Advocada especialitzada en fiscal de Bufete Escura
En l’àmbit de la fiscalitat internacional hi ha hagut dues novetats significatives que influeixen en aquest camp. La primera d’elles és l’aprovació del Conveni Multilateral previst en el marc de l’Acció 15 del Pla BEPS i, la segona la implementació del Projecte BEPS (Base Erosion and Profit Shifting, en català Erosió de les Bases Imposables i Deslocalització dels Beneficis).
El 24 de novembre de 2016 es va publicar el Conveni Multilateral, un instrument en el qual han participat més de 100 jurisdiccions, no només han intervingut els estats membres de l’OCDE sinó altres membres del G-20. En l’exercici 2015, el Comitè d’Assumptes Fiscals de l’OCDE va nomenar un Grup amb l’objectiu de desenvolupar un instrument multilateral, el qual va ser aprovat pels Ministres de Finances i els Governadors dels Bancs Centrals del G-20. Aquest Conveni pretén implementar mesures en els Convenis de doble imposició amb l’objectiu de prevenir l’erosió de bases imposables i el trasllat de beneficis.
En realitat, l’Acció 15 del Pla BEPS estableix que la raó que motiva l’aprovació d’aquest instrument multilateral radica en la globalització que ha produït llacunes i divergències entre els diversos sistemes tributaris. Aquest fet ha impulsat a realitzar una revisió dels Convenis de doble imposició que existeixen signats en l’àmbit de l’OCDE i que s’han quedat obsolets a causa dels diferents canvis normatius, a la globalització i al sistema tributari actual. Per tant, aquest fet va ser detectat fa uns anys, concretament en l’exercici 2012, quan algunes multinacionals reduïen la càrrega tributària i traslladaven els seus beneficis fiscals d’un país a un altre. Aquest fet ha generat un problema social i un perjudici entre els diferents estats, quelcom que ha impulsat al govern a imposar mesures de caràcter urgent entre elles l’aprovació del pla BEPS.
En l’actualitat el Conveni està pendent de signatura i ratificació i es preveu que en el mes de juny de 2017 es firmi el Conveni Multilateral per part dels Estats que han participat en la seva elaboració (més de 100). Aquest Conveni completa i modifica lo establert en els Convenis de doble imposició que existeixen actualment amb les mesures introduïdes en el Pla BEPS. Les mesures que destaquem serien:
- Mesures sobre els instruments i entitats híbrides (Acció 2 de BEPS). Aquestes mesures serien un clar exemple de situacions de desimposició, per exemple els préstecs participatius. A Espanya, els interessos del préstec participatiu eren deduïbles i l’ingrés generat sobre aquest préstec a Luxemburg estava exempt; per tant, a causa de la introducció d’aquestes mesures que ja han estat adaptades a la llei interna de cada estat, no permeten deduir la despesa d’aquests interessos a Espanya donat que a Luxemburg l’ingrés no tributa.
- Mesures per incorporar els estàndards mínims per evitar l’abús de Conveni i l’elusió d’establiments permanents (Acció 6 i 7 de BEPS).
- Mesures destinades a millorar la resolució de conflictes promovent els procediments amistosos per resoldre els problemes de forma eficient i eficaç (Acció 14 de BEPS).
Respecte de l’entrada en vigor del Conveni, existeix una primera fase en la qual els 600 països intervinents decidiran quins convenis fiscals es veuran afectats i les disposicions que adoptaran. Després d’haver realitzat aquestes eleccions, el govern de cada país ha de comunicar a l’OCDE allò que ha adoptat per poder gestionar la signatura del Conveni Multilateral al juny de 2017.
D’altra banda, hem d’incidir en la segona novetat de la fiscalitat internacional: El Projecte BEPS. El Projecte BEPS ha tingut com a objectiu detectar els possibles riscos que succeeixen en el Sistema Tributari sobretot d’Erosió de bases imposables i deslocalització de beneficis, així com, redactar les solucions i les accions que permetin combatre el frau fiscal i l’erosió de beneficis.
El Projecte BEPS va entrar en vigor el 28 de febrer de 2016 i pretén regular la planificació fiscal agressiva de les multinacionals per aconseguir reduir la seva càrrega impositiva. Està basat en 15 accions o mesures desenvolupades que han de permetre controlar el problema de l’Evasió i la Planificació Fiscal per part de les multinacionals.
Aquestes accions es poden dividir en 5 grans blocs:
- L’Acció 1 tracta de l’economia digital. Les operacions comercials electròniques han de tributar en el lloc de consum.
- De l’Acció 2 a la 5 intenta desenvolupar que totes les operacions comercials han de tenir coherència i mancar d’inconsistència.
- De l’Acció 6 a la 10 tracta la substància. No pot existir cap transacció sense substància.
- De l’Acció 11 a la 14 es centra en la transparència. Els grups han de ser transparents en el que fan i han d’explicar-ho a l’administració.
- L’Acció 15 desenvolupa la transparència fiscal internacional.
El Pla BEPS i el Conveni Multilateral pretenen aconseguir una fiscalitat més justa i equitativa evitant una deslocalització de beneficis que permet traslladar la càrrega tributària d’un país a un altre i que d’aquesta manera les operacions comercials realitzades entre empreses paguin els seus impostos en el lloc on realment s’hagin dut a terme.