Per Ramiro Grau Morancho
L’ona de corrupció que ens inunda –més aviat un perillós tsunami-, amenaça acabar amb el nostre sistema polític, i no dic democràcia, doncs no m’agrada enganyar a ningú… Però a més té una altra conseqüència perillosa, i és la inclusió d’Espanya en els llistats internacionals de països corruptes, -on anem escalant ràpidament posicions-, de manera que les grans empreses multinacionals es poden arribar a repensar dues vegades invertir aquí, doncs saben perfectament que podrien haver de pagar “mossegades” sense fi per obtenir els permisos i llicències necessaris, i a vegades no només a un colpidor, sinó a varis: Ajuntament, comunitat autònoma, administració central, organismes amb competències específiques, etc.… doncs per obrir qualsevol fàbrica o centre comercial fan falta un munt d’autoritzacions, que poden estar sotmeses “a peatge”.
Quines solucions té aquesta possible situació dantesca? Jo m’atreveixo –la ignorància és molt atrevida- a propugnar algunes:
1. Que s’eximeixi de responsabilitat penal a l’empresari que denunciï qualsevol petició de suborn, o fins i tot que ho hagi pagat prèviament, per poder seguir endavant amb el seu negoci o empresa.
2. Que s’endureixin les penes de presó per als polítics o empleats públics corruptes, inhabilitant-los per ocupar càrrecs o ocupacions públiques durant una sèrie d’anys, i fixant penes de presó, de compliment obligatori, sense possibles suspensions o altres beneficis penitenciaris.
3. Que es creïn Jutjats contra la Corrupció, almenys un per comunitat autònoma –i en les grans varis-, com a jurisdicció especialitzada, per tramitar tots aquests assumptes amb agilitat i especialització, no com ara, que els imputats acaben morint, de mort natural, abans de ser condemnats, o si escau, absolts.
4. Que es prohibeixin les sentències “de conformitat” en aquests assumptes, establint-se legalment l’obligatorietat de celebrar el judici corresponent, amb vista públiques, perquè la societat a la qual s’ha perjudicat, pugui conèixer els fets jutjats.
5. Que es publiquin en el BOE totes les sentències condemnatòries fermes, o almenys un extracte de les mateixes, per a públic coneixement i desprestigio polític o professional de l’alt càrrec o funcionari trobat culpable d’algun d’aquests delictes.
6. Que les penes hagin de complir-se íntegrament, tret que es procedeixi a la devolució de la totalitat o d’una part substancial dels diners “untats”, en aquest cas la presó podria reduir-se en atenció a aquesta circumstància, però mai la inhabilitació per ocupar qualsevol càrrec oficial.
És possible que les meves idees siguin quimèriques, i segurament ho són, però crec que són efectives i realistes. Ara bé, gens d’això es farà, doncs els grans partits estan de corrupció fins a les celles, i òbviament no van a tirar pedres a la seva pròpia teulada. Que seran ximples, però no idiotes… S’imposa, doncs, botar-los i començar a votar a qualsevol altre partit, encara que això dificulti la governació d’Espanya. A grans mals, grans remeis.
