Per Lucie Davioud
La confiança que dipositen els nostres clients en nosaltres neix, entre altres coses, de les paraules que utilitzem per comunicar-nos amb ells. Si la manera d’expressar-nos no és correcta, poden dubtar de la nostra professionalitat. Utilitzar la terminologia legal en el seu idioma ens ajudarà que se sentin més còmodes amb nosaltres i, per a això, no n’hi ha prou amb tenir-ne un coneixement bàsic.
El francès, com altres llengües, té algunes paraules que poden induir a error perquè són calcs de l’espanyol, falsos amics o homòfons. A més, també a l’hora de redactar cal saber com dirigir-se a clients francoparlants perquè les fórmules de cortesia no són les mateixes que en espanyol.
Calcs
Als documents en francès redactats per hipanoparlants, és comú trobar-se amb expressions incorrectes en aquest idioma perquè són calcs de l’espanyol. Dos exemples molt habituals són aquests:
Acte notarié, i no acte notarial
Una acta notarial es tradueix correctament per un acte notarié, no és un acte notarial. En francès, l’adjectiu notarial significa ‘relatiu al notariat’, és a dir, a la professió de notari. Algunes expressions en les quals s’utilitza són aquestes: un office notarial o une étude notariale (la notaria), les fonctions notarials (les funcions notarials), etc.
Défendeur, i no demandé
En l’àmbit civil, al demandant se l’anomena le demandeur/la demanderesse, però el demandat és le défendeur/la défenderesse, i no le demandé. D’altra banda, no s’ha de confondre le défendeur amb le défenseur. Aquest últim és la persona encarregada de defensar els interessos d’una de les parts (advocat, procurador…).
Falsos amics
Els «falsos amics» són paraules que pertanyen a llengües diferents i que, encara que provinguin de la mateixa font, en el llenguatge actual tenen significats diferents, per la qual cosa no es poden considerar equivalents terminològics. En els llenguatges jurídics espanyol i francès podem trobar en massa ocasions els exemples següents:
Licenciado en Derecho y Licencié en Droit
Per als seus perfils a les xarxes socials de feina, com LinkedIn, o al seu propi web, els advocats solen traduir licencié en Droit per llicenciat en Dret. Però, des de la implantació del Pla Bolonya a Espanya, ja no es parla de llicenciat, sinó de graduat. La llicenciatura corresponia a una carrera de quatre o cinc anys, de manera que és un error traduir llicenciat per licencié, ja que el títol de licence en el sistema universitari francès és de només tres anys.
És millor traduir-lo per titulaire de la maîtrise en droit, ja que la maîtrise és el diploma posterior a la licence, que valida quatre anys de carrera. De fet, el Ministeri d’Educació només homologa els títols de maîtrise o màster 1 (que substitueix el de maîtrise des de la implantació de Bolonya a França) al títol de llicenciatura espanyol, ja que no considera equivalents els títols de llicenciatura i licence. D’altra banda, en el context laboral, el verb licencier també significa ‘acomiadar’, i no té res a veure amb obtenir un títol universitari.
Procurador i procureur
Els juristes espanyols solen confondre la figura del procurador amb la del procureur. Tanmateix, no són equivalents. En dret francès, el procureur és un membre del ministeri públic (un ‘fiscal’). L’equivalent al procurador seria l’avoué, encara que aquesta professió va quedar suprimida per la llei de 25 de gener de 2011 (loi du 25 janvier 2011 portant réforme de la représentation devant les cours d’appel).
Sentència i sentence
En el llenguatge comú hi ha una tendència a utilitzar el terme sentence com a sinònim de jugement (equivalent a ‘resolució judicial’, quan s’utilitza en sentit general, o a sentencia, amb el sentit de ‘resolució dictada per un tribunal de primera instància’).
Tanmateix, en el llenguatge jurídic, aquest ús és incorrecte, ja que una sentence (o sentence arbitrale) es refereix a la decisió que emet un àrbitre o un tribunal arbitral (un laude arbitral).
Homòfons
Els homòfons són paraules que es pronuncien igual, però que no tenen el mateix significat, cosa que pot provocar confusió, tant als nadius com als estudiants de francès. En el llenguatge jurídico-administratiu podem trobar-nos amb els exemples següents:
Amande i amende
Els substantius femenins une amande (una‘ametlla) i une amende (una multa) poden arribar a produir frases surrealistes si es malinterpreten.
Cession i session
La cession (cessió) es fa servir en expressions com cession de parts sociales, cession d’actifs, etc. I la session (‘sesió’, ‘reunió’) es fa servir en contextos com la session de l’Assemblée générale des Nations-Unies, les sessions du Parlement, etc.
Différend i différent
El substantiu un différend (conflicte, litigi) i l’adjectiu différent(e) (diferent) són dos termes amb un significat molt diferent que poden causar un problema lingüístic si es confonen.
Fórmules de cortesia
A més de les traduccions incorrectes provocades per un desconeixement del vocabulari jurídic francès, els advocats també han de tenir en compte les fórmules de cortesia per mantenir la distància correcta i esperada per les persones amb les quals es relacionen.
Adreçar-se a clients
Un dels errors més estesos és tutejar els clients, actuals o potencials. En francès, el tutejament s’utilitza en situacions molt informals i gairebé mai en un context professional. No es recomana en absolut l’ús del tutejament en documents corporatius (textos del web, vídeos corporatius, fullets, butlletins, pressupostos, etc.). En converses presencials és convenient esperar que el mateix client ens proposi passar del tractament de vostè (vous) al tutejament.
També s’utilitzen incorrectament els determinants possessius son (masculí), sa (femení) i ses (plural) com a traducció d’el seu o seus en quan són utilitzats en un context en el qual es tracta de vostè a l’interlocutor. Un exemple seria aquesta oració: Le cabinet prend en charge toutes les démarches administratives, juridiques et fiscales nécessaires à la création de sa société, en què el correcte hauria estat votre société.
Adreçar-se a professionals
En francès, s’utilitza Maître o la seva abreviatura Me per adreçar-se a la gran majoria de professionals del dret (advocats, notaris, procuradors, els anomenats huissiers de justice, etc.). En canvi, entre companys d’un mateix col·legi professional és habitual dir-se Cher confrère (masculí) o Chère consœur (femení).
Conclusió
Com pot veure’s en aquesta selecció d’exemples, es fa evident la necessitat de dominar un idioma, però també la importància d’especialitzar-se en la terminologia pròpia de la nostra especialitat. Resulta difícil imaginar que es pot aconseguir el respecte de la professió i la confiança dels clients si no som capaços d’expressar-nos correctament en l’exercici de la nostra feina. Per guanyar clients francoparlants, cal que ens comuniquem perfectament.
Lucie Davioud
Jurista-lingüista – Comunicació i traducció jurídica per al mercat francòfon.
