Si no existís el GAJ l’hauríem d’inventar

Juan Irala y Pol Olivet.Per Juan Irala i Pol Olivet.

Vocal i Vicepresident del GAJ Barcelona.

Ens aixequem amb titulars com “Només dos de cada deu joves de menys de 30 anys poden emancipar-se”. Seguim llegint que la taxa d’atur és la més alta d’Europa i que en els casos de menors de 25 anys es situa en la no menyspreable xifra del 46%.

Sempre se’ns ha dit que l’advocacia és una carrera de llarga distància i que els inicis, per a ningú, mai son fàcils. Si ho sumem a allò exposat, el cocktail és explosiu, però el repte esdevé molt més gran. Si l’advocacia sempre ha estat una professió difícil, que no feina; per als joves advocats, de vegades, pot semblar un impossible. I encara que no sempre s’aconsegueixi, i moltes vegades ens faltin mitjans i idees, des de les agrupacions d’advocats joves s’intenta pal·liar aquells dèficits que poden trobar-se en els diferents Col·legis d’Advocats on es troben. No per voluntat, sinó per oblit.

La formació ha estat sempre fonamental per a l’exercici, però en els temps que corren en els quals l’hiperespecialització està a l’ordre del dia, encara més. Per això, es centren gran part dels esforços en la formació de l’advocacia jove, sempre des de la gratuïtat, la qual cosa no comporta un dèficit de talent en els ponents que es presten de forma altruista i desinteressada a la formació d’aquells als quals han precedit o comparteixen estrada.

La formació no només es limita a les conferències periòdiques, que també, sinó a subministrar totes aquelles eines que puguin ajudar a l’advocacia jove a estar informada de les novetats legislatives que puguin sorgir; vegeu, com a exemple, el Butlletí d’Actualitat Jurídica impulsat recentment pel GAJ Barcelona.

Però no només és qüestió de formar-se, també és imprescindible en una professió de vegades una miqueta solitària la relació amb els companys. Realitzar qualsevol activitat perquè entre tots ens coneguem millor, o el que ara es coneix per networking. Tots i cada un d’aquests esdeveniments organitzats únicament tenen una finalitat, compactar el teixit que configurem els més de 6.000 advocats joves que som a Barcelona per que entre tots puguem trobar aquells punts a millorar, que encara en són molts.

Així mateix, no podem oblidar una altra important tasca les agrupacions d’advocats joves carreguem sobre les espatlles: la defensa dels interessos dels nostres joves companys. Qui s’alçarà per defensar i lluitar pels nostres interessos amb més ímpetu que nosaltres mateixos?

Ni es pot, ni s’ha de deixar de costat a l’advocacia jove doncs seria el mateix que desentendre’s de tots aquells advocats que en pocs anys configuraran la gran massa de l’advocacia. En cas de fer-ho, seria deixar a la deriva la professió a la qual servim que, avui més que mai, es configura com un pilar fonamental perquè existeixi el somni de la democràcia. Per aquest motiu neixen projectes com GAJ Talks, de la mà del GAJ Barcelona, on es pretén parlar de la relació del dret amb aspectes fonamentals en la societat en un àmbit distès, doncs vulguem o no, som un pilar bàsic d’aquesta.

És per això que, si no existissin o algun dia deixessin d’existir les agrupacions d’advocats joves, les hauríem d’inventar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.