Per Antoni Guil
El projecte de llei de reforma de l’administració local no clarifica competències, no evita duplicitats, no simplifica l’estructura de l’administració local i no resolt el deficient finançament que tenim els ajuntaments
Després de molts mesos de consultes amb els partits polítics, d’interminables versions que modificaven punts sense modificar el fons real de les intencions del govern central, de les recomanacions del Consejo de Estado, que va emetre un dur i crític informe, de la posició contrària de molts alcaldes i alcaldesses, fins i tot del PP, divendres passat, 26 de juliol, el Consell de Ministres va aprovar de forma autoritària i amb soledat, igual que ho van fer amb la reforma laboral i amb la reforma de l’educació, el projecte de llei de reforma de l’administració local.
És una llei que no resol cap dels problemes que afecten els ajuntaments, perquè no clarifica competències, no evita duplicitats, no simplifica l’estructura de l’administració local i no resol el deficient finançament que tenim els ajuntaments.
Pendent que es publiqui al BOE, les característiques més destacades de la reforma són:
- Els ajuntaments deixaran de tenir competències en serveis socials. Qui farà l’atenció domiciliària a la gent gran? Qui farà la gestió d’ajudes d’emergència a famílies que ho necessiten? Qui col·laborarà amb els bancs d’aliments perquè sempre disposin de recursos suficients? Qui garantirà les places de residència municipal per a la gent gran?
- Els ajuntaments deixaran de tenir competències educatives. Qui gestionarà les escoles bressol municipals? Com es coordinarà, sense els ajuntaments, la programació de l’ensenyament?
- Els ajuntaments no tindran competències en promoció econòmica. Qui garantirà els milers de plans d’ocupació que fan els ajuntaments per als aturats d’aquest país?
- El Consejo de Estado, arran del seu informe, ha impedit que els ajuntaments de menys de 20.000 habitants traspassin competències si no compleixen un cost estàndard, però aquest projecte obre la porta que les diputacions gestionin serveis essencials com l’abastiment d’aigua, la recollida d’escombraries, la neteja viària, el tractament de residus o la pavimentació de vies. Això obre la porta a la privatització de serveis públics.
Aquest atac a l’autonomia local ha de tenir resposta dels partits polítics amb representació al Congrés amb una esmena a la totalitat.
L’alternativa a aquesta reforma requereix reclamar una delimitació clara de les competències municipals i el finançament necessari per a prestar tots els serveis que se’n derivin i una estructura i un model d’organització d’acord amb el nou segle que aporti eficàcia i estalviï costos.
Els grups polítics hem votat contra aquesta reforma de manera unànime. Des d’aquestes línies expresso la voluntat de continuar treballant per mantenir aquesta unanimitat, i alhora convido la societat civil a defensar els serveis públics que presta l’ajuntament des de la proximitat.
Antoni Guil
Alcalde de Montmeló (PSC).
