“El compliance ha de realitzar-se per experts penalistes i no barrejar-lo amb altres serveis jurídics”

Per A. Salvador.

Barcelona.

Avui entrevistem a l’Haidé Costa i en Fruitós Richarte, socis de Judilex. Abans de la seva aventura a Judilex, entre d’altres, l’Haidé i en Fruitós van estar al capdavant de l’associació AJUDICAT, en la defensa de la magistratura eventual, com a membres d’aquesta.

Anteriorment a aventurar-vos en el món del Compliance; formàveu part de la magistratura eventual, a la vegada que éreu part de l’associació AJUDICAT. Què va motivar el vostre canvi professional?

Haidé Costa: Personalment, la situació laboral dels Jutges substituts i en particular la inestabilitat de la professió, tot i que m’apassionava, em va fer repensar el meu futur i buscar un àmbit amb el que en sentís còmode amb la meva experiència, valors i forma de treballar. Ja feia temps que hi donàvem tombs amb uns quants companys fins que vam veure en la nova redacció de l’article 31bis del CP una possibilitat de traslladar tot això a l’àmbit privat.

Fruitós Richarte: La judicatura és vocacional i nosaltres dos tenim sens dubte aquesta vocació, però era evident des de la publicació de la LlO 8/2012, que les institucions de l’estat estaven entestades en no córrer perill i haver de reconèixer els drets socials al col·lectiu, per molt que això signifiqués o conduís a una justícia més lenta, d’aquí el canvi d’orientació professional, que amb el compliance, però, considero que seguim lligats a la nostra vocació de justícia .

Haidé Costa i Fruitós Richarte

Sempre he sigut un fan del naming dels despatxos d’advocats. Perquè “Judilex”?

FR: JUDILEX prové de la denominació inicial de la societat, “judicat legal experts”, judicat evidentment prové de judicatura i Legal-Experts, que no cal dir d’on prové, finalment sorgeix JUDILEX, que sembla referir-se a llei (Lex), però en realitat es refereix a legal experts, de fet l’acrònim surt d’una nit d’insomni.

Perquè únicament Compliance en front a la possibilitat de treballar com una firma multidisciplinar?

HC: A Judilex creiem en l’expertesa, i per tant volem centrar-nos en el que fem: Compliance. A més, de cara als nostres clients, si hem de fer funcionar l’empresa com un petit Estat, el compliance ha de ser el tercer poder, el poder judicial (legislatiu – junta de socis, executiu – òrgan d’administració) i per tant ha de ser independent i la independència suposa que l’expert en compliance no ha d’assessorar l’empresa en altres matèries que no siguin de compliance o de posada a punt per al compliance, és una forma de salvaguardar aquesta independència, limitant la dependència amb els nostres clients.

FR: Certament hi havia l’opció d’un despatx multidiscipliar, doncs l’Haidé és especialista en social i penal i jo he estat 15 anys en un despatx d’assessoria jurídica en que el gruix del negoci era el mercantil i el civil, mentre que la meva devoció era el penal, que vaig poder exercir en l’Audiència de Barcelona com a magistrat durant cinc anys, però com ja he dit i reitera l’Haidé el compliance no deixa de ser justícia o el servei de justícia i de compliment normatiu dins de l’empresa, el què ens duu a no abandonar la nostra vocació.

Quin valor afegit podeu aportar amb la vostre experiència des de la judicatura?

HC: Tant el Fruitós com jo hem estat asseguts a la cadira del jutge durant anys, la qual cosa et permet tenir una visió àmplia de com són els jutjats des de dins, de com funcionen; a més hem vist repetidament en els jutjats, des de la perspectiva del jutge, casos com els que es poden donar a les empreses dels nostres clients, i això ens dóna un plus de saber com s’han de fer les coses per evitar que aquests il·lícits es produeixin.

FR: Què valora un jutge, en instrucció o judici oral? Quines són les qüestions principals i aquelles accessòries que duen a conformar la seva decisió? Aquestes són les qüestions que tot advocat es pregunta durant el procés, les respostes aquestes preguntes són complexes i diverses, el què si sabem és el què valoràvem nosaltres i els nostres companys en les deliberacions dels experts externs o pèrits en diverses matèries, això és el què nosaltres aportem, el nostre plus de valor, allò que ens han donat aquests anys a la judicatura.

Estan sent difícils els nous inicis professionals?

HC: Tot inici és difícil, però penso que el més difícil va ser prendre la decisió de deixar la judicatura eventual i iniciar un nou projecte. Estem molt contents de que en tant poc temps ens haguem pogut posicionar de forma tant exitosa amb el mercat i de tenir uns quants molt bons clients.

FR: No home, no, tot és fàcil i senzill, tot depèn del teu estat d’humor, a nosaltres ens ha anat molt bé que l’Haidé sigui molt emprenedora i dinàmica amb una visió com en poca gent he vist, i ja n’he vist molta, de què s’ha de fer per tirar endavant un negoci i on ens podem encallar o els esculls que tindrem, certament s’ha recolzat en bons amics i s’ha format molt, jo només he aportat bon humor i no defallir mai, aspectes que sempre m’han caracteritzat.

Parlem més a fons del Compliance. ¿Perquè a dia d’avui és tant important?

HC: El compliance és bàsic per a les empreses per vàries raons. En primer lloc és una qüestió de tranquil·litat per a l’empresari que no és expert en Dret Penal i que davant de les penes que se li poden imposar com el tancament de l’empresa que tant li ha costat aixecar o la prohibició de realitzar determinada activitat,cal que quedi protegit davant de l’eventualitat que qualsevol treballador o directiu cometi un delicte dins el seu àmbit i que el beneficií directa o indirectament. En aquest sentit, el compliance que compleixi els requisits de l’article 31bis, exonera de responsabilitat a l’empresa. Hi ha un altre factor també de tipus reputacional, i és que l’única manera objectiva d’acreditar que una empresa és transparent, honesta i que s’ajusta a la normativa penal és amb un compliance penal, no només és un valor afegit a l’empresa  sinó que és també un aspecte diferenciador davant de la competència. En definitiva, a mig termini, realitzar el compliance suposa un valor afegit per a l’empresa i és un clar estalvi econòmic a l’evitar possibles sancions i processos que puguin frustrar el negoci.

Ha arribat per quedar-se o, per contra, és l’última moda passatgera dels serveis jurídics?

HC: El compliance ha arribar per quedar-se, penseu que part d’aquesta responsabilitat penal empresarial ve recollida en diverses directives europees que s’han d’anar transposant. Estem davant un canvi de mentalitat, un canvi que haurà d’arribar tard o d’hora a les empreses per adaptar-se als models més exitosos d’altres països, sobre tot en la lluita d’una xacra social com és la corrupció.

FR: En tots els països on s’ha anat implementant el compliance no n’han prescindit, ans al contrari l’han anat regulant i fins i tot aplicant a les institucions de l’estat i a totes les empreses públiques. De fet jo sóc de la teoria que els estats al cap i a la fi, no són més que la conseqüència de les lleis que tenen i com s’apliquen, per això i no per altres raons en uns estats la corrupció és una xacra i en altres és gairebé una anècdota, el compliance és la cultura del compliment normatiu, “jo compleixo i vull que tothom compleixi”, i qui ha de començar és sens dubte les administracions públiques i deixar-se d’ocultismes i males pràctiques, que provoquen un sistema corrupte i no petits casos aïllats.

Perquè es tant important comptar amb un bon Compliance? Les últimes sentencies del Tribunal Suprem han suposat un veritable terratrèmol?

HC: El compliance Penal, com va dir la Fiscalia en la seva circular 1/2016 i com es desprèn de les recents sentències del TS d’aquest passat febrer, no pot ser un model per igual per a totes les empreses, el compliance ha de ser individualitzat, no hi ha dues empreses iguals, els processos són diferents a cada empresa i per tant el compliance ha de ser un vestit a mida amb protocols adaptats per a la seva forma de funcionar, àmbit i sector. Segons el Suprem, la cultura del compliment ha d’impregnar l’organització (aquest requisit també es desprèn de la ISO 19600) i per tant no pot ser un model estandarditzat, cada empresa s’ha de fer seu el seu compliance adaptat a les seves necessitats, per garantir que aquests processos que es duen a terme, ho siguin ajustats a normativa i que compleixin les garanties necessàries segons la idiosincràsia de la persona jurídica per evitar incompliments.

Des de Pimes a grans holdings empresarials. És convenient per a tot tipus d’empresa, comptar amb un programa de Compliance?

HC: Les grans empreses ja fa temps que s’estan posant les piles, ja han vist els beneficis del compliance. Les Pimes comencen a veure-hi la necessitat per evitar responsabilitats i fins i tot per ser més competitius, i destacar davant de la competència ja que com hem dit, el compliance és un valor afegit. Per a la petita empresa i sobretot per a les StartUps el benefici és evident, davant de la possibilitat d’un creixement exponencial, cal posar unes bases sòlides. En aquestes empreses un compliance és menys costós, ja que són pocs els processos i els mals hàbits, aquí encamina processos i dóna línies a seguir per un creixement ordenat i ajustat a dret que és garantia d’èxit. 

FR: De fet el Codi Penal la única diferenciació que fa és referent a l’òrgan de vigilància i control, que en les petites empreses, les que no presenten comptes ordinaris pot ser el mateix òrgan d’administració, però no hi ha cap altre diferència, és a dir els requisits són els mateixos, com és la mateixa cultura del compliment normatiu la que s’exigeix a grans, mitjanes i petites o molt petites empreses, per tant considero que sí que tota persona jurídica hauria de disposar del seu model de compliment normatiu.

Actualment, com s’està venent per altres actors l’assessorament en temes de Compliance? En el mercat és comencen a veure packs i serveis commodities relatius al Compliance…

HC: Si, hi ha serveis i packs diversos, però nosaltres creiem en l’especialització, i la independència, és a dir que el compliance ha de realitzar-se per experts penalistes i no barrejar-lo amb altres serveis.

FR: Crec que és un error i m’explico, l’estructura del compliance és com ha citat l’Haidé la idea d’un tercer poder o servei de la persona jurídica, el de la justícia, hi ha qui també parla de la policia de l’empresa. Si atenem això, hom es pot adonar que barrejar l’assessorament legal, comptable, fiscal o qualsevol altre amb la realització o assessorament de compliance no té cap sentit, al contrari, és justament el què no ha de ser, la pèrdua de la independència o el què és el mateix, la dependència o amiguisme amb els altres òrgans o proveïdors, justament aquells que cal controlar en quan a la presa de decisions. Com en justícia la independència del compliance, ho és tot.

És o hauria de ser compatible assessorar en temes de Compliance a una empresa i, a la vegada, formar part del Consell d’Administració com a secretari del mateix?

HC: No, es perd la independència necessària. Això no vol dir que no es pugui formar part del comitè de compliance com a expert.

¿Es dona molt aquesta situació en l’actualitat? ¿Què és el que vosaltres recomanaríeu?

HC: La recomanació, en la línia del que diu la fiscalia és que les mitjanes i petites empreses creïn un comitè de compliance amb composició mixta, és a dir amb compliance officer intern i expert extern. Per a les petites empreses l’òrgan de compliance pot ser el mateix d’administració, encara que sempre és recomanable, si no s’és expert penalista, comptar amb un assessorament extern.

FR: Les possibilitats són múltiples, la integració dels legal interns de l’empresa a un comitè de compliance, és fins i tot aconsellable, de fet un bon advocat d’empresa, intern o extern et dona molta informació, detectes on considera que poden haver-hi els riscos i fins i tot anticipa quins supòsits de fet es poden produir, jo em refio molt dels legal, poden ser els ulls i les orelles del comitè de compliance i aconsello que en formin part com a vocals, però discrepo en aquells que diuen i afirmen que han de ser els experts en compliance sense necessitats d’externs.

¿Encara li queda molt camí per recórrer al Compliance a Espanya, en contraposició als EEUU?

HC: No podem oblidar que si bé la finalitat és la mateixa, la responsabilitat penal de les empreses, la normativa és diferent, no és el mateix el compliance als EUA que a Espanya, de totes maneres, efectivament, aquí l’experiència encara és limitada, però no es pot comparar, la configuració del compliance a cada lloc és diferent, per tant, si bé hem de convergir a que les empreses siguin més responsables social i legalment, el model no té perquè ser el mateix.

FR: De camí n’hi ha molt per recórrer, a Espanya per exemple no hi ha un marc normatiu més enllà del codi penal i com a soft law la circular de la fiscalia i referent a jurisprudència les tres sentències del Tribunal Suprem, és evident que es necessita un marc normatiu degut amb un reglament acurat i normes sectorials, tot i que aquestes cada vegada ens venen més donades per la Unió europea, tal com dius hi ha molt recorregut i molt a lluitar per tal que la societat entengui que el compliment normatiu ens duu a una societat més justa, més social i solidària.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *