La suspensió de les penes privatives de llibertat

Per Albert Noguer.
Barcelona
 

Sovint, la primera informació que dona un telenotícies és que algú ha estat condemnat però que no entrarà a presó. Els comuns dels mortals, és a dir, aquells que no estudien ni han estudiat Dret no entenen perquè algú que ha sigut condemnat a presó, finalment no hi va. En aquest article, doncs, tractarem d’explicar-ho.

Quan algú que ha sigut condemnat no va a la presó es diu, tècnicament, que la seva pena s’ha suspès. O, en altres paraules, hi ha una suspensió de la seva pena privativa de llibertat. I això, per què? Perquè s’entén (en la suspensió ordinària, ja veurem que hi ha de molts tipus) que l’individu no es mereix entrar a presó si es la primera vegada que ha comet un delicte lleu, que tal vegada seria un càstig massa greu. Així doncs, podem definir la suspensió com: la facultat que la llei dona als jutges i magistrats per a suspendre durant un temps el compliment d’algunes penes de presó. La Codi Penal preveu quatre tipus de suspensió, que són:

  • Suspensió ordinària
  • Suspensió extraordinària
  • Suspensió per malaltia greu amb patiments incurables
  • Suspensió per trastorn mental greu sobrevingut

SUSPENSIÓ ORDINÀRIA

Amb la suspensió ordinària, els jutges i magistrats poden deixar en suspens l’aplicació d’una pena privativa de llibertat no superior a 2 anys mitjançant una declaració motivada que prengui en consideració la perillositat del subjecte i l’existència o no d’altres procediments penals contra ell. El “poden” no vol dir un “han de”, és a dir, serà decisió del jutge dir si, d’acord amb llei, creu convenient suspendre la pena o no.

            Un aspecte important a destacar és que la suspensió només fa referència a la pena privativa de presó i no pas a la responsabilitat civil derivada del delicte; això vol dir que si ha de pagar una indemnització, la suspensió és igual, l’ha de pagar de totes formes. Els requisits per tal de poder obtenir la suspensió ordinària són:

  • Que la pena o suma de penes no sigui superior als 2 anys.
  • Que hagi delinquit per primer cop (no es tenen en compte les condemnes per delictes imprudents)
  • Que s’hagi satisfet la responsabilitat civil o hi hagi una declaració de que l’individu és insolvent total o parcialment.

En l’eventual cas que el jutge suspengui la pena, això comporta que l’individu no pot tornar a delinquir en un període fixat pel tribunal. Si malgrat això delinqueix, es revoca la suspensió i compleix la totalitat de la condemna.

El jutge o magistrat pot ordenar, junt amb la suspensió, algunes obligacions que ha de complir el condemnat. Aquestes poden ser:

  • Prohibició d’anar a alguns llocs.
  • Prohibició d’aproximar-se a la víctima, familiars o altres persones i de comunicar-s’hi.
  • Prohibició d’absentar-se sense autorització del jutge o el tribunal del lloc on resideixi.
  • Comparèixer, en persona, davant el jutjat, tribunal o Administració.
  • Complir altres deures que el jutge estimi oportuns (ex. tractaments de salut mental)

Si la suspensió acaba i el condemnat a complert les seves obligacions i no ha delinquit, s’acorda la remissió de la pena. Això vol dir que s’extingeix la responsabilitat penal del subjecte.

SUSPENSIÓ EXTRAORDINÀRIA

Els jutges i magistrats tenen la facultat de suspendre una pena no superior a 5 anys encara que el condemnat hagi condemnat més d’un cop o la/les penes siguin superior a 2 anys) si ha comès el delicte degut a les seves dependències a l’alcohol o a les drogues només si un centre públic o privat certifica que l’individu ja està deshabituat o s’ha sotmès a un tractament de deshabituació.

            La suspensió, en aquest cas, també ve amb l’obligació de no delinquir de nou en un període de 3 a 5 anys. En l’eventual cas que el condemnat estigui en aquell moment seguint un tractament de deshabituació, si abandona el tractament, es revoca immediatament la suspensió.

SUSPENSIÓ PER MALALTIA GREU AMB PATIMENTS INCURABLES

El Jutge o Magistrat pot suspendre la pena privativa de llibertat sense requisits ni obligacions si la persona condemnada pateix una malaltia molt greu amb patiments incurables. Alguns juristes critiquen aquesta mesura perquè, tot i ser de caire humanitari, pot arribar a ser contraproduent (exemple: un terrorista que no valora la seva vida i que seria capaç de autoinmolar-se per tal de matar a desenes de persones).

SUSPENSIÓ PER TRANSTORN MENTAL GREU SOBREVINGUT

S’aplica en aquells casos que, ja amb sentència ferma, el condemnat pateix un trastorn mental no transitori i de caràcter greu que li fa impossible entendre quin és el sentit de la presó.  En aquests casos, es pot suspendre la pena i normalment s’imposa una mesura privativa de llibertat que, d’acord amb les regles penals, mai pot ser més greu que la pena substituïda.

            Evidentment, si el subjecte recupera la seva salut mental, ha de complir la pena a no ser que aquesta hagi prescrit o que, per raons d’equitat, el jutge o magistrat la doni per extingida (la perdoni) o en redueixi la durada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.