Barcelona
Aquest dimarts es va presentar l’Informe d’Inversió de Xina a Europa promocionat pel Grup ESADE Xina Europe Club, amb la col·laboració de Barcelona Activa, ACCIÒ i Global Àsia i com a promotors la consultora KPMG i el bufet Cuatrecasas, Gonçaves Pereira, l’objecte d’aquest informe és obtenir un diagnòstic i respostes a diverses preguntes formades arran de l’evident desplaçament de poder econòmic cap a Àsia i la necessitat dels països europeus, que es troben en recessió, d’interactuar amb aquests operadors i crear nous fluxos comercials.
Les empreses europees ja fa anys que treballen a Xina, menys atenció has rebut les inversions xineses a Europa, un fenòmen que és relativament nou i de gran interès, encara que és aviat perquè els europeus pronunciïn una frase com “No et preguntis què és el que pot fer Xina per tu, sinó què pots fer tu per Xina”, la veritat és que Europa ofereix excel·lents possibilitats per a les empreses xineses, com:
– Una economia oberta i receptiva a les inversions xineses
– El major mercat de consumidors mundial d’alt poder adquisitiu
– L’adquisició de noves capacitats competitives i aprenentatge per a les seves empreses
– Un entorn amb elevada estabilitat macroeconòmica, política i institucional
– Unes infraestructures i qualitat de recursos humans de primer nivell
D’altra banda, els interessos de la inversió de Xina a Europa són:
– Interès en la cerca de nous mercats
– Interès en la cerca de l’eficiència
– Interès en la cerca d’actius estratègics
El present i el futur de la inversió a Europa
La Inversió Estrangera Directa (IED) de Xina està centrada en un 71,4% en altres països asiàtics, això indica que Europa encara no és una destinació prioritària d’inversions, únicament el 5,8% del IED està concentrat en sis països europeus (Luxemburg, França, Regne Unit, Suècia i Països Baixos: Espanya obté el 9è lloc amb 389 milions de dòlars al 2012). El perquè d’aquest nivell tan baix és a causa que la majoria d’empreses xineses encara no són realment globals.
Les marques xineses encara han de millorar aspectes com la imatge dels seus productes, associats a una baixa qualitat, així va apuntar a la taula rodona el representant de l’empresa xinesa Haier, que va apuntar que “a Xina es produeix tot, des del que és bo, fins al que és dolent”.
Un altre aspecte a millorar, també relacionat amb la marca Xina, és el reconeixement de les seves marques enfront de les locals, un fet que implica una forta campanya de posicionament com la que la mateixa Haier va realitzar el 1999 al mercat nord-americà, establint un edifici a Manhattan i patrocinant la NBA.
Si parlem de sectors, els emergents són:
– Comunicacions, maquinària industrial, energia i infraestructures
– Agricultura, sanitat, alta tecnologia i electrònica
Empreses com Huawei, ZTE, Lenovo o Xina Unicom lideren les comunicacions, arribant a posseir aquesta última una participació d’1,3% de l’empresa espanyola Telefònica.
En el sector bancari, els fons sobirans guanyen força i es posicionen a Europa, vegeu l’exemple de l’ICBC (Banc Industrial i Comercial de Xina) que en 2011 va obrir la seva primera sucursal a Espanya i que en els últims anys s’ha convertit al banc més rendible del món i amb major valor de mercat.
Conclusió
Les previsions per als propers anys apunten a una línia de creixement que s’ha vist reflectit en les xifres de 2011 (gairebé 20.000 M€) i 2012 (30.000 M€), la naturalesa d’aquest creixement tan ràpid és la creació d’empreses privades amb inversió directa en la UE i també en països rics en recursos naturals, amb aquestes dades, els participants en la taula rodona han pronosticat que el futur de la inversió passa per les aliances entre empreses locals i empreses xineses, això suposa una inversió creuada, que segons sembla, tendeix a ser més fluïda quan en l’empresa receptora compten amb una persona xinesa, ja que el possible inversor pot sentir més confort i es veu més identificat amb l’idioma.
