La criminalitat organitzada transnacional

Per Victor Diaz.
Barcelona.

El Seminari és el resultat de les investigacions de l’equip de recerca interuniversitari “Llibertat, Seguretat i Transformacions de l’Estat”, de la Universitat Autònoma de Barcelona (LSTE-UAB). Alguns dels investigadors de reconegut prestigi que han participat en el Seminari són el Dr. Joan Lluís Pérez Francesch i el Dr. Tomás Gil Márquez, membres del LSTE-UAB. Aquest grup investigador treballa dia a dia estudiant, des d’un prisma jurídic, els valors llibertat i seguretat.

La reunió ha tingut lloc a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de Barcelona (ICPS), la qual cosa ha estat possible gràcies a la solemne col·laboració de la gerent de la institució, Montserrat Tosquella Angrill. Tanmateix, han participat en l’organització l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i la Facultat de Dret de la Universitat de Tbilisi. El Seminari ha aplegat diversos professionals i experts d’una gran diversitat d’àmbits, personal docent/investigador, i especialistes dels cossos de les forces de seguretat ciutadana.

Durant la jornada s’han abordat tot un conjunt d’aspectes relacionats amb el crim organitzat. La Dra. Lela Janashvili, de la Universitat de Tbilisi, ha compartit amb nosaltres el mode en què els països de l’Europa de l’est s’enfronten a la delinqüència transnacional. La col·laboració policial i la protecció dels drets humans han estat el nucli de la ponència.

Seguidament, prengueren la paraula el magistrat Enrique Rovira del Canto, i el fiscal de l’Audiència Nacional Juan Antonio Garcia Jabaloy. Ambdós s’han referit als reptes que el Poder Judicial ha d’afrontar diàriament, reptes vinculats amb la criminalitat transnacional, els ciberdelictes i el frau informàtic. Els ponents han destacat que la cooperació judicial europea és clau per a fer front al criminal transnacional, cada dia més organitzat. La col·laboració i cooperació entre els cossos de policia europeus (EUROPOL) i els organismes judicials (EUROJUST) juguen un paper central des l’aprovació del Tractat de Maastricht (més conegut com el Tractat de la Unió Europea) i l’Acord de Schengen (el qual permet la persecució policial “en calent” dels delinqüents, entre altres peculiaritats), doncs autoritzen la persecució extraterritorial dels criminals que fugen a un altre Estat per evitar ser arrestats. Ambdós juristes han subratllat l’especial necessitat de concebre nous procediments judicials, amb la finalitat de garantir l’eficàcia de l’actuació de la justícia i evitar la impunitat dels delinqüents.

Rob Wainwright (Dreta), director de Europol, amb el Secretari d’Estat de Seguretat espanyol (Esquerra)
Rob Wainwright (Dreta), director de Europol, amb el Secretari d’Estat de Seguretat espanyol (Esquerra)

A continuació, ha pres la paraula el comissari principal del Cos Nacional de Policia José Maria Delgado. La seva ponència ha versat sobre les relacions entre Espanya i la Unió Europea front el crim organitzat, tot fent referència a un tipus de criminalitat organitzada: la corrupció política, actualment la 2ª preocupació de la ciutadania segons l’enquesta del CIS de març de 2013, només superada per l’atur. El ponent ha compartit amb nosaltres els seus coneixements i experiència al front de la policia al llarg dels seus anys de servei, fent referència al Conveni de Palerm de 2000, sobre la delinqüència organitzada, i el Conveni de Mérida de 2003, sobre la corrupció política. Ambdós Convenis han estat celebrats en el si de la ONU. Pel que fa el dret intern espanyol, la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, és la més important relacionada amb aquest afer, a més de transposar les següents normes de la Unió Europea:

  • Directiva 91/308/CEE del Consell, de 10 de juny de 1991, la qual inicia la coordinació de les polítiques de prevenció del blanqueig de capitals.
  • Directiva 2005/60/CE, una norma de mínims que estableix un marc jurídic general obligatori pels Estats membres de la Unió.

El ponent ens ha fet saber que a dia d’avui, la Comissió europea ha presentat una nova proposta de Directiva al Parlament i al Consell, la qual cosa pot suposar una la modificació de la normativa vigent.

Posteriorment, ha intervingut el Sr. Antoni Verger, intendent dels Mossos d’Esquadra. Ha explicat com funciona la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos i com fa front a les organitzacions criminals transnacionals, fent referència al Decret 415/2001, de 13 de desembre, d’estructura de la funció policial de la Direcció General de Policia. Tal i com destacà el ponent, la policia catalana té competències d’actuació en l’àmbit del crim organitzat i el terrorisme, les quals són regulades a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol). El mateix text legal permet als Mossos d’Esquadra participar en el bescanvi d’informació amb altres cossos policials en l’àmbit internacional.

En conclusió, la jornada ha estat una excel·lent oportunitat per ampliar els nostres coneixements sobre el crim internacional i els delictes transnacionals. En un moment donat de la conferència, un oficial de policia assistent al Seminari va explicar, amb impotència, que alguns dirigents polítics amb els que ha tingut una reunió detenten una actitud passiva vers la corrupció i el crim internacional donat que aquests delictes, a diferència del terrorisme (contra el que es legisla constantment), no generen tant d’enrenou i soroll com el que pot produir un atemptat terrorista, ocasionant desenes de morts i ferits. Aquesta desentesa és un obstacle en la lluita contra els criminals, ja que no es prenen les decisions en l’àmbit polític que necessiten els cossos policials i òrgans judicials per fer efectiva la lluita contra la delinqüència organitzada.

Josep Maria de Díos, Degà de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Josep Maria de Díos, Degà de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Finalment, el discurs de Josep Maria de Díos (Degà de la Facultat de Dret de la UAB) ha protagonitzat la cloenda, agraint la inestimable labor de l’equip investigador i destacant que la Universitat està al servei de la societat per compartir i aportar coneixement, per estimular el progrés i la col·laboració entre el món acadèmic i el món professional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.