Els informes pericials que s’elaboren actualment serveixen, principalment, per assistir a entitats, assessories legals, fiscals i/o laborals en situacions prèvies, i/o en els litigis davant dels tribunals o d’altres situacions que en requereixin per a una defensa adequada de la litis. S’utilitzen com a suport d’anàlisi de les diferents situacions i, concretament, d’aquelles de caràcter econòmic. L’informe pericial ha de presentar unes conclusions clares i objectives sobre l’actuació realitzada, perquè el sol·licitant de la pericial pugui ratificar la seva actuació.
Partint de la metodologia de què es disposa, la pericial s’enfoca d’acord amb cadascuna de les circumstàncies esmentades, les quals es resumeixen a continuació:
– Definició clara de la feina per realitzar i del seu objectiu.
– Determinació de la documentació per analitzar.
– Anàlisi prèvia de la problemàtica.
– Execució de la feina que s’hagi determinat.
– Conclusions.
– Elaboració d’un informe clar, precís i objectiu.
Actualment els informes pericials de caràcter econòmic poden incloure un ampli ventall de situacions, l’enumeració del qual es faria molt complexa. A efectes de donar una idea general de la diversitat de les actuacions esmentades, es poden citar alguns exemples com els següents:
Les pericials basades en els comptes anuals per a reclamacions de deutes a tercers, les reclamacions de crèdits de tercers, la impugnació d’acords socials, o la reclamació de danys i perjudicis. En base a la feina en comptes de patrimoni net, la finalitat de la feina ha de ser determinar les responsabilitats dels socis i els administradors. D’altra banda, d’extrema actualitat, destaquem les pericials basades en operacions financeres com, per exemple, les controvèrsies en acords bancaris, la liquidació de contractes bancaris, el càlcul del tipus interès aplicable, o els danys i perjudicis per pèrdua de valors.
Per desgràcia, actualment els informes més reclamats fan referència a pericials relacionades amb qüestions laborals, com poden ser expedients de regulació d’ocupació, reclamacions de remuneracions i existència de grups d’empreses.
Juan Bermúdez
