Xavier Miravalls ve d’una família de tradició jurídica, el seu pare és advocat i així ho va ser també el seu besavi. Va estudiar Dret a Esade, i com moltes vegades succeeix, un professor, en aquest cas professora, va inculcar-li la passió per una branca del Dret; El Laboral. En acabar ESADE va fer un Màster en Dret Laboral per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Tot seguit, va començar a treballar en el Bufet Miralles, una firma especialitzada en l’assessorament laboral a empreses. A continuació va fitxar per Landwell-PwC, malauradament, va quedar desencantat amb la pràctica amb la que es va trobar. Per alguna casualitat, durant els seus estius universitaris va treballar a La Caixa, i va ser cridat per un procés de banca per Michael Page, una firma de Head Hunting generalista. Així va deixar el món del Dret Laboral per començar a conèixer el sector del Head Hunting. Després d’una època a la firma, va saltar a Hudson Highland Group per a poder tenir accés i treballar amb perfils més alts i especialitzats. Aquell any i mig, però, el mercat va patir una forta recessió que va transcendir fortament al sector del Head Hunting. A tot això, en Xavier tenia des de ja feia temps la inquietud de crear una firma especialitzada únicament en el sector jurídic, el qual ell coneixia a la perfecció. I així, conjuntament, amb en Javier Moreno, antic director corporatiu de Clifford Chance Barcelona, van unir inquietuds i van crear IurisTalent.
Comencem parlant del món del HeadHunting. Hi ha confrontació amb els Recursos Humans dels despatxos en la captació de posicions baixes (Juniors) i en la de posicions altes?
No, en absolut. Nosaltres actuem com els representants dels despatxos. Pel que fa a posicions baixes com les de juniors o becaris, els despatxos tenen les seves pròpies xarxes de contactes a les universitats, centres de formació, col·legis d’advocats. Això es complica quan parlem de posicions una mica més elevades, a partir de 4 anys…
En quin sentit?
Pels despatxos és més complicat accedir a aquestes posicions, no poden tant sols trucar, preguntar pel professional. – Hola sóc el despatx X, i voldria parlar amb tu per un lloc a la meva firma.- En primer lloc, es considera una agressió entre les firmes, i seguidament per motius de confidencialitat. Estem parlant sovint de canviar una posició per un altre; Un advocat de 8 anys que no funciona i s’ha de buscar-li un substitut, aquí és on entra la confidencialitat. No pot arribar a orelles de l’advocat que se li està buscant un substitut per reemplaçar-lo. I aquí és on entrem nosaltres. IurisTalent només fa 4 anys que funciona, però, el mercat ja ha atorgat i reconegut valor a la nostre feina. Nosaltres actuem com a ambaixadors dels despatxos i les empreses, evitant així aquestes agressions entre firmes que exposava. Actuem de manera confidencial, de tal manera que no donem a conèixer la firma que ens ha encarregat la recerca al professional fins que estem segurs que aquest encaixa en el perfil que estem buscant i que se’l veu realment motivat pel canvi.
Altres posicions amb les que tracteu?
Moltes de les posicions que portem en l’actualitat són de socis ja que les circumstancies del mercat ha fet que les firmes busquin cada cop més el perfil del professional amb fons de comerç i amb capacitat per créixer de tal manera que es puguin reforçar àrees ja existents o bé crear-ne de noves.
Hi ha professionals que tot i portar molts anys a les seves firmes no se senten còmodes amb les circumstancies actuals, alguns consideren que es mereixen més, altres es troben topats per estructures massa rígides i són molts d’aquests els que acaben formant part dels processos que nosaltres dirigim.
A part d’aquests perfils, evidentment gestionem també tot tipus de posicions a partir de 3-4 anys d’experiència i de totes les especialitats.
I quins motius porten a advocats a plantejar-se un canvi de firma o de posició tot i estar a gust a la seva firma?
Hi ha molts motius pels quals una persona es pugui plantejar un canvi de firma i de posició. Des del sou, tot i que a dia d’avui no és un dels principals, passant per la recerca de nous reptes professionals, la integració en una firma per assessorar en projectes de major complexitat o simplement la recerca d’un canvi a nivell professional.
Parlem de perfil segons àrees d’especialització. Quins són els més sol·licitats? I en qüestió d’experiència?
A dia d’avui hi ha molta demanda d’advocats especialitzats en laboral, fiscal i mercantil. Si bé, altres àrees com processal, concursal i dret administratiu mai no deixen de ser importants per les firmes.
En quant a l’experiència, cada cop més els despatxos busquen un perfil de professionals amb un fons de comerç propi, amb capacitat per autofinançar-se però que els interessi treballar de forma comú, generant cross-selling per poder fer la firma més gran i oferir així un servei multidisciplinar als seus clients.
Tot i això les posicions denominades de middle management, associats, sèniors i directors, professionals de entre 4 i 10 anys d’experiència són també les que ens demanen amb més regularitat.
Què en penses de la frase ”La caiguda de les estrelles”?
En aquest sentit, també ens hem trobat amb una forta tendència radicada en associats sèniors o socis sense cartera, els quals estan cobrant salaris molt més elevats del que realment estan facturant. Aquests professionals s’han de plantejar un canvi pel que fa a ser més comercials aportant pel mateix despatx o per un altre o plantejar-se un salari fix menor amb una part variable.
I durant aquests darrers anys ¿Quin és el perfil que els grans estant prioritzant més?
Les firmes grans estaven sobredimensionades, i ha hagut una neteja considerable en els últims dos anys, bàsicament, perquè les dues àrees principals amb més gent, eren Mercantil (M&A, Due Diligence, etç…) i, Fiscal. Aquesta sortida està marcada per les últimes tendències del mercat; Hi ha menys operacions, menys moviments empresarials…
Malauradament, ha crescut la part laboral i la part processal vinculada a la part concursal. Això no vol dir que haguem portat un nombre molt més elevat d’aquestes dues àrees. Crec que ha hagut un canvi, una vegada feta la neteja, els despatxos han intentat reforçar-se en totes les àrees, però, buscant perfils molt més concrets. Abans els perfils eren molt més genèrics (Recerques de mercantilistes, fiscalistes generalistes, etç…), ara la tendència porta cap a la recerca de perfils molt més especialitzats, com per exemple de fiscalistes especialistes en preus de transferència internacionals, en només IVA, IS, etc…
I com ha afectat aquest canvi en els processos de selecció i la recerca de professionals?
En aquest sentit els despatxos són més meticulosos a l’hora de buscar, de la manera que els processos s’alenteixen més, donat que les valoracions són molt més profundes. En el context actual, ja no necessitem 5 professionals i contractem els primers que se’ns presentin, ara només necessitem a 1, i entrevistarem a tots els que es presentin 3 vegades si cal, i els observarem amb lupa. Els processos de selecció, sense cap dubte, s’han endurit.
Per acabar aquesta entrevista, i fent al·lusió a aquest canvi de tendència m’agradaria citar una frase de “El Bufete” de Borja Martínez-Echevarría “Els despatxos volen talent, no enciclopèdies amb potes”. Què n’opines?
Té lògica, aquesta frase ve marcada per les circumstàncies actuals. El perfil de la persona tècnica ha sigut molt important en èpoques en que havia un gran volum de feina i el client buscava exactament això. El informe firmat pel número 1, la súper estrella. Ara estem passant a buscar un advocat molt més pràctic. Un advocat que sàpiga gestionar els clients, que tingui un bon coneixement tècnic, però que sàpiga gestionar els seus equips i sigui àgil. Aquell que es passa el dia estudiant ja no es necessita tant, ara es necessita un perfil molt més polivalent. Crec que l’advocacia s’està reorientant cap aquesta línea; Advocats tècnics, però amb bona capacitat de gestió d’equips, molt comercials, que sàpiguen crear empatia. Una manca de perfil d’advocat del qual han pecat durant molts anys les grans firmes.
1 comment