Per Neus Teixidor.
Madrid.
L’Ajuntament de Meco, a la Comunitat de Madrid, ha fet pública la seva intenció d’eximir del pagament d’impostos i taxes locals a les famílies del municipi que acreditin falta de recursos. L’alcalde de la població, Pedro Luis Sanz Carlavilla va declarar que és “una obligació moral fer un esforç extraordinari per les famílies que viuen veritables drames”. Aquesta mesura pretén complementar les ajudes per pagar aliments, transport i llum que l’Ajuntament ha estat finançant aquests darrers anys.
La mesura ha estat aprovada aprofitant la situació de superàvit que tenen les arques municipals i les exempcions del 100% del pagament d’alguns impostos i taxes ja es troben recollides en les ordenances fiscals municipals. Els beneficiaris de les citades exempcions han de provar i demostrar la seva situació de necessitat. Però, té capacitat un Ajuntament per establir exempcions de pagament dels impostos i les taxes municipals per aquelles persones amb dificultats econòmiques?
Com ja he apuntat, l’Ajuntament ha creat una exempció del 100% del pagament de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM). Es tracta de dos impostos locals obligatoris, tal i com es recull en l’article 59.1 Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals (TRLRHL). La pròpia Constitució Espanyola, en el seu article 31.3, determina que els tributs han de ser creats per llei. En conseqüència, un Ajuntament no té potestats per crear un nou impost, simplement per exigir els que prèviament ha creat l’Estat o la seva Comunitat Autònoma.
En el cas concret de l’IBI, aquest impost es troba regulat en els articles 60 i següents de la TRLRHL. Aquests preceptes delimiten la seva base imposable i regulen altres aspectes, com les exempcions. La llei preveu sis exempcions en funció del titular del bé (que s’apliquen per ser béns d’entitats públiques, de l’església, de Creu Roja…) i tres exempcions més que exigeixen la prèvia sol·licitud del titular (es tracta bàsicament d’exempcions a béns històrics o béns destinats a serveis, com per exemple l’educació concertada). A més a més, la citada regulació permet que les Ordenances Fiscals puguin establir exempcions a favor de les edificacions destinades a acollir centres sanitaris de titularitat pública, però també a immobles rústics o urbans que las seva quota líquida no superi una determinada quantia. En aquest darrer cas, és necessari que justifiqui l’adopció de la mesura al·legant criteris d’eficiència i economia. Finalment, també s’habilita als Ajuntaments per establir bonificacions de fins el 95% en determinats supòsits. Per tant, sembla que no es permetria que els Ajuntaments creessin, mitjançant una Ordenança Municipal exempcions al pagament de l’IBI, fora de les establertes per la normativa comentada.
Pel que fa a l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, aquest es troba regulat en els articles 92 i següents del TRLRHL. En aquest cas, el propi text estableix sis exempcions i sembla que la llei no permet que els Ajuntaments n’estableixin més. No obstant, possibilita que els Ajuntaments puguin fixar els coeficients per a cada classe de vehicle, però sempre que no es sobrepassin els límits establerts per la llei. En aquest cas, també tenen la potestat d’establir bonificacions, però sempre tenint en compte condicions dels vehicles i no la situació econòmica del propietari. Per tant, tot apunta a que la mesura adoptada per l’Ajuntament de Meco tampoc s’ajustaria a la legalitat vigent.
Finalment, en relació amb les taxes, el mencionat Ajuntament ha establert exempcions amb relació a les taxes d’expedició de documents, del gual i del cementiri, entre altres. Les entitats locals poden exigir taxes per l’ocupació de domini públic o per la prestació de determinats serveis, en virtut de l’article 20 del TRLRHL. En aquest cas, les condicions d’exigibilitat les estableixen els propis Ajuntaments en les seves Ordenances Fiscals, per tant, sembla que l’Ajuntament de Meco està capacitat per establir aquest tipus de mesura.
En conclusió, un Ajuntament no té capacitat per crear impostos ni taxes, que no es trobin prèviament regulats en una llei. A més a més, l’exigibilitat dels impostos ha de seguir les previsions que contingui el text legal i, en conseqüència, no podrà establir exempcions que el text no reculli o quan no estigui expressament habilitat per això. Per aquesta raó, sembla que algunes de les mesures aprovades per l’Ajuntament de Meco no s’ajustarien a la legalitat vigent.
