La ingerència dels poders públics en els drets i les llibertats

Miquel SamperPer Miquel Sàmper

Legislativament, i en concret en la matèria relacionada amb el desenvolupament de les directives de la Unió Europea, Espanya va ser l’any 2012 el tercer país més desobedient, amb 91 expedients oberts, tan sols superat pels 92 de Bèlgica i els 99 d’Itàlia. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg va haver de suplir la manca d’acció normativa de l’Estat Espanyol en matèria de desnonaments, malgrat la reiterada petició al govern de la gran majoria dels operadors jurídics i el gran nombre d’actes, reunions, jornades i congressos que es van fer d’ençà que va esclatar la bombolla immobiliària. No va ser fins que el Tribunal esmentat va resoldre el cas Aziz en Sentència de 14 de Març de 2013, declarant la normativa hipotecària contrària al dret de la Unió Europea, que l’Estat Espanyol va modificar la legislació. Sobre la Doctrina Parot, el Tribunal de Drets Humans Europeu d’Estrasburg va haver de reparar la destrossa que s’havia fet, primer per part de la jurisprudència del Tribunal Suprem (St. de 28/2/2006) del principi d’irretroactivitat penal regulat a la nostra Constitució i del principi que no hi ha pena sense llei previst al Conveni de Drets Humans d’Europa; i segon, de la modificació feta per l’Estat l’any 2010 de l’article 58.1 del Codi Penal, tancant l’escletxa que havia obert el Tribunal Constitucional el 2008 amb la doctrina del doble còmput de les penes.

El Consell d’Europa va alertar, el juny del 2013, d’un ús exagerat de la força en les manifestacions i d’una desorbitada quantia de les sancions administratives, i ara el Ministeri de l’Interior tramita el projecte de Llei de seguretat ciutadana. Per acabar-ho d’adobar, el projecte de Llei de l’avortament del Ministeri de Justícia ha arribat a debat al Parlament Europeu, sota el críptic de no discriminació en els drets sexuals i reproductius, el projecte espanyol.

La suma de tantes irregularitats en l’aplicació dels principis reguladors del nostre Estat de Dret havia de tenir conseqüències, i aquestes han arribat de nou des del Consell d’Europa, el qual mitjançant el Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) ha destacat la politització del poder judicial i del seu òrgan de govern (Consejo General del Poder Judicial), així com la manca d’independència del Ministeri Fiscal, una qüestió aquesta de rabiosa actualitat a Espanya, arran del paper del Ministeri Públic al cas Nóos, o també en referència a l’interès del fiscal anticorrupció per dur a l’àmbit penal la contractació d’en Neymar per part del Futbol Club Barcelona, havent omès en el seu moment les possibles connotacions penals en les operacions urbanístiques dutes a terme a l’antiga Ciudad Deportiva del Real Madrid, operacions ara investigades per la Comissió Europea.

Amb tantes irregularitats, no ens pot estranyar que la població no confiï ni en aquells que pressionen (alguns polítics), ni en aquells que es deixen pressionar. És prioritari que les nostres institucions recuperin una confiança no només perduda, sinó fins i tot amagada i ensorrada per molts amb foscos interessos en perpetuar les distorsions del sistema judicial espanyol.

Bé farà l’Alt Comissionat del Govern per a la Marca Espanya si explica amb rigor als poders públics que a la marca se li està fent un forat cada cop més gran, equivalent a la ingerència dels poders públics en les llibertats i els drets. Qualsevol altra marca judicial que es vulgui donar a conèixer, ja sap com no haurà de ser…

Miquel Sàmper

President del Consell de l’Advocacia Catalana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.