Aquesta és una d’aquelles entrevistes que sempre he volgut realitzar i publicar, però, que per unes o altres raons no he pogut fins ara. Vaig conèixer a la Lola Gamboa i la Rocío García, ambdues d’Educación Digital, per casualitat; portava temps preguntant-me qui gestionava una meravella de blog i compte de twitter d’un col·legi d’advocats i en gens vaig topar amb elles per telèfon. Parlant amb la Lola, em va transmetre tanta il·lusió que tènia de fer-li una entrevista, així, que aquí estem. Dit i fet. Aquestes són les noies d’Educació Digital. La Lola es va llicenciar en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, i després va realitzar per l’Autònoma de Madrid un postgrau en traducció. Malgrat ser advocada, porta des de 1999 treballant en la docència, sent l’espanyol i l’anglès jurídic, la qual cosa li apassiona més. I el més motivador de tot, ella és la fundadora d’Educación Digital. Ella i la seva companya Rocío, també Llicenciada en Dret, estan darrere del compte tot terreny de twitter del Col·legi d’Advocats de Màlaga i per descomptat d’aquella obra d’art que ostenta com blog el Col·legi. La tercera component imprescindible d’Educación Digital és la Jennifer Salmon.
Anava a preguntar-te pels teus inicis Lola, de perquè vas decidir a seguir el camí de la docència… Però, espera un moment… Però si vas estudiar Dret! Com és que vas acabar al món de la formació?
Lola Gamboa: Efectivament vaig estudiar Dret amb el propòsit ferm de complir una de les meves vocacions: ser advocada. Malgrat un bon expedient i de formar part del Grup Especial de la Complutense, la competitivitat de la capital va fer difícil que trobés un despatx i després d’un temps perllongat com passant en un parell de despatxos i muntar el meu propi, vaig començar a compaginar l’exercici amb la docència de l’anglès jurídic a la Universitat de Màlaga. Aviat vaig comprovar que m’atreia molt més aquesta feina i que era molt menys dura. Els constants viatges a Màlaga dificultaven l’exercici de l’advocacia i vaig decidir donar-li una oportunitat a la docència i traslladar-me a viure a Màlaga per deixar l’advocacia.
Emprenedora nata o secrets de la vida? Què et va motivar a fundar Educació Digital?
L.G: Penso que sempre he estat emprenedora, des de petitona, malgrat haver rebut una educació molt orientada a trobar un bon treball per compte aliena. El primer advocat amb el qual vaig treballar com passant em va insistir en la importància de volar lliure, de muntar jo el meu propi despatx. I des dels inicis fins que vaig començar a considerar-me una mica més allà d’una professora d’anglès van passar anys… I posteriorment la Rocío i la Jenny es van incorporar a l’equip, dues persones que han estat fonamentals en el creixement d’Educación Digital.
I quin és el tipus de client-alumne que acudeix a Educació Digital en cerca de formació?
L.G: A causa de la gran varietat de coses que fem, tenim un perfil bastant variat, entre ells, principalment, advocats en exercici i estudiants de Dret, traductors i intèrprets, metges interessats en cursos d’anglès mèdic… i la llista no acaba aquí!
Molts joves?
L.G: Sí, molts joves, encara que sempre adults ja que és el nostre target fonamental; no obstant això, des de fa dos anys estem també orientant-nos a nens amb un enfocament molt lúdic i creatiu.
Parlem una mica de formació. Creus que les facultats de dret s’impliquen prou en l’educació lingüística especialitzada en idiomes estrangers?
L.G: Precisament vaig començar fent classe en la UMA, quelcom que en 1999 era bastant pioner. Actualment, l’exigència de tenir el B1/B2 per poder acabar el grau imposat pel Pla Bolonya ha suposat per descomptat un boom per als idiomes ja que els estudiants universitaris es veuen forçats a acreditar aquests nivells. En aquest sentit, preparar el ILEC (International Legal English Certificate de Cambridge, anivellis B2 a C1), representa a més una opció estupenda per a l’alumne i el llicenciat en Dret. Amb aquest certificat s’aconsegueixen dos objectius: acreditar el nivell i acreditar el coneixement específic de l’anglès jurídic, alguna cosa que sens dubte valoraran les signatures internacionals.
Quins són els principals problemes dels advocats quant a idiomes?
L.G: Al final els problemes dels quals emmalalteixen els advocats són els que es donen per als espanyols en general: Pensem que perquè hem donat anglès durant certs anys “hauríem de” saber i com no sabem doncs ens tallem a l’hora de llançar-nos a parlar. Jo els hi dic sempre que no és cert que “portin anys estudiant anglès, sinó que “porten anys assistint a classes” i amb això no és suficient. Tampoc obrarà miracles marxar-se un mes a l’estranger, això és una labor de fons, de treballar-ho amb constància al llarg de tot l’any.
I fins a quin punt és important tenir una bona base en anglès jurídic per a un advocat, per exemple, administrativista o penalista?
L.G: Molt dependrà del lloc en el qual s’exerceixi la professió: no són les mateixes necessitats les d’un advocat de per exemple, Zaragoza, que les d’un advocat que exerceixi en la Costa del Sol. En qualsevol cas, dominar una segona llengua representa abans de res un avantatge competitiu respecte als altres.
I el xinès jurídic? Pot ser una realitat per a l’advocacia espanyola i europea?
L.G: Indubtablement manejar certes llengües com el xinès o el rus, especialment difícils d’aprendre i per tant amb pocs usuaris, constitueix avui una molt interessant avantatge competitiu.
I de la formació com salteu al 2.0? Xarxes i continguts per a blogs.
Rocío García: Va ser una evolució natural, ja que les tres compartim l’interès per les noves tecnologies i la seva aplicació a l’ensenyament. Vam anar incorporant aquestes eines en els nostres cursos i en general en la nostra forma de treballar. El blog ens sembla el centre neuràlgic de qualsevol estratègia de comunicació on-line.
Facebook, Twitter o Linkedin?
R.G: Creiem que cada canal de comunicació pot servir a un propòsit diferent i l’important és aconseguir transmetre un missatge coherent respectant els codis de cada xarxa. També dependrà de qui va dirigida la comunicació. En el nostre cas decidim enfocar l’estratègia a la comunitat jurídica, no a l’usuari general.
Fins a quin punt arriba a ser important twitter per a l’advocacia?
R.G: És fonamental no només per l’evident facilitat a accedir a informació i seguir l’actualitat al minut, sinó per com canvia la forma de relacionar-se dels professionals i les institucions.
I quin és el secret de l’èxit en engagement en el compte de twitter del Col·legi d’Advocats de Màlaga?
R.G: La nostra intenció ha estat adaptar un missatge tradicional com el d’una institució d’aquestes característiques al llenguatge propi d’aquest canal. També hem apostat des de l’inici per apropar lo més destacat de les activitats formatives del Col·legi a tota la comunitat.
I a qui ha de seguir en Twitter un Col·legi d’Advocats? I a qui retwittear?
R.G: En tots dos casos, el nostre criteri es basa sempre en l’interès que puguem aportar als col·legiats i a la comunitat jurídica. També hi ha una part institucional que, lògicament hem de tenir en compte. No seguim comptes de forma automàtica, ja que entenem que és una pràctica poc aconsellable. Ens preocupa que el missatge reflecteixi la filosofia de la institució.
I com responsables del social media d’aquesta institució que aconsellaríeu per fer front a Trolls que poden crear crisis comunicatives?
R.G: Creiem que cal intentar contestar a tots els comentaris, amb una actitud constructiva. No obstant això, arriba un moment en el qual detectes a algú que només pretén fer mal, sense aportar gens i en aquest cas seguim la màxima “no alimentis al troll”.
El Col·legi d’Advocats de Màlaga ha guanyat molta popularitat online per l’excel·lència del treball que hi ha en el seu blog. Com destrieu quins temes són més adequats per escriure?
L.G: Intentem buscar varietat i actualitat, mantenint sempre una imparcialitat i un perfil estrictament professional. Des del primer moment el blog ha estat obert a col·laboracions externes, però encara són escasses i la major part del temps som nosaltres els qui escrivim el contingut. El fet de ser advocades, d’estar al dia en noves tecnologies, en tendències, en idiomes, etc., i el seguir a altres blogs internacionals constitueixen una font constant d’inspiració que ens permet abordar temes d’actualitat, frescs i innovadors. Recentment hem iniciat una línia d’entrevistes als protagonistes de carn i os de la vida jurídica (advocats, fiscals, jutges, etc.) que creiem que agradarà molt. Les pròpies jornades formatives a les quals assistim per tuitejar o que gravem per al canal del Col·legi en Youtube, són una altra font de continguts que moltes vegades aprofitem per al blog en el format de crònica.
Què ha d’escriure’s en un blog d’una institució i què no?
L.G: Com indicava nosaltres hem apostat per la imparcialitat. Busquem no generar opinió tant com a coneixement i aportar sempre continguts essencialment pràctics per a l’exercici.
Molt diferent al contingut del d’una signatura d’advocats?
L.G: En general sí, perquè si es tractava d’un despatx no tindrien seccions com a nostre “Aula d’anglès jurídic” o “Social mitjana per a advocats”. Serien entrades més centrades a les àrees d’especialitat del despatx amb la finalitat de posicionar-se com a experts en les mateixes. Cada client requereix l’establiment d’una estratègia específica en funció dels objectius a complir.
Per finalitzar, qualitat o quantitat com dogma en la publicació de continguts?
L.G: El nostre lema és “si ho fem, ho fem bé”. Una bona estratègia de màrqueting de continguts ha d’apostar per la qualitat, encara que per descomptat no és fàcil, especialment quan hi ha un compromís de publicació de certa freqüència. Escriure en un blog és quelcom fascinant a la vegada que gravós: cal triar el tema, documentar-se, escriure-ho… Si a més escrivim pensant en SEO, cal triar les paraules clau i saber escriure per aconseguir una millor experiència d’usuari que ens ajudi a escalar posicions en els cercadors.
