L’ICAB acull la reunió anual de la European Young Bar Association (II)

Per Álvaro Melero i Tito Rodríguez
Barcelona
 
 

A la segona jornada de ponències de l’ICAB (Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona) del European Young Bar s’han tractat, en un pla de dret comparat, el dret concursal, a càrrec de Tomas Nart, David Nicholls i Nicole Paredes; la nova llei d’emprenedors, de la mà de Jordi Domingo, Gerben Metz, i Mathias Krarup i la perspectiva del dret laboral aplicable a l’advocat, per Sebastian Buchholz, Juan Bautista, Florian Rochat i Cristina Tamburro.

Conferències

1.- En dret concursal s’ha parlat del gran nombre de reformes que ha viscut l’ordenament jurídic espanyol en menys de 10 anys. El sistema concursal espanyol es basa en el presupòsit d’una obligació que no pot ser satisfeta per insolvència, això genera l’obertura del procediment concursal que es divideix en dues parts:

– Part general: Es declara el concurs de creditors, es tria l’administrador concursal i aquest ha de fixar les mesures per pagar als creditors, proposar un acord o en cas que sigui possible un pla de pagaments o de quitament i espera.
– Part especial: Una vegada presentat l’acord, es declara l’ordre de conveni o liquidació i la calificació del concurs com a culpable o fortuit.

Un altre signe distitiu del dret concursal es la qualificació en peces separades del producte de la companyia, aixó te la seva raó de ser per assegurar la continuïtat de l’empresa, per poder cobrir millor amb les obligacions amb els creditors i per poder distribuir de manera més eficient el producte que es té. Durant l’acord l’administrador concursal pot disposar de les peçes separades de la companyia per poder assegurar la seva subsistència i els crèdits amb els creditors.

En dret comparat la legislació alemanya concursal també ha viscut una reforma al 2011 encarada a millorar el paper dels administradors concursals que tenen totes les facultats de gestió i disposició patrimonial de l’empresa en concurs:

– Major influència dels creditors en la determinació de l’administrador concursal.
– Simplificar i desenvolupar el pla d’insolvència (evitant impediments i retrassos)
– Reforçar la figura de l’autogestió de l’empresa en concurs.

En general, la línia de recomanacions de la Comissió Europea ha estat dirigida a implementar els acords de refinançament i i reestructuració (això s’ha materialitzat a Espanya amb el Reial Decret Llei 4/2014).

2.- Els camins per començar un nou negoci són la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima i l’autònom, d’aquest darrer s’ha parlat en la nova Llei d’emprenedors espanyola, on la figura d’emprenedor destaca pel seu caràcter individual i la responsabilitat ilimitada amb la que fins ara responien (amb tot el seu patrimoni), en sintesi les novetats són:

– Resposabilitat limitada pels emprenedors
– Resposablitat limitada per la nova societat resultant
– Canvis en el moment de començar l’activitat com a emprenedor

En aquest sentit, el cas de Dinamarca, és interessant, apart de ser un país perfecte per viure, també es un país ideal per fer negocis, la raó són aquests avantages:

– Baixos impostos (25% actualment, 22% al 2016)
– Facilitat per acomiadar els treballadors
– No es requereix la residència per ser gestor d’empresa
– La creació d’una nou tipus d’empresa per emprenedors l’IVS (societat privada limitada)
– Conecta i ofereix més formació

En línies generals es pot considerar un model a imitar el de les MiniGmbH’s alemany o mini empreses de responsabilitat limitada, del qual pren la idea el IVS danès, i pot servir per preveure un futur on la majoria d’empreses i emprenedors es declinin per aquest tipus de societat que té més facilitat de creació i manteniment, baixos costs i capital compartit.

3.- La darrera conferència ha tractat sobre la normativa laboral aplicable a l’advocat: el xoc entre teoria i realitat a Espanya, els tipus de contractes que es poden realitzar són:

– El contracte temporal
– El contracte fixe
– L’autònom
– El contracte de conveni de pràctiques

Els tres són objecte de problemes pràctics que s’han posat de manifest:

El contracte temporal, recau sobre l’execució d’una feina específica, per circumstàncies del mercat i tenen un període de proves, però sovint poden amagar un període desproporcionat de prova i una remuneració insuficient.

El contracte fixe és el model per defecte de la relació laboral, no obstant, pot amagar un llarg període de proves, unes raons difuses de resolució de contracte i uns supòsits de falta de notificació al treballador de la finalització del seu contracte.

L’autònom pot tenir asocciats problemes com la falta de protecció en cas d’acomiadament improcedent, manca de cotització a la seguretat social i manca d’un salari fixe.

El contracte de conveni de pràctiques és pels universitaris, els principals problemes són un període de proves massa llarg i la creació de “l’etern becari” com a aquell lloc de treball només es renova el treballador per un altre que pugui seguir treballant de pràctiques.

En síntesi, es tracta una vegada més de la paradoxa del dret laboral que ha estat creat per protegir al treballador i ser defensat pels advocats, que alhora no es troben degudament defensats pel propi dret laboral.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.