa a la liquidació. Quan es tracta d’una empresa pot resultar una situació desgraciada perquè l’empresa desapareix. Però quan es tracta d’una persona física com sigui que no es pot liquidar una persona física després d’un concurs (vaja per ara!), se condemna a la persona física a la marginació social i econòmica. Cal tenir en compte aquí el principi de la responsabilitat patrimonial universal comentat més amunt que determina que un deutor ha de respondre dels seus deutes amb tots els seus bens presents i futurs.

Les nefastes conseqüències especialment humanes i socials, però també econòmiques (atenció!) d’aquest sistema.
Aquest sistema a més de llançar a persones a la misèria més absoluta, no fa sinó agreujar la crisi econòmica i social, perquè a més de ser humanament i socialment insuportable (els suïcidis no són ja infreqüents), resulta des del punt de vista econòmic, totalment contraindicat.
Efectivament, la persona física que ha sobreviscut al concurs, haurà perdut tots els seus bens (liquidats) i a més a més haurà augmentat els seus deutes (els considerables honoraris dels advocats i administradors concursals)… Quina paradoxa!, el concurs que havia d’esser un hospital ha esdevengut un poltre de tortura!
Aquesta persona es submergirà durant en l’economia B, la famosa economia en negre, amb el que suposa de precarietat laboral i pèrdua d’ingressos fiscals per part de l’estat o bé usarà testaferros per evitar que els guanys generats una vegada acabat el concurs, vagin destinats a pagar deutes anteriors.
No resulta estrany que tenguem el 25% de l’economia submergida

Per una llei concursal específica per a persones físiques, la segona oportunitat
És en base a aquesta anàlisi que resultaria realment interessant regular específicament aquesta matèria. Una llei que possibilitàs que qui de bona fe (serà necessari establir mecanismes de fiscalització) queda en la ruïna més absoluta i perd tots els seus bens, pugui tenir una altre oportunitat i començar de zero, sense el llast del pagament d’un deute que no pot pagar.
D’aquesta manera s’aconseguiria que aquestes persones recuperassin l’esperança i tenguessin una altre oportunitat, una mena d’estímul econòmic i humà. Per altre banda l’estat veuria com augmentaven els seus ingressos via cotitzacions i imposts.
És el que es coneixa a USA com a “fresh start”, institució jurídica establerta el 1898!
Això explica el perquè mentre que a Espanya durant el 2012, sols el 13,7% dels concursos foren per persones físiques a USA foren el 96%.

La dació en pagament o un debat inncessari…
La dació en pagament quedaria necessàriament englobat dins la problemàtica general de la insolvència de la persona física, ja que el deute hipotecari constitueix normalment el principal dels deutes de les persones físiques. Per tant el debat sobre la dació en pagament o no, amb una llei concursal especial per a persones físiques seria ja sobrer.

Miquel A. Mas i Colom.

Soci fundador a DMS Consulting. Despatx que patrocina el concurs RESET per a emprenedors universitaris i compromés amb la societat, especialment en la formació superior de futurs especialistes en la matèria.

http://blog.consultingdms.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *