La responsabilitat de l’administrador

Per Genís Boadella i Esteve.
Barcelona.
 

La Llei de Societats de Capital (les Societats Anònimes i les Societats Limitades) carrega tota la responsabilitat en l’administrador de la societat en cas que, si s’està en situació de concurs, no hagi actuat correctament. Aquesta responsabilitat pot arribar al punt de declarar-se un concurs de creditors culpable i que hagi de respondre dels deutes de la societat fins i tot personalment.

De fet, la Llei de Societats de Capital diu que l’administrador de dret o de fet respon del dany causat per actes o omissions contraris a la Llei o pels que hagi fet incomplint els deures que li són propis.

En aquest context, podem trobar el deure de promoure la dissolució de la societat (quan, per exemple, perquè hi hagi pèrdues que deixin el patrimoni net reduït a una quantitat inferior a la meitat del capital social) o, també, el deure de promoure el concurs de creditors (quan, per exemple, la societat estigui en una situació d’insolvència que no pugui complir regularment amb les seves obligacions).

Amb més detall, podem dir que hi ha concurs quan hi ha un incompliment de les obligacions tributàries i/o de Seguretat Social, en el pagament de salaris i altres retribucions derivades del treball i, en definitiva, quan existeix més d’un creditor al que no es pot atendre el seu pagament.

L’anàlisi de la situació financera i comptable de l’empresa, per descomptat, requereix molt més detall i estudi, però cal tenir present també el termini per sol·licitar al Jutjat Mercantil la declaració del concurs: dos mesos des que es té coneixement de la situació d’insolvència.

Tot i això, és precisament per aquesta complexitat que pot suposar l’assumpte que la mateixa Llei Concursal preveu l’anomenat preconcurs: una comunicació judicial que permet a la societat donar per complert el tràmit dels dos mesos i gaudir de més temps per fer negociacions preconcursals o preparar degudament la presentació de la documentació del concurs amb totes les garanties.

Contemplades totes aquestes possibilitats, és evident que s’obren dos escenaris molt diferents en funció del bàndol en el que estiguem. Si som el deutor concursat, haver fet bé tota aquesta feina, control de temps i documentació pot ser la garantia entre que el concurs es declari fortuït o culpable.

Si som un creditor del deutor concursat, analitzar el concurs, extreure’n tota la informació possible i no només defensar el nostre crèdit, sinó procurar que no caigui en el pou sense fons dels concursos fortuïts, és el camp de joc en el què moure’ns.

Genís Boadella i Esteve

Advocat titular de Boadella Esteve Advocats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.