Per Juan Bermúdez.
La setmana passada en sortir dels Jutjats em preguntava un advocat de Barcelona, ‘Juan, com puc saber si aquesta empresa ha d’anar a concurs de creditors?’ al que jo li vaig contestar: ‘Llegint el balanç.’
Va ser llavors quan l’advocat em va respondre: I com llegeixo i interpreto un balanç?
Al meu entendre, per a tot aquell no familiaritzat amb aquest tipus d’instruments comptables, els 5 consells pràctics bàsics més importants que haurien de seguir-se per llegir i interpretar un balanç són els següents:
1. Mai miris únicament el balanç d’una data. Quan us passin un balanç de la situació d’una empresa a una data determinada, teniu de demanar sempre el de l’exercici anterior a aquesta data, i paral·lelament sol·licitar la memòria o les notes explicatives al balanç. Exemplificant; un metge per conèixer amb exactitud si un nen és alt o baix, sempre pren com a referència a una altra persona de la mateixa edat i del mateix sexe, i paral·lelament ho compara amb el creixement anual del nen. Tal com en l’exemple del metge, tot aquell que llegeixi uns balanços, ha de recolzar-se en altres balanços d’una empresa amb una mateixa raó social. I, és imprescindible comparar aquell balanç amb els de els mesos anteriors. Un balanç no és més que una fotografia comptable d’una empresa en un moment exacte, per la qual cosa per conèixer el funcionament d’aquesta, és necessari observar els balanços anteriors.
2. Els Fons Propis o Patrimoni net són la base o fonaments de l’empresa sobre la qual es construiran la resta de partides del balanç. Una empresa amb fons propis negatius o fins i tot amb fons propis positius però d’escàs valor mostra clars símptomes clars de debilitats i desequilibris financers. Personalment, suggereixo prestar un especial i concret interès al capital social de l’empresa com a indicador de la confiança dels socis en l’empresa.
3. Comparar l’actiu corrent amb el passiu corrent. Una simple operació aritmètica de resta entre aquestes partides us permetrà determinar la temperatura de l’empresa. Si l’actiu corrent és superior al passiu corrent, és a dir la diferència és positiva, sol ser símptoma de salut financera, si per contra és negatiu és probable que l’empresa hagi d’entrar en concurs de creditors.
4. El total de l’actiu no és el valor de l’empresa, i una empresa no val més que una altra per tenir un actiu major, pot ser una primera variable però no ha de ser ni és l’única a tenir en compte. El valor d’una empresa és la suma de moltes variables. I en aquest sentit, els comptables de les empreses comptabilitzen els actius a cost d’adquisició o preu de compra que sol no coincidir amb el valor de mercat. Una senzilla manera per identificar el valor real de l’empresa és detallar els actius que té l’empresa, i construir dues columnes que reflecteixin el valor net comptable que figuri en el balanç i el valor de mercat (El qual en funció de l’actiu a valorar, hauria de ser determinat per un expert independent).
5. Llegir la memòria o les notes explicatives del balanç. Els comptes anuals de les empreses es componen del compte de pèrdues i guanys, el balanç de situació, l’estat de canvis del patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria. Al meu entendre, no hauria d’interpretar-se cap balanç sense llegir la memòria o les notes al balanç on estaran totes les explicacions i criteris de valoració necessaris per a una correcta interpretació del mateix.
Espero que aquests consells us siguin de gran utilitat a tots aquells que us enfronteu per primera vegada a uns balanços.
Juan Bermúdez.
Soci en AOB Auditors.
