L’ampliació de capital amb càrrec a reserves

Per Juan Bermúdez.
Traduït per Irene Belanche
Barcelona.

 

És l’ampliació de capital amb càrrec a reserves la solució als problemes de finançament de les empreses?

Aquesta va ser la pregunta que em va fer el passat 13 de juny un advocat mercantilista de Barcelona a un fòrum sobre economia, i la meva resposta va ser que no era la solució, però sí que era el primer pas que havien de donar les empreses si volien solucionar els actuals problemes de finançament.

A l’actualitat, totes les empreses tenen dificultats per trobar finançament de tercers, i em refereixo no només a les pymes, sinó també a les grans empreses del nostre país. Recentment sortia publicat als diaris d’índole econòmic que una de les cadenes de distribució líder per excel·lència al nostre país aconseguia refinançar el seu deute després d’un llarg període de temps de negociació. El mercat bancari es troba en un procés de reconversió i adaptació d’índole local però també internacional que es va iniciar fa dos anys i que previsiblement finalitzarà el 2014 amb la creació de l’òrgan regulador europeu. Fins llavors les empreses espanyoles que acudeixin al mercat bancari a sol·licitar finançament o a renovar les seves actuals línies de crèdit no ho tindran fàcil.

Font: www.ricardoego.com

Ara bé, les empreses no poden esperar i han de trobar una solució a curt termini. Els assessors, advocats i, perquè no també, els auditors hem d’ajudar-los a trobar solucions i hem de prestar un assessorament d’acord amb les seves necessitats. Al meu entendre, allò que han de fer les empreses primer és generar confiança davant d’aquells a qui presenten les seves necessitats de finançament. Mantenir i, per tant, no capitalitzar les reserves acumulades durant els anys genera desconfiança cap a aquelles entitats que poden, i no oblidem, ens volen prestar diners perquè els seus comptes de resultats s’activen quan es formalitzen aquestes operacions. La capitalització de reserves requereix d’un informe d’auditoria de Balanç, i aquest és un altre generador de confiança. Recordo que a la universitat d’econòmiques de Barcelona ens ensenyaven que les empreses haurien de tenir un ràtio d’endeutament del 0,5 sobre el total del seu passiu, és a dir, de cada 10 euros que necessitava una empresa, 5 haurien de ser propis i 5 aliens. Al cap d’uns anys, quan em vaig incorporar al mercat laboral al departament de comptabilitat d’una gestoria, recordo que aquest ràtio d’endeutament sobre passiu era, en gairebé totes les companyies, del 0,8. Aquest ràtio ens està passant factura ara: quantes empreses no haguessin entrat en concurs de creditors si haguessin aplicat una política correcta de finançament d’acord a allò que ens ensenyaven a la universitat? Probablement més del 50% d’aquelles empreses s’haurien salvat si haguessin capitalitzat les seves reserves a temps. No hem de permetre que les empreses es tornin a equivocar.

Juan Bermúdez.

www.aobauditores.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *