Qui hi ha darrere d’un Jutge Substitut o Magistrat Suplent (JSMS)?

Per Haidé Costa.

Els Jutges Substituts i els Magistrats Suplents (JSMS) són professionals de la justícia, tal i com va reconèixer la Sentència de 7 de març de 2003 de la secció Setena del Tribunal Suprem, que exerceixen les mateixes tasques jurisdiccionals amb identitat absoluta a les dels titulars o de carrera (segons qüestió de legalitat resolta per la Secció 7ª de la Sala 3ª del TS, en data 8 de novembre de 2012).

Una de les característiques principals dels JSMS és la seva experiència prèvia a la judicatura que configura una part important del que aquests professionals aporten al Poder Judicial. Generalment els Jutges Substituts i Magistrats Suplents tenen una dilatada carrera prèvia com a advocats, la qual cosa indubtablement aporta una àmplia visió de la Justícia des de “l’altre costat de la barrera” i del que passa entre “bastidors”, del tracte amb el client, amb les altres parts en litigi, amb els altres advocats, dels arguments i de les argúcies, de les dificultats i de les deficiències de l’administració de justícia.

Entre els títols del palmarès de molts dels JSMS que exerceixen des de fa anys a Espanya hi ha doctorats, segones carreres, màsters universitaris, diversos cursos  d’especialització, etc., mèrits que són essencials per tenir un bon posicionament en les llistes de substitucions.

També és habitual trobar entre els JSMS catedràtics i professors universitaris, que aporten prestigi a la judicatura eventual. És en aquest sentit que el Govern de la Generalitat de Catalunya amb l’ACORD GOV/24/2013, de 12 de març, va declarar “d’interès públic l’exercici com a segona activitat de les tasques de magistrat i jutge suplent per part del personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya i es determina que existeixen raons d’interès per al servei per superar els límits retributius”.

L’origen dels que componen aquest col·lectiu, té la seva raó de ser puix que per accedir al concurs públic per cobrir les corresponents places convocades en pel Ple del Consell General del Poder Judicial, de conformitat amb el que disposen els articles 200, 207 i següents de la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de Juliol, del Poder Judicial, i 91 i següents del Reglament 2/2011, de 28 d’abril, de la Carrera Judicial, s’han d’acreditar els mèrits del candidat, entre d’altres, haver exercit l’advocacia, la docència universitària, haver aprovat alguns dels exàmens de l’oposició o haver exercit funcions de jutge substitut o magistrat suplent amb anterioritat.

Els JSMS que repeteixen en la convocatòria passen un examen exhaustiu pel qual només són proposats previ estudi per part de les Sales de Govern dels TSJs de cada comunitat del nombre de resolucions dictades, del compliment dels terminis processals, de la seva adequació als índexs de rendiment establerts i de l’observança dels principis processals, inclòs el tracte correcte amb advocats, procuradors i ciutadans, a l’efecte dels quals es tenen en compte els informes previstos en l’article 107.2 del Reglament 2/2011, que semestralment es fan per part dels Presidents dels TSJs, APs i Jutges Degans de l’activitat desenvolupada per cada Jutge substitut i Magistrat suplent. Es requereix també que aquesta proposta de nomenament sigui motivada amb observança del que es disposa en els articles 152.1.5è., 200, 207 i següents de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que ha d’expressar les circumstàncies personals i professionals dels proposats, la seva idoneïtat per a l’exercici del càrrec i per a la seva actuació en un o diversos ordres jurisdiccionals, l’aptitud demostrada pels qui ja haguessin exercit funcions judicials o de substitució en la Carrera Fiscal o en el Cos de Secretaris judicials, les raons de la preferència dels concursants proposats sobre els no proposats i les causes d’exclusió de sol·licitants.

Aquests controls minuciosos els passen anualment una gran majoria de JSMS, ja que un gran nombre d’ells tenen més de cinc, deu i alguns fins a vint anys d’exercici en la judicatura. L’experiència que aporten a la Justícia és un dels valors més importants d’aquests professionals, experiència que a més és variada per la pròpia configuració de la figura del Jutge Substitut que exerceix la jurisdicció de forma eventual juntament amb els titulars, suplint-los i substituint-los, per la qual cosa és habitual que tingui una alta mobilitat en el lloc de treball, que fa que hagin conegut les diferents realitats dels jutjats, majoritàriament els més sobrecarregats de treball (que fàcilment queden vacants), en diferents jurisdiccions. Això comporta necessàriament la capacitat d’adaptació del Jutge a les circumstàncies canviants de cadascun dels òrgans pels quals ha estat nomenat, el coneixement de diferents formes de treballar i de forma àmplia i extensiva dels problemes que sorgeixen en determinats partits judicials i jurisdiccions.

Malgrat la seva mobilitat també ha d’assenyalar-se que el JSMS és un “jutge de proximitat” amb arrelament al territori, puix que s’ha requerit que tingués el domicili en el partit judicial pel qual era nomenat, i per tant és un jutge amb coneixement de la idiosincràsia de la seva gent, dels seus professionals, del dret propi i de les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes.

Respecte de l’eficàcia en l’exercici de les seves funcions, els Jutges Substituts i Magistrats Suplents van aportar, segons l’estudi efectuat per l’Observatori de l’Activitat de la Justícia de la Fundació Wolters Kluwer, durant l’any 2007, el 16,99% dels assumptes resolts per Sentència, “que són el 30% dels assumptes «bruts» totals resolts”.[1] Aquest col·lectiu suposava fins a 2012 aproximadament el 20% de la plantilla.

Fins a 2012 hi havia un Jutge substitut que cobria baixes, vacances, permisos per estudis, etc., dels titulars, no obstant això, des de la Reforma de la LO 8/2012, aquestes substitucions pràcticament no es produeixen, i els titulars, ja habitualment sobrecarregats de feina, amb ràtios del 150% de càrrega de treball, han de substituir-se entre ells, la qual cosa, com denuncia Jutges per a la Democràcia en la seva demanda presentada per Conflicte Col·lectiu contra el Consell General del Poder Judicial i el Ministeri de Justícia davant la Sala social de l’Audiència Nacional, suposa un greu risc per a la salut de jutges/esses i magistrats/des que amb gran esforç i determinació treuen endevant els seus respectius jutjats.

Per tot això és just dir que aquest col·lectiu que des de fa gairebé 30 anys exerceix la jurisdicció de forma eventual amb professionalitat i abnegació, juntament amb els titulars, i que de conformitat amb el que estableix l’article 117.1 de la Constitució Espanyola, també administra la Justícia en nom del Rei, i constitueix part del Poder Judicial de l’Estat, és un valor que cal sumar amb respecte i consideració per aconseguir una Justícia més justa, propera, eficaç i que sigui capaç de donar resposta a les necessitats de la societat.

Haidé Costa

Jutgessa substituta, professora de la URV i associada d’Ajudicat.