El contracte de transport per carretera

Juan PezzanoPer Juan Pezzano.

El transport terrestre de mercaderies a Europa es realitza, en l’actualitat, predominantment, per carretera; Les causes que han incidit en aquesta situació són molt variades, en primer lloc, l’eliminació de les restriccions quantitatives que existien al transport internacional per carretera (autoritzacions bilaterals i multilaterals), seguidament, la flexibilitat que ofereix la carretera enfront d’una rigidesa molt major del ferrocarril. Finalment, els costos per a l’usuari són, en general inferiors en la carretera sobretot si es tenen en compte els costos inherents als transbords. Els operadors de carretera poden variar les seves tarifes, adaptant-se a la demanda, amb gran rapidesa, fet que no ocorre amb els operadors ferroviaris que sempre depenen en gran manera de l’administració o (administracions explotadores del ferrocarril).

A Espanya, abans de la llei 15/2009, l’única normativa en matèria de transports estava constituïda pels articles 1601 a 1603 del codi civil, i articles 349 a 379 del codi de comerç; Cap d’ells donava una definició legal sobre que s’entén per contracte de transport. Davant l’absència de definició per la norma legal, va ser la doctrina, de Garrigues, Uría, Sánchez Calero entre unes altres, qui va definir aquest tipus de contracte com “aquell en virtut del com una persona (porteador) s’obliga a canvi d’un preu, a traslladar d’un lloc a un altre un ben o una persona determinats o tots dos alhora”. Amb aquest concepte, s’arriba a englobar a les diferents modalitats del mateix, amb independència del tipus que es tracti.

La citada llei va derogar els articles corresponents del CCo i contempla en el seu article segon una definició legal del contracte de transport, “aquell pel qual el porteador s’obliga enfront del carregador, a canvi d’un preu, a traslladar mercaderies d’un lloc a un altre i posar-les a la disposició de la persona designada en el contracte” a aquesta és necessari aclarir que en el camp del transport mercantil no es redueix exclusivament al transport de coses (mercaderies o efectes), sinó que també pot tenir caràcter mercantil el transport de viatgers.

Per distingir o classificar el contracte de transport utilitzem criteris com:

• Quant a l’objecte del contracte, transport de coses i transport de persones, donades les diferències existents en el règim jurídic d’ambdues. A les seves vegada en el transport de coses podem parlar de transport de mercaderies en sentit ampli (matèries primeres, productes manufacturats), transport d’efectes mercantils (títols de crèdits, papers de negoci, bitllets de banc), transport postal (paquets i correspondència)

• Quant al mitjà es distingeix en transport terrestre, per carretera que té lloc per mitjos automòbils (pot ser nacional o internacional, el primer regulat per la Llei 15/2009 i el segon pel conveni referent al contracte de transport internacional de mercaderies per carretera de Ginebra de 1956 CMR.

Transport ferroviari que pot tenir per objecte mercaderies o persones o viatgers regulat per la Llei 15/2009 i la Llei 39/2003 del sector ferroviari.

• Quant a l’àmbit, es classifiquen en interiors i internacionals.

Sens dubte, uns dels aspectes més rellevants de la regulació del contracte de transport de mercaderies és el relatiu a la responsabilitat del transportista en cas d’incompliment de les seves obligacions i, més en concret, en els supòsits de pèrdua o avaries de la cosa transportada. En l’àmbit nacional el desfasament del CCo, la liberalització del transport ferroviari i l’entrada en vigor de la llei de navegació marítima, va fer necessari la reforma del contracte de transport terrestre, en aquesta matèria la llei reconeix les figures del porteador contractual i de porteador efectiu el que ens ajuda a atribuir la responsabilitat dels intervinents en la realització d’un transport això és no solament a qui ha assumit la realització del transport com era habitual, sinó que el denominat transportista efectiu té la seva quota de responsabilitat en part o en la integritat del transport. D’aquesta manera el perjudicat per un transport realitzat incorrectament pugui reclamar no solament a l’operador, a l’agència de transport, al transitari, o a qui en definitiva, ha assumit la realització del transport, sinó també a qui ho ha executat, i a qui es presumeix tènia les mercaderies en la seva poder quan s’ha produït un eventual dany.

 

Juan Pezzano

CEO y advocat de  Pezzano Abogados.

www.juanpezzano.net

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.