Condemna en costes; usos i abusos

Ramiro Grau MoranchoPer Ramiro Grau Morancho.

La condemna en costes, que és una institució bàsica del nostre ordenament jurídic processal, consisteix en el dret al rescabalament de la persona o institució que ha estat portada alegrement a judici, sense que tingui responsabilitat alguna…

Es pretén així evitar les demandes a la babalà, o l’aparició de la “indústria del plet”, consistent a posar demandes amb tota lleugeresa, “per si de cas” s’aconsegueix algun resultat favorable, en termes econòmics.

La prohibició del pacte de quota litis, que desgraciadament en la pràctica molts advocats apliquen en les seves relacions amb els clients, és també una altra figura jurídica destinada a posar en valor l’exercici professional de l’Advocacia, i això amb independència del resultat, que lògicament no està a les mans del professional, sinó del Jutge o Tribunal, que ha de fallar la causa.

La Llei de Enjudiciament Civil de l’any 2000, igual que les seves predecessores, estableixen dos tipus d’excessos en l’aplicació de la condemna en costes: quan les presentades són excessives, i/o quan sense indegudes.

Aquesta normativa no solament és aplicable als Advocats, sinó també als Procuradors, encara que aquests en cobrar per Aranzel tenen més regulats els seus honoraris, i això fa que sigui més fàcil impugnar la seva aplicació indeguda o excessiva, en els casos en què es produeix.

Però hi ha una situació cada vegada més problemàtica i complexa, i és la relativa als honoraris dels Advocats de l’Estat, Lletrats de les Comunitats Autònomes i Lletrats Consistorials, fonamentalment.

La Llei Orgànica del Poder Judicial, i altres lleis diferents, permeten que es pugui exercir com a advocat mitjançant el nomenament com a Lletrat d’una Administració Pública, sense necessitat d’incorporar-se al col·legi professional corresponent. És a dir, exerceixen com a Advocats per imperatiu legal, però sense realment ser-ho, almenys des del punt de vista col·legial.

Poden minutar aquests Lletrats conformement als “criteris orientadors en matèria d’honoraris professionals” que tenen establerts tots i cadascun dels 83 col·legis d’advocats existents a Espanya? Penso que no.

Quan la impugnació sigui per considerar excessius els honoraris “es passarà testimoniatge de les actuacions, o de la part d’ells que resulti necessària, al Col·legi d’Advocats perquè emeti informe”, diu l’art. 246 de la LEC, que és aplicable en la jurisdicció contenciós-administrativa, a tenor de l’art. 139, 6, de la LRJCA. 

I dic més: un col·legi d’advocats pot informar en una taxació d’honoraris presentada per un Advocat de l’Estat o un Lletrat de la Comunitat Autònoma d’Aragó, per exemple, quan aquestes persones no pertanyen a la professió, donis del punt de vista col·legial? Crec que tampoc.

Ningú dubte, faltaria més, de la formació de tots aquests Lletrats i Advocats de l’Estat, però el que vull dir és que no són, col·legialment, Advocats, i entenc que per tant no poden ser-los aplicables les normes col·legials en matèria de fixació d’honoraris.

Quines solucions té aquest problema? Al meu entendre, vàries:

1. Fixar com a import dels seus honoraris el mateix que l’Estat paga als advocats del torn d’ofici…

Personalment crec que aquesta solució seria la més justa i equitativa.

I si l’Estat o les Comunitats Autònomes volen que els seus Lletrats cobrin més, quan guanyin els plets, ho tenen molt fàcil: han d’incrementar les retribucions que perceben l’advocats del torn d’ofici.

O és que aquests Lletrats, als quals s’exigeix un mínim de tres anys d’exercici professional previ, i la realització d’un curs de preparació, tenen menys formació…?

2. Si són advocats que únicament litigen, és a dir que no realitzen també funcions d’assessorament jurídic, com sol ser l’habitual, dividir el cost anual del Lletrat pel nombre de plets que hagi portat durant tot l’any, i obtenir el cost concret del litigi en qüestió…

Òbviament aquest criteri no és molt lògic, ja que hi ha plets de molta envergadura, i uns altres de reduïda entitat, per la qual cosa semblaria més just i coherent un altre possible criteri, que vaig a explicar a continuació.

3. Calcular els ingressos anuals del Lletrat en qüestió, dividits pel nombre d’hores de treball, i multiplicat per les hores dedicades al plet en qüestió, la qual cosa ens donaria el resultat de la despesa que per a les arques públiques ha tingut aquest plet concret i determinat.

Aquesta seria la quantitat en la qual caldria taxar les costes a pagar a l’administració corresponent, com a rescabalament del perjudici causat.

El que ara es ve fent, que és presentar la minuta com si d’un advocat en exercici professional lliure es tractés (i subjecte per tant al pagament d’impostos, lloguers, assegurances socials i/o mutualitat, imposats sobre la renda, IVA, possibles salaris d’empleats, etc…), és francament injust, almenys al meu entendre, doncs suposa un enriquiment injust de l’administració, que s’està lucrant indegudament, obtenint uns ingressos molt superiors al cost real que el litigi li ha suposat…

I com diem els juristes en els nostres dictàmens, sotmeto aquestes opinions, escrites amb el meu lleial saber i entendre, a qualsevol altra que resulti millor fundada en Dret.

Ramiro Grau Morancho

Advocat i Professor Universitari de Dret, Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.