Per Ignasi Ferreté.
Barcelona.
El taxi és un vehicle de lloguer amb taxista, el seu conductor, que s’utilitza en el servei de transport d’un o un grup petit de passatgers dirigits a diferents destinacions per contracte o diners. Normalment, en maneres de transport públic, els llocs on es recull i es deixa el passatger es decideixen pel proveïdor (oferent), mentre que en el cas del taxi, l’usuari (demandant) és qui els determina, és a dir, a diferència dels altres tipus de transport públic, com són les línies del metro, tramvia o de l’autobús, el servei ofert pel taxi es caracteritza per ser porta a porta.
Ara bé, no solament és aquesta la diferència, doncs per al cas en què tinguem un accident, no és l’administració pública la que respon del mal funcionament dels seus serveis, la qual cosa ens porta a la qüestió de qui és el responsable en cas d’agafar un taxi i sofrir un accident de circulació. Al principi, la regla general sobre qui ha d’atendre les despeses o els danys i perjudicis ocasionats a l’usuari del taxi com a conseqüència d’un sinistre és que, excepte culpa o negligència per part dels clients ocupants, respon l’assegurança obligatòria del propi vehicle en primer terme o la complementaria que la majoria de taxistes solen contractar per millorar les cobertures dels danys a tercers i ocupants.
Igualment qualsevol es podria preguntar què succeeix amb les anomenades assegurances de viatgers. De conformitat amb el Reial decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del Segur Obligatori de Viatgers, s’estableix l’obligació per als transports públics de contractar-les. La resposta a aquesta qüestió és simple, si atenem a l’article 11 del citat reial decret, observarem que s’exclouen de contractar-les aquells transports públics de persones amb capacitat inferior a nou places, per la qual cosa no és viable reclamar danys sobre la base d’una assegurança de viatgers puix que el taxi, tant en modalitat de servei públic com a discrecional.
En cas de sofrir danys, ja siguin materials o personals, quan es circula com a ocupant d’un taxi, neix el dret a reclamar una indemnització pels mateixos. La reclamació per accident en taxi anirà dirigida contra el responsable del sinistre, ja sigui el propi taxista o un tercer.
La pregunta lògica que un es podria suscitar a continuació seria la de com es valoren els danys personals soferts; aquesta es basa en la mateixa valoració objectiva que es realitzaria si haguéssim tingut un accident de cotxe. Es fa ús del barem legal o sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, que es troba en l’Annex del Reial decret Legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor. Aquest barem atorga una puntuació que després es tradueix econòmicament, és a dir, per cada punt es paga una quantitat econòmica, que varia segons l’edat de la persona lesionada.
Normalment la valoració del dany es fa mitjançant un expert perit mèdic, que haurà de fer una valoració de tota la documentació mèdica de la víctima i del seu estat actual per tancar un informe objectiu que pugui traduir-se conforme al barem a una quantitat econòmica, o dit d’una altra manera, per ajustar la realitat mèdica descrita per la víctima al llenguatge del barem. La indemnització per lesions en accident de trànsit serà, aleshores, la quantitat resultant de la valoració mèdica d’un especialista conforme al barem legal de tràfic. S’ha de remarcar que en aquest apartat no només estan les lesions personals físiques o funcionals, sinó que també engloben les psíquiques, és a dir, tota aquella lesió que afecti a la persona en la seva esfera psíquica, per exemple, l’estrès posttraumàtic i les lesions que causin un perjudici estètic, com qualsevol intervenció que deixi una cicatriu.
La reclamació per accident de taxi pel que fa als danys materials tindrà la seva base en la taxació del menyscapte econòmic, perjudici econòmic, pèrdua patrimonial, etç… Encaixen aquí totes aquelles despeses, factures i tota classe de perjudicis que afectin directament al’economia de la víctima. Aleshores, atenent a tot el que s’ha dit anteriorment, com es reclamar una indemnització per accident de taxi en el qual es sofreix danys materials? El més essencial a tenir en compte és la necessitat de justificar correctament aquestes despeses conforme a la Llei. Aquestes despeses es quantifiquen mitjançant els justificants de pagament dels mateixos (per a despeses, amb les factures) i mitjançant justificants de pèrdues patrimonials futures en el cas del lucre cessant.
Però, ara que sé que és el que puc reclamar, com puc sol·licitar indemnització per accident en taxi? Existeixen dues vies: la via penal i la via civil. La indemnització per lesions en accident de trànsit i la indemnització per danys materials en accident de trànsit es reclamen per la via penal mitjançant denúncia dirigida al conductor del vehicle responsable de l’accident perquè la seva entitat asseguradora respongui per ell. És convenient destacar que en aquesta via no hi ha despeses judicials, doncs la valoració dels danys, tant els materials com els personals, es duu a terme mitjançant els professionals adherits als Jutjats. Quant a la via civil, per contra, són procediments més llargs, més laboriosos, però més ferms. Es reclama directament mitjançant demanda la quantia, que va dirigida directament contra l’entitat asseguradora del vehicle responsable de l’accident de taxi. Per accedir a aquesta via s’han de pagar les taxes judicials i els professionals jurídics i metges que siguin necessaris per plantejar la demanda.
En conclusió i atenent a tot l’exposat amb anterioritat, cal destacar que, tret que l’accident sigui culpa nostra, l’ocupant del Taxi sempre cobra, ara bé, la quantitat que cobrem dependrà de la valoració del dany que hàgim sofert, amb el que convé remarcar la importància d’una bona acreditació de tots els danys soferts, doncs qualsevol defecte en aquesta justificació pot comportar no cobrar la compensació corresponent.
