Per Alba Tàsies.
Advocada.
Il·lustríssims jutges i magistrats,
Escric aquesta carta perquè vostès i nosaltres, els advocats, compartim una vocació, la defensa de la legalitat; però ara, més que mai, la defensa de la Justícia.
Sense entrar en una lliçó de iusnaturalisme, hem de separar la lletra de la llei respecte a la justícia. El dret no ho conforma tan sols l’acord de voluntats expressats a través d’una norma, doncs aquesta s’esgota en si mateixa. Els principis tenen una importància fonamental ja que són aquests els que permeten salvaguardar uns interessos generals intangibles. Són aquests els que permeten reaccionar quan la realitat així ho exigeix.
Existeixen situacions manifestament injustes que nosaltres, com a operadors jurídics, tenim el deure solucionar. Dels actes reprovables que s’enjudicien cada dia no pot fer-se responsable a l’administració de justícia, però és indubtable que existeix una desconfiança generalitzada cap a aquesta. La desconfiança no la genera la càrrega de treball dels jutjats, no és «que el jutge no m’ha donat la raó»; la confiança es minva cada dia quan un ciutadà llegeix les notícies. Aquesta carta no busca aprofundir en la causa, sinó oferir una solució.
Els advocats només podem acollir-nos al text de la llei i aportar un posicionament de com aquesta ha d’interpretar-se a la llum dels principis, sobre la base de l’ethos de la norma. Però són vostès, els jutges, els qui tenen la potestat d’adherir-se a aquest posicionament i dictar sentències fonamentades en justícia material.
L’única via possible per recuperar la confiança perduda és evitant propiciar situacions injustes; només amb sentències exemplars podem desincentivar abusos que hagin de ser denunciats. No importa el lloc que ocupem en sala, hem d’unir forces per aconseguir un estat just i equilibrat.
Vostès, i nosaltres, coneixem l’ordenament jurídic; coneixem els límits dels poders; coneixem com es generen situacions injustes a través de fraus de llei; coneixem com resoldre situacions sense necessitat de legislar i decretar. No ens fa falta. Tenim eines més que suficients: els fets i els principis que inspiren el nostre ordenament.
Sota l’imperi de la llei, és el moment que el Poder Judicial mostri amb força i valor la seva independència intrínseca. Prenguem consciència de la importància que tenen les nostres professions en la societat. La nostra tasca va més enllà de retornar les coses al seu estat natural, no es tracta tan sols de «guarir». Hem de vetllar dia a dia per garantir els interessos propis d’un estat de dret just. Siguem membres actius en la societat, siguem la veu que denuncia el que queda ocult després d’un vel de legalitat.
Siguem, per fi, la veu de Themis.
