Amb certa freqüència ens remeten consultes de treballadors, normalment en conflicte amb la seva empresa, preguntant-nos sobre imatges seves utilitzades per la companyia en fullets, pàgines webs, anuncis i altres comunicats corporatius. Una recent sentència del TSJ de Madrid declara vulnerat el dret fonamental a la imatge d’una treballadora de PEPE JEANS per utilitzar aquesta empresa una foto d’aquesta empleada en les seves samarretes. En concret l’empleada demandant es va donar compte en la revista Cuore que Pepe Jeans comercialitzava una samarreta amb una foto seva amb ulleres i bevent amb una palleta. En la part superior apareixia la paraula “Wanted” (textualment del redactat de la sentència). Aquesta resolució judicial ens permet respondre a certes qüestions habituals.
Pot una empresa utilitzar la imatge dels seus treballadors per a campanyes publicitàries en els diferents mitjans (tv, Internet, premsa,…) o per incloure-la en productes propis?
Sí, sempre que tingui el consentiment exprés del treballador, és a dir, serà qüestió primordial el poder acreditar que l’empleat consenteix aquesta utilització de la seva imatge per a finalitats comercials. Si l’empresa no obté aquesta autorització inequívoca i encara així utilitza imatges d’empleats seus amb finalitats publicitàries o comercials pot veure’s exposada a aquest tipus de demanda de vulneració de drets fonamentals i a la condemna al pagament d’indemnitzacions a aquests treballadors.
Quina indemnització pot obtenir el treballador amb aquesta vulneració?
És una qüestió molt controvertida i difícilment quantificable. Caldrà estar cas per cas al dany causat. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va rebaixar la indemnització de 30.000€, que va ser el que va quantificar el Jutjat social corresponent, a 7.000€.
Quines qüestions influeixen en la quantificació de la indemnització?
Per valorar la indemnització han de considerar-se la difusió, audiència del mitjà, benefici obtingut pel causant del dany (les vendes es van limitar a 21.582€ a tot el món) i el preu de venda del producte (en aquest cas era 35€ per samarreta). També pondera aquesta Sala el grau de culpabilitat o reprochabilidad en la intenció del que s’apropia de la imatge.
Conclusió:
Resulta evident que l’apropiació sense consentiment exprés de la imatge d’un treballador amb finalitats comercials resulta com menys xocant… Col·locar la cara d’un treballador en un producte comercial sense coneixement de l’empleat realment sorprèn. És una situació absolutament evitable amb un simple escrit d’acord de cessió d’imatge. Igualment és una qüestió a tenir molt en compte per les companyies en les seves campanyes en xarxes socials o Internet ja que comença a ser habitual que apareguin plantilles o treballadors en elles.
Sobre la indemnització em crida l’atenció la diferència amb l’aplicació d’altres drets, com les sentències dels tribunals nord-americans, que en casos similars xifren les indemnitzacions en milions de dòlars…
Que posin la teva cara en una samarreta i la venguin online per tot el món només costa 7.000€?
José Manuel Raya Sánchez.
Llicenciat en Dret i Diplomat en Relacions Laborals. Especialitzat en Dret Laboral i de Seguretat Social exercint des de 1996, any en el qual es va incorporà al despatx. Des de 1999, com a soci codirigeix el despatx i gestiona l’àrea Jurídic Laboral i de Seguretat Social, estant especialitzat a l’àmbit de l’assessorament empresarial i en la representació i assistència davant el Tribunal d’Arbitratge i Mediació i els Jutjats del Social.
