Per Miquel Àngel Mas i Colom.
Llicències lliures (GPL) i dret de la propietat intel.lectual. Riscos per a programadors i start-ups.
Què és una llicència GPL?
GPL és l’acrònim en anglès de General Public License. Els programadors de software lliure usen aquest acrònim per referir-se als programes que creen i sobre els quals l’autor permet a banda del seu ús, la seva còpia, distribució (comercial o no) i la seva modificació. És el denominat copyleft en contraposició al copyright.
La GPL és una declaració realitzada per la Free Software Foundation, una Fundació de USA promoguda per Richard Stallman i que té per finalitat promoure el software lliure.
Què diu aquesta declaració del GPL?
Es tracta d’un text molt extens , la única versió oficial de la qual és en anglès i que descriu els condicionants del software lliure. Bàsicament l’usuari de software lliure hauria de tenir:
a.- Llibertat d’utilitzar el programa per a qualsevol propòsit
b.- Llibertat de modificar el programa per adaptar-lo a les seves necessitats, la qual cosa implica poder accedir al codi font i modificar-lo segons les necessitats.
c.- Llibertat per compartir el programa amb els seus amics i veïnats
d.- Llibertat per compartir les millores que hi aporti.
Qui vulgui emprar el programari lliure haurà de complir també amb aquests condicions, a més de reconèixer públicament l’autoria del programa.
Quins efectes jurídics té a Espanya una llicència GNU-GPL?
Una llicència GPL és una simple declaració unilateral efectuada pel creador del software. Com a tal no té efectes vinculants per a tercers. Efectivament, les obligacions sols neixen de la llei (i en aquest cas la LLei de Propietat Intel.lectual no regula aquesta matèria, ans al contrari) i dels contractes i com sigui que aquí no hi ha en principi cap contracte entre el creador del software lliure i l’usuari, aquest últim no està obligat en principi a res.
Consideram que per tal que aquesta declaració unilateral (GPL) fos vinculant per l’usuari i s’hagués de comprometre a respectar els seus condicionants (reconeixement públic de l’autor i obligació de distribució de les noves versions del programa sota les quatre llibertats contemplades a la GPL), seria necessari una acceptació expressa.
Aquesta acceptació expressa se podria aconseguir, a banda d’un contracte (la qual cosa resulta el supòsit de màxima seguretat jurídica), per mitjà d’un sistema d’acceptació de les condicions mitjançant mecanismes informàtics (una pestanya per exemple)
Quina eficàcia té la GPL vers tercers?
En la mesura que es tracta d’una declaració unilateral no afecta a tercers si aquests no accepten expressament els condicionants d’aquesta GPL.
És diferent als EUA.?
Potser diferent en la mida que la Free Software Foundation permet que els drets de copyright del programari siguin cedits pel creadors a la pròpia Fundació, per tal que els advocats d’aquests puguin defensar els drets d’autor derivats de la creació del programari. En la mida que la titularitat l’ostentarà la Fundació esmentada, aquesta podrà interessar la tutel.la d’aquest programari de la mateixa manera que qualsevol altre software creat en copyright.
Com emprar una GPL des del punt de vista d’una start-up?
Hauríem de distingir entre software a on és de domini públic i notori que són lliures (wordpress, woocommerce, php…), del software creat per un programador.
En el primer cas no presenta cap problema el seu ús ja que com sigui que és notori el seu caràcter lliure, ningú de bona fe podria reclamar res.
Pel que fa al software creat per un programador que no sigui de domini públic i notori el seu caràcter de lliure, seria aconsellable tenir constància escrita de la declaració com a software lliure del programari creat. I això és així ja que si el programador actua de “mala fe”, la start-up podria ser demandada per aquest creador sobre la base dels drets d’autor que concedeix la Llei de Propietat Intel.lectual.
Com es poden eliminar aquests riscos?
La solució per limitar aquests riscos és la redacció i signatura d’un contracte de cessió dels drets de propietat intel.lectual del software per part del seu creador a l’empresa start-up.
A la vegada aquest contracte pot ser aprofitat pel creador del software lliure per obligar a aquesta empresa a respectar els condicionants de les quatre llibertats de la GPL.
Miquel A. Mas i Colom.
Soci fundador a DMS Consulting. Despatx que patrocina el concurs RESET per a emprenedors universitaris i compromès amb la societat, especialment en la formació superior de futurs especialistes en la matèria.
