Patents de llavors derivades de processos de producció convencionals

Per Miquela Grimalt
Barcelona

 

Patents de llavors derivades de processos de producció convencionals, la privatització d’un bé d’interès comú

L’any 1998 les institucions de la Unió Europea decidiren que era hora de corregir la inseguretat jurídica que en alguns casos es plantejava front a les patents d’invencions biotecnològiques i d’evitar les divergències normatives entre els diferents estats. Així, amb la voluntat de pal·liar casos d’incertesa en la interpretació conceptual dels procediments essencialment biològics d’obtenció de plantes i animals i d’harmonitzar les diferents interpretacions en aquest àmbit, aprovaren la Directiva 98/44/CE relativa a la protecció jurídica de les invencions biotecnològiques, a la qual especificaren que les varietats vegetals i les races d’animals, així com els procediments essencialment biològics d’obtenció de plantes i vegetals, no són patentables. Els procediments essencialment biològics, precisaren, són aquells que consisteixen íntegrament en fenòmens naturals com els d’encreuament o selecció.

Font: www.taringa.net

Però, tot i aquest esforç d’aclariment i d’unificació de criteri sobre el que té o no naturalesa de patentable en el camp de les invencions biotecnològiques, avui ens trobem immersos en una situació de conflicte i de reivindicació social front a la ingerència de les grans empreses que sol·liciten, i sovint obtenen, la patent del que hauríem de considerar un bé comú, de lliure aprofitament. Davant aquest fet, la comunitat global de mobilització ciutadana online avaaz.org, cada cop més coneguda i eficaç, ja ha recollit més de dos milions de signatures per demanar a tots els països membres de la Convenció Europea de Patents que facin encara més precisa i efectiva la protecció de les varietats de plantes i mètodes de cultiu convencionals.

I és que l’Oficina Europea de Patents (OEP) concedeix patents sobre la producció de llavors que difícilment es poden encabir en el concepte patentable d’invenció. Així, les grans societats dites productores de llavors, tot i la previsió legal d’excepció, troben encara marge d’actuació per a l’apropiació de sements. L’exemple més recent és una patent de bròcoli (EP 1597965) que, fa poc menys d’un mes, ha concedit l’OEP a un procediment de cultiu que correspon, d’acord amb el que afirma l’organització no governamental No patents for seeds, a una varietat de bròcoli derivada de procediments naturals d’encreuament.

Així doncs, l’OEP concedeix l’autoria privada d’una varietat de llavor, un bé que bona part de la societat entén que hauria de ser protegit de la monopolització empresarial, i no fa  cas a la recomanació i a la petició del Parlament Europeu que va ser ben clar en la resolució de 10 de maig de 2012, sobre la possibilitat de patentar procediments essencialment biològics (2012/2623). Els eurodiputats,  en base a arguments com el dret preferent de l’agricultor, i vist que la referida oficina ha concedit patents a la producció de plantes per mètodes de reproducció convencionals sobre diferents varietats de tomàquet (EP1211926), meló (EP 1962578), i també de bròcoli (EP 1069819), sol·licita a l’OEP que exclogui de la possibilitat de ser patentats els productes derivats de la producció convencional i tots els mètodes convencionals de reproducció, inclosa la reproducció que utilitza la selecció amb marcadors i tecnologies avançades, així com el material reproductiu utilitzat als mètodes convencionals, i demana als Estats membres que garanteixin que la Unió continuarà aplicat, a la seva legislació en matèria de reproducció vegetal i animal, una àmplia excepció per als productors.

Això no obstant, com apuntàvem,  l’Organització Europea de Patents, que és una institució intergovernamental amb 38 membres que no és part de la Unió Europea, continua la seva pràctica i accedeix a les peticions de les empreses productores de llavors. Aquesta és la situació passats 40 anys d’ençà que s’aprovà el  Conveni Europeu de Patents (CEP), que, tanmateix, preveu una excepció de la possibilitat de patentar les varietats vegetals o races animals, així com els procediments essencialment biològics d’obtenció de vegetals (exclou els procediments microbiològics). Hem de pensar  que el què el legislador pretenia amb aquesta excepció al Conveni, que ara l’oficina executiva aplica de manera massa residual, és protegir la biodiversitat i l’interès públic.

D’aquesta situació, del difícil equilibri entre els drets de la propietat intel·lectual i la protecció del caràcter d’interès públic i comú de la biodiversitat en parla Aline Jaeckel a un article publicat a la revista Transnational Environmental Law,  un interessant treball en el que confronta l’Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç, adoptat el 1994 en el marc de l’Organització Mundial del Comerç, i el Conveni de la Biodiversitat Biològica adoptat a la conferència de Nacions Unides de Rio – 1992 sobre medi ambient i desenvolupament. Aquesta autora conclou que podríem considerar que la noció d’interès comú de la humanitat, associada al principi de precaució,  obliga als estats a articular sistemes de defensa en interès del conjunt de la humanitat i interdir aquells sistemes de gestió que poden afectar a la biodiversitat vegetal, inclosa la privatització emparada en drets de propietat intel·lectual. Aquesta conclusió , per tant, planteja seriosos dubtes sobre la legitimitat dels drets de propietat intel·lectual sobre les plantes i els processos relacionats.

Aquest joc de forces en el context mundial és extrapolable al que hem descrit en el marc europeu i, en la mesura que la biodiversitat biològica ha de ser considerada d’ interès comú de tota la humanitat, ha de ser protegida i exclosa de la mercantilització i de la subjecció a patents que es traduiran en l’enriquiment d’aquells que se n’apropien. En aquest sentit, el Conveni per a la Diversitat Biològica  preveu expressament que en la concessió de patents els estats han de vetllar per no interferir en la protecció dels objectius del Conveni, el qual, a més de conservar la diversitat biològica, pretén defensar la utilització sostenible dels seus components i una participació justa i equitativa en els beneficis que es derivin de la utilització dels recursos genètics.

Article citat.

Aline Jaeckel (2013). Intellectual Property Rights and the Conservation of Plant

Biodiversity as a Common Concern of Humankind. Transnational Environmental Law, 2,

pp 167189. doi:10.1017/S2047102512000234.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.