Corrupció política i solucions jurídiques

Per Albert Rivera.

En poques ocasions han anat tan plenes les portades dels diaris o les dels informatius com hi van durant aquests últims dies de notícies relacionades amb la corrupció política.

Per desgràcia, ja no sorprèn trobar-se cada dia amb alguna notícia d’aquests tipus en algun mitjà de comunicació.

No sorprèn, però arran d’enquestes com, entre d’altres, les del Centre d’Estudis d’Opinió, sí que indigna en gran mesura i provoca entre els ciutadans una generalitzada sensació de desconfiança cap els seus representants polítics, sense cap tipus d’excepció.

És cert que els casos de corrupció es circumscriuen freqüentment a determinats grups polítics i que no es pot parlar de corrupció generalitzada de tots els representants públics, però també és cert que aquesta percepció s’ha estès entre la ciutadania davant l’elevat nombre de casos d’aquest tipus que surten a la llum gràcies, d’altra banda, als mitjans de comunicació, instrument fonamental de les societats democràtiques.

És responsabilitat de tots els partits abordar amb contundència ètica però també jurídica aquestes situacions, ja que una societat que té motius per desconfiar dels polítics que la representen en les institucions tindrà molt més complicat avançar en l’aprofundiment democràtic en tots els seus àmbits, generant-ne cada vegada més una progressiva i perniciosa desafecció dels ciutadans pels assumptes públics i un enquistament del propi problema de la corrupció.

En aquest sentit, a part de les mesures purament ètico-polítiques que han d’acordar els partits en relació, per exemple, a l’establiment de controls interns, o el compromís públic de no inclusió a les llistes i separació de les responsabilitats públiques de les persones imputades en procediments penals, existeixen també mecanismes jurídics que es mostrarien sense dubte eficients per evitar la reiteració d’aquests casos i per regenerar la confiança dels ciutadans.

Així, i en l’àmbit de la responsabilitat penal de les persones jurídiques que ja existeix des de fa pocs anys en el nostre ordenament jurídic, sense dubte és una mesura positiva la molt recent entrada en vigor de la modificació del Codi Penal que ha inclòs els partits polítics, també, com a subjectes penalment responsables, mesura que la formació que jo presideixo va proposar ja l’any 2010.

D’altra banda, s’hauria de tipificar com a delicte específic el finançament irregular dels partits polítics.

Una altra modificació legal que seria efectiva en aquest sentit seria l’establiment d’una responsabilitat civil subsidiària específica i objectiva dels partits polítics per les conductes delictives comeses per aquelles persones que ostentessin el càrrec públic en representació del partit. Això, sens dubte, tindria dos beneficis directes: d’una banda es posarien en marxa o s’intensificarien els mecanismes de control intern en les formacions polítiques i d’altra banda existiria l’oportunitat de recuperar amb més possibilitats d’èxit les quantitats en el seu cas defraudades a l’erari públic.

Per garantir la transparència i la generació de confiança, i més enllà de la corrupció com a tal, una mesura que tindria un efecte molt positiu seria la prohibició de les donacions a partits polítics efectuades per societats mercantils, de tal manera que només serien admissibles les donacions de persones físiques.

En la mateixa línea, seria molt positiva la creació per llei d’un registre públic i unificat de les subvencions i assignacions públiques i dels imports de les donacions que rebin els partits polítics i les seves fundacions que permetés als ciutadans accedir a aquesta informació sense cap tipus de trava o obstacle.

Les anteriors mesures en l’àmbit jurídic, complimentades amb d’altres igual de necessàries preses des de la perspectiva estrictament política i ètica, són fonamentals avui per aconseguir el doble objectiu de, d’una banda, eliminar la corrupció política de les institucions i conseqüentment del centre del debat públic i, de l’altra, recuperar la imprescindible confiança dels ciutadans en les institucions del seu sistema democràtic.

Per tot això, el partit polític al que represento ha proposat a la resta de formacions amb representació al Parlament de Catalunya la subscripció d’un pacte al respecte.

Albert Rivera

President de Ciutadans – Partit de la Ciutadania i Diputat al Parlament de Catalunya.

Corrupción política y soluciones jurídicas (Versión en castellano)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.