Qüestions processals després de la oposició al monitori

Per Sergio Amor.
Barcelona.

El procediment monitori és un tipus de procediment especial establert en la Llei d’Enjudiciament Civil amb l’objectiu de peticionar als Tribunals ordinaris una condemna pecuniària com a conseqüència d’un deute líquid, vencible i exigible. Aquest procediment que es regeix per principis de sumarietat i celeritat basa la necessitat de cobrar pel creditor de forma breu tots els deutes aportant el títol que deu amb la finalitat única que es despatxi execució a la part deutora en cas que no s’oposi mitjançant el degut escrit o pagui allò que deu.

Font: www.abc.es

Segons disposa l’article 818.1 de la Llei d’Enjudiciament Civil, si després de la petició de monitori, el demandat presentés en temps i forma escrit d’oposició, l’assumpte s’haurà de decidir per les vies del judici que procedeixi segons la quantia estimada en la pretensió, això és ja sigui judici verbal, sempre que no excedeixi de sis mil euros, ja sigui ordinari, si s’establís una quantitat superior.

Ja se sap, doncs, que el fet de prosseguir la causa pel procediment ordinari no suscitaria cap indefensió a cap de les parts, ja que hi hauria una Audiència Prèvia en la qual s’establiria, com dicta la Llei d’Enjudiciament Civil (d’ara endavant Lec) en el precepte 414 i següents, entre altres pretensions, la proposició de les proves pertinents o la discussió dels possibles defectes processals. Diferent seria el cas en què la pretensió s’ha de resoldre mitjançant el procediment verbal ja que la Llei estableix que després de l’oposició el Secretari Judicial ha de dictar Decret, donar per acabat el procés, acordar seguir conforme a allò previst al judici verbal i convocar les parts a la vista davant del Tribunal.

No podem obviar, i així ho ha establert tant la jurisprudència com la doctrina, que l’esmentada citació sense més presenta grans problemes a simple vista que hem d’abordar de manera succinta, però comprensible. En primer lloc, amb la petició de monitori, que no necessàriament pren la forma de demanda, obliga de facto el demandat a oposar-se, és a dir, a plantejar una oposició que sí que tindrà forma de veritable contestació de demanda. A més, en establir el legislador la convocatòria sense més a judici verbal el demandant, depenent de la quantia, estarà obligat a comparèixer amb advocat que el defensi i procurador que el representi quan aquest requisit no s’exigeixi en la petició de monitori. Finalment, el demandant està obligat a presentar, juntament amb la demanda, tots els documents en què fonamenti el seu dret, sense que pugui fer-ho en l’acte del judici més que en els casos excepcionalment admesos. Ha de recordar en aquest cas que la simple petició de monitori no té forma de veritable demanda, sinó que és una simple petició de condemna emmarcada per raó de celeritat sota un procediment especial.

Es pot dir, doncs, que, vista la incoherència donada pel legislador, es va sostenir per gran abundància d’autors que havia de permetre’s al peticionari del monitori que, una vegada transformat el procediment en verbal i en el mateix acte de la vista, presentés tots aquells documents o al·legacions tingués per convenients, la qual cosa posaria el demandat en una greu posició d’indefensió. Els Tribunals, després d’aquest error intolerable, van sostenir la necessitat de plantejar com a solució que el peticionari de monitori transformat en verbal no podia realitzar més al·legacions ni presentar més documents que els inicialment aportats sota vulneració del dret de defensa. Això és degut a que la indefensió del demandat quedava patent per trobar-se documents i al·legacions sorprenents que no li permetessin contradir-les en el judici oral per desconèixer-les, però sent, d’aquesta manera, el demandant el que es veuria perjudicat per la seva situació, ja que el demandat va tenir l’oportunitat de contestar en forma de veritable demanda amb la seva oposició.

La solució que estableixen actualment els Jutjats és remarcar la necessitat que la transformació del procediment monitori en verbal ha de donar lloc a que, una vegada sigui admesa la oposició per part del Jutjat, sigui requisit l’arxivament de les actuacions. Això dona lloc a la incoació d’un judici verbal amb un testimoni de la interlocutòria. Es concedeix al demandant un termini, que no serà superior a cinc dies, perquè solucioni tots els defectes que pogués tenir la petició de monitori i incorpori tota mena d’al·legacions i documents, sense modificar, és clar, l’objecte del procediment  i traslladar tot això al demandat fixant-se en la data de la vista, de forma que tingui prou temps en tot cas per preparar la defensa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.