Colom culé

El dimecres passat Barcelona es despertava amb una novetat en el seu paisatge urbà que en els pròxims dies dividiria la ciutat. Davant de l’expectació dels ciutadans i dels més que habituals turistes, l’estàtua de Colom, un dels símbols més rellevants de la ciutat, apareixia vestida amb la samarreta del Barça, en motiu de la campanya publicitària de la famosa marca esportiva Nike.

 Colom serà un membre més del Futbol Club Barcelona fins el pròxim 9 de juny, complint amb el contracte firmat per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i l’empresa Media Planing Group, contractada per Nike. Segons aquest acord, l’Ajuntament de la ciutat rebrà 94.100 euros més IVA , que sumen un total de 113.861.

La polèmica pel nou fitxatge de l’equip blaugrana no es va fer esperar, i el primers en posar el crit al cel van ser els directius de l’Espanyol. En una entrevista a Rac1, Jaume Collet, president del club blanc i blau, va mostrar la seva desafecció cap a la campanya publicitària, va treure la culpa al club de la acera de en frente i va carregar, en canvi, contra el consistori barceloní qui, segons ell, «s’ha passat les ordenances pel “forro”». Així mateix, en els últims dos dies hi ha hagut opinions per tot: arquitectes, dissenyadors, publicistes i ciutadans en general l’han qualificat des d’una campanya simpàtica fins a una aberració que perjudica la imatge de la ciutat. El que està clar, és que els màxims beneficiats són Nike i, de retruc, Qatar Airways, als quals la polèmica els ha permès sortir de franc a nombrosos mitjans de comunicació i difondre la seva marca.

 Polèmiques, gustos i sensibilitats a part, el que cal dilucidar és si, com afirmava el president de l’Espanyol i que molts han subscrit, l’Ajuntament  de Barcelona ha incomplert la llei.

 La norma en qüestió és l’ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona.

Segons l’article 2, la seva finalitat i objecte és la regulació del dret col·lectiu dels ciutadans a gaudir d’un paisatge urbà harmònic, així com també el dret individual a utilitzar-lo en el seu interès sempre que la intensitat d’aquesta utilització no trenqui l’harmonia o desfiguri les perspectives dels conjunts urbans que integren la ciutat, sobretot en els seus aspectes historicoartístics típics i tradicionals. En aquest sentit, el paisatge urbà és concebut com un dret col·lectiu, definit per l’article 3.1 com un valor ambiental, jurídicament protegible, constituït per un conjunt d’elements naturals o culturals, públics o privats, temporals o permanents, de caràcter sensorial, configuradors d’una determinada imatge de ciutat, i afegeix, en l’apartat 2, que el paisatge urbà com a element ambiental digne de protecció respon a la consciència cultural, estètica i de seguretat dels habitants de la ciutat en cada moment històric.

 Amb aquesta declaració d’intencions inicial ja es pot intuir que l’estàtua de Colom forma part del paisatge urbà i, per tant, gaudeix de protecció. En efecte, l’article 19.e) de l’ordenança proclama que no s’admet la publicitat sobre els temples, els cementiris, les estàtues, els monuments, les fonts, els equipaments, els serveis públics, les zones naturals i els espais verds. Per publicitat s’ha d’entendre el que l’article 7 defineix com tota acció encaminada a difondre entre el públic marques, símbols o qualsevol tipus d’informació de productes i de serveis, amb la finalitat de promoure, de forma directa o indirecta, el consum, el coneixement o la contractació de béns mobles o immobles o de serveis.

 No obstant aquesta prohibició, l’article 5 estableix l’excepció a la qual s’ha agafat l’Ajuntament i que cal no oblidar. El precepte permet un ús excepcional del paisatge urbà, que és aquell en virtut del qual les persones hi intervenen, en el seu profit (funcional, estètic, econòmic, etc.) interferint o alterant, ni que sigui temporalment, el dret col·lectiu a gaudir d’un paisatge urbà harmònic. L’apartat 2 esclareix que constitueixen, per tant, ús excepcional del paisatge urbà les activitats, en principi prohibides, que exerceixin els ciutadans, en els casos taxats en el capítol II del títol III d’aquesta ordenança, en les construccions, espais lliures i domini públic fora dels supòsits regulats en el capítol I del mateix títol.

En aquest sentit, l’article 98 regula l’autorització paisatgística per permetre l’ús excepcional del paisatge urbà. En el cas de la publicitat, aquest ús haurà de ser limitat en el temps i comporta l’obligació de reparació de l’impacte paisatgístic. Finalment, l’article 99 determina les causes d’interès públic legitimadores de l’ús excepcional mitjançant activitats publicitàries, entre les quals hi trobem el supòsit de rehabilitació d’un element patrimonial, públic o privat, en concret.

Aquest és el supòsit al qual s’ha agafat  l’Ajuntament de Barcelona per autoritzar l’ús excepcional de l’estàtua del descobridor d’Amèrica, ja que, en l’actualitat, el seu accés està tancat al públic a causa de les obres de rehabilitació de l’ascensor. Tanmateix, l’ús excepcional publicitari segueix sent improcedent perquè no s’ha fet el conveni de col·laboració que estableix el mateix article 98 com a conditio sine qua non per concedir l’autorització paisatgística i que es regula a l’article 13 de l’ordenança.