Soci de Cremades & Calvo-Sotelo
En els últims anys l’ordenament espanyol ha destacat per la seva contundència en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. De fet la nostra normativa s’ha situat entre les més contundents a escala internacional. Doncs bé, el Tribunal de Justícia de la UE acaba de reconèixer que ens hem excedit en el nostre afany per obtenir el millor resultat, vulnerant drets fonamentals de l’ordenament comunitari.
La Sentència del passat dia 10 considera que en la Llei espanyola es vulneren principis fonamentals de l’ordenament comunitari, incloent el de no discriminació, proporcionalitat i lliure prestació de serveis. Tot això per pressuposar la Llei espanyola que les transferències de fons presenten sempre un risc més elevat, sense contemplar la possibilitat de destruir aquesta presumpció de risc en el cas de les transferències que objectivament no presentin tal risc.
L’assumpte en el qual s’ha plantejat la qüestió prejudicial es va iniciar quan en representació de l’entitat de pagament espanyola vam acudir als tribunals, denunciant la pràctica de tres entitats de crèdit, una de les quals es negava a cursar les seves transferències havent cancel·lat les altres dues els comptes corrents del nostre client. Com en altres casos tramitats amb èxit, en la reclamació fonamentàvem la il·licitud de la cancel·lació sobre la base de la Llei de Competència Deslleial i denunciàvem que la cancel·lació dels comptes constituïa un acte d’obstaculització de l’activitat de les entitats de pagament.
Es va argumentar per part de les entitats de crèdit que es tractava d’una mesura exigida per la normativa sobre prevenció del blanqueig de capitals, en la qual els hi exigeix controlar les transferències de fons que les entitats de pagament realitzen a través dels comptes corrents oberts als bancs, conèixer la identitat del client de l’entitat de pagament ordenant de cada transferència i abstenir-se de cursar transferències en cas que s’apreciïn indicis de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme. Afegia un dels bancs que en aquest últim supòsit, l’única forma d’abstenir-se era cancel·lant el compte.
Donades les diferències entre la Llei espanyola i la normativa comunitària de la qual emana, l’Audiència Provincial de Barcelona va acceptar la nostra petició de plantejar la qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia que acabem de conèixer.
Després d’haver intervingut intensament en l’assumpte, veiem ara amb satisfacció que els dubtes queden dissipats en una Sentència que, si bé reconeix als Estats membres la facultat d’establir en aquesta matèria una normativa més exigent que la comunitària, recorda que han de respectar-se els Drets fonamentals i principis generals de l’ordenament comunitari.
El Tribunal de Justícia crida l’atenció sobre el fet que la Llei espanyola implica costos i dificultats addicionals per a la prestació de serveis de gestió de l’enviament de fons, que s’afegeixen a les obligacions que les pròpies entitats de pagament han de complir, per la qual cosa pot dissuadir-les de prestar aquests serveis.
El respecte al Dret comunitari que es garanteix amb aquesta Sentència no solament afavoreix una major competència en el sector, objectiu insistentment perseguit des de Brussel·les, sinó que a més afavoreix a tots els que intervenen en permetre’ls adoptar unes mesures de control molt més racionals i eficients de les exigides fins ara. Els recursos han d’emprar-se per controlar transferències de risc i no en malgastar-se supervisant operacions que no constitueixen risc algun. En definitiva, amb la seva Sentència el Tribunal de Justícia hauria de portar-nos a una actuació racional i eficient en la qual no es malgastin els recursos de forma innecessària, la qual cosa beneficiarà a totes les entitats financers que intervenen al mercat, així com als propis clients.