L’ICAB acull la reunió anual de la European Young Bar Association (I)

Per Tito Rodríguez
Barcelona
 
 

Els dies 13 i 14 de juny s’ha celebrat a l’ICAB (Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona) la conferència anual de l’European Young Bar Association (EYBA). Només entrar, la sala té aires internacionals, advocats de totes parts es reuneixen per debatir les qüestions més importants de l’exercici de l’advocacia, mantenint-los al dia i fomentant els contactes professionals entre els més de 200.000 advocats que en formen part.

Les sessions a les que El Jurista ha assistit el mati del divendres han estat en primer lloc, el procediment holandès de reclamació col·lectiva de danys, una eina que pot servir com a referència per Espanya a càrrec de Elvira de Jong, advocada holandesa especialitzada en responsabilitat social dels administradors en disputes d’accionistes i la trajectòria sobre els noms de domini: canvis en la protecció internacional de marques, a càrrec de David Taylor, màster en Enginyeria, doctor en física i habilitat per exercir com a advocat a Anglaterra i França.

1.- La ponencia sobre el procediment holandès de reclamació col·lectiva de danys

El dret holandès proporciona un sistema on els afectats per danys col·lectius poden formar una associació fent més fàcil iniciar procediments de reclamació col.lectiva, això juntament amb l’assumpció de competència per part del Tribunal d’Apel·lació d’Amsterdam (que suposa que els tribunals holandesos serien els que iniciéssin el procediment de reclamació, que hi ha una millor quantificació de les normes per determinar com s’ha repartit el prejudici econòmic (incloent no només el que s’ha perdut, sino el que s’ha deixat de guanyar), i que les sentències col·lectives ténen reconeixement en altres Estats de la UE, han suposat que cada vegada més consumidors i empreses reclamin.

Prenem com a exemple el Cas Bankia. L’Estructura seria la següent:

– Un grup de consumidors o una empresa té un problema que provoca danys
– El grup de gent s’uneix en una fundació o associació
– S’aconsegueix un acord de solució col·lectiva amb la part responsable
– Es permet una sol·licitud d’adhesió per altres perjudicats
– Qualsevol altre procediment paral·lel es suspèn
– El Tribunal d’Apel·lació corresponent dicta una resolució de compensació

Aquest acord haurà d’incorporar elements clau com ara el nombre de persones a qui els afecta els danys segons la quantitat de la seva pèrdua, la compensació que es reclama, les condicions per la compensació i el procediment per rebre la compensació. Tot i així, es evident que el benefici que suposa pels particulars agraviats el fet de no haver d’iniciar per compte pròpi, sino en grup aquestes accions és significatiu.

La Cambra de Comerç s’encarregarà de comprovar (assumirà competència, només si existeix una conexió amb els Tribunals que ho permeti: Cas Converium) que tots els elements essencials es compleixin, aixó es tradueix en una obligació de compliment o sino desestimació de l’acord.

Les causes de desestimació de l’acord són no contenir els elements essencials, que la quantitat de compensació sigui desproporcionada, que no es respectin els drets de les persones afectades o que no hi hagi la figura d’un tercer independent per valorar els danys.

Exemples de l’aplicació d’aquest procediment a Holanda són casos de responsabilitat de productes o violacions de llei antimonopoli, casos com el d’insolvència a companyies d’assegurança de vida (Cas Vie d’Or) fins a casos de grups de dones embaraçades que pateixen efectes secundàris per medicines prescrites (Cas DES), passant per induïr a l’error de comunicació per part de societats cotitzades (Cas Shell, Cas Converium).

En definitiva, la metodologia holandesa permet una resposta més eficient pels consumidors agraviats i permet que la potestat dels Tribunals i el reconeixement de les seves sentències siguin factors que aportin seguretat i accessibilitat al sistema de responsabilitat per danys, un aspecte que caldria importar a la jurisdicció espanyola.

2.- La trajectòria sobre els noms de domini: canvis en la protecció internacional de marques

Des de 1992 s’han generat dominis (.com), s’han anat afegint als anys 2000, 2004 i 2012 periòdicament nous dominis (els 7 magnífics: com, net, org, int, gov, mit, edu) i les dades del 2013 comptabilitzen uns 213 milions de dominis arreu del món. Això suposa un canvi global a internet que tendeix a l’increment dels nous noms de domini de nivell superior (TLDs) i per tant, la creació d’un terreny fèrtil pel registre de marques i consumidors, que alhora suposa una oportunitat única perquè les marques puguin ostentar els seus propis TLDS i perquè aquests siguin protegits per la normativa internacional.

Primer de tot, cal aclarir que la creació d’aquests nous dominis suposa per a alguns una oportunitat de diversificar i personalitzar, però també hi ha un sector que els considera un augment inútil que només crea noves amenaçes al sistema, això depèn de cada criteri. Suposant que es prentén crear un domini nou personalitzat, les despeses inicials per crear-lo són de 185.000 dolars d’entrada, més un cost de manteniment dels 3 primers anys que poden oscil·lar entre els 50.000 dolars, és evident que no són a l’abast de qualsevol butxaca.

Estem parlant de propietat intelectual aplicada a la protecció de les marques. L’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) és l’encarregat de regular els servidors i dominis, segueixen un model de multiplataforma, la seva presència està a tots els països i a tots els continents. La seva política de resolució de conflictes és l’anomenada UDRP (Uniform Dispute Resolution Policy), que afecta als dominis genèrics (gTLDs, .com, .edu) i els dominis territorials (ccTLDs, .eu, .es i més de 250 categories més).

Les línies de defensa de la propietat industrial es basen en prevenir i regular d’una banda el reconeixement de la marca de domini i d’altra banda la protecció de les IP (Internet Protocol Access):

Alguns dels problemes i barreres de protecció són:

– Treure un avantatge a través del reconeixement d’una marca reconeguda
– Risc de confusió de la marca: similitud visual o fonètica
– Cybersquatting: Cas facebook, on per evitar el risc de confusió d’una marca reconeguda es fa un augment de la protecció URS (Uniform Rapid Suspension) una barrera ràpida i temporal fins que l’ICANN proporciona una permanent i que porta més temps.

Segona barrera de protecció:

– La creació al 2009 de l’IRT (Implemention Recommendation Team) dedicat exclusivament a l’anàlisi dels nous dominis genèrics (gTDLs) amb funcions com revisar la llista del sol·licitant de domini, la ja comentada URS i els PDDRP (post delegation dispute resolution procedures).

En línies generals, el futur dels noms de domini passa per l’hegemonia del domini (.com) amb un creixement constant en paral·lel d’altres dominis territorials i genèrics, la fallida d’alguns d’aquests dominis genèrics (gTLDs), i un increment de nous dominis als pròxims anys 2015/2016 que constituiràn un nou cicle de creixement i un nou supòsit per la creació i la protecció de marques.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.