Un petit resum del Brexit

Per Oriol Espar

Advocat

Now this is not the end.
It is not even the beginning of the end.
But it is, perhaps, the end of the beginning.
Winston Churchill

El Referèndum del 23 de juny i els passos posteriors.

El passat 23 de juny molts europeus vàrem rebre amb tristesa els resultats del referèndum del Regne Unit a la Unió Europea (United Kingdom European Union membership referendum), conegut com a Brexit. Amb una participació superior al 70%, el 51.89% s’imposava al 48.11% a favor de la sortida de la Unió Europea.

Aquest article pretén resumir algunes conseqüències jurídiques del Brexit que puguin interessar als lectors d’El Jurista, tot i que és una tasca impossible abarcar totes les aristes d’un procés tant complex com inaudit.

Retornant al Brexit, els mesos posteriors al referèndum han estat de gran incertesa. La Premier britànica, Theresa May, ha estat molts mesos repetint sense fi el lema “Brexit means Brexit” (Brexit significa Brexit), sense aportar gaire elements més. El que sí va fer el Govern anglès és crear un Ministeri per sortir de la Unió Europea (el Department for Exiting the European Union) al cap de la qual hi ha David Jones, un advocat d’arrels gal·leses nascut a Londres i membre del Parlament des de 2005 pel Partit Conservador.

Finalment, en un discurs pronunciat el 17 de gener de 2017, la Sra. May ha revelat el seu Pla de 12 passos (12 steps Plan) per al Brexit, que inclou: (1) donar certesa allà on es pugui, (2) recuperar el control sobre la pròpia legislació, (3) enfortir la Unió (del Regne Unit), (4) prevenir una «frontera dura» amb Irlanda, (5) exercir control sobre la immigració, (6) garantir els drets dels estrangers residents actualment al Regne Unit (7) protegir els drets dels treballadors. (8) sortir del Mercat Únic de la Unió Europea, (9) sortir de la Unió Duanera, (10) un tractat per ciència i tecnologia (11) cooperació entre la lluita contra el crim i (12) un acord per fases que s’estengui més enllà del 2019 si és necessari. Els principis permeten entreveure els objectius del Regne Unit, però les seves autoritats, de moment, no els concretaran més per no perdre força negociadora.

Seguidament, fa pocs dies, la Primera Ministra ha adreçat una Carta al President del Consell d’Europa, Donald Tusk, activant la sortida del Regne Unit de la UE de conformitat amb l’article 50 del Tractat de la Unió Europea (Tractat de Maastricht de 1992), que responia a una modificació d’aquest introduïda a proposta del Regne Unit mitjançant el Tractat de Lisboa de 2007 i que permetia la sortida d’un Estat Membre de la Unió Europea.

El que suposa que un Estat Membre abandoni la Unió Europea.

El Regne Unit va ingressar a les Comunitats Europees (actual Unió Europea) mitjançant l’European Communities Act de 1972, una llei del Parlament britànic que, grosso modo, va incorporar l’ordenament jurídic europeu al del Regne Unit, posant fi a la tradicional i immutable doctrina de la sobirania Parlamentària.

La Great Repeal Bill (la Gran Llei de Derogació) regularà la sortida del Regne Unit i deixarà sense efecte l’European Communities Act 1972 (la llei d’ingrés a la Unió Europea i implantació del Dret Comunitari i ha de donar al Parlament el poder d’absorbir la legislació comunitària que consideri adient mantenir i deixar sense efecte allò que no. Tot i això, sortir ordenadament de la Unió Europea desprès de tants anys no serà gens fàcil des del punt de vista jurídic.

En qualsevol cas, segur que el Brexit donarà feina, en forma de consultes i expedients, a molts advocats. Per això, moltes firmes del Regne Unit han creat departaments dedicats a la qüestió (com a exemple, el Magic Circle, composat per les cinc firmes de més prestigi del Regne Unit, Allen&Overy, Clifford Chance, Freshfields, Linklaters i Slaughter&May, cadascuna de les quals disposa de la seva pròpia pàgina dedicada al Brexit) amb briefings, informes i material de tot tipus.

El que també sembla clar és que hi haurà, en els propers anys, una hiperactivitat en matèria de negociació de tractats internacionals entre el Regne Unit i altres estats. Algunes veus autoritzades han posat de relleu que, ara per ara, el país no disposa de prous negociadors internacionals per assolir aquesta tasca amb garanties d’èxit. Veurem com avança.

Algunes consideracions jurídiques pendents de resoldre i a tenir en compte.

En el pla jurídic la relació entre el Regne Unit i la Unió Europea té tantes imbricacions que es susciten un munt de qüestions sobre com quedarà la legislació aplicable al Regne Unit, moltes de les quals encara no tenen resposta. Analitzem a continuació alguns temes que poden ser d’interès:

1. Interpretació de l’ordenament jurídic comunitari.

Hom es pregunta qui interpretarà les normes de l’ordenament de la Unió Europea que el Great Repeal Bill incorpori a l’ordenament anglès. Continuarà essent el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o se n’encarregaran els Tribunals anglesos? Ítem més, no sabem si, amb posterioritat al Brexit, el Regne Unit acceptarà normes dictades per la Unió Europea, amb qui ha manifestat que vol mantenir molts lligams.

2. Llei aplicable als contractes.

Les decisions sobre llei aplicable en contractes internacionals es veuran clarament afectades. Sense anar més lluny, no seran d’aplicació les previsions del Reglament 593/2008 sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals (Roma I) que establia pautes per determinar la legislació aplicable i concretava com resoldre els conflictes en multitud de contractes. Alhora, potser trobem solucions diferents en determinats contractes (p.e. contractes de finançament) que fins ara es sotmetien al Dret i als Tribunals anglesos, per la seva seguretat jurídica la jurisprudència (case law) especialitzada en la matèria.

3. Jurisdicció. Tribunals competents.

La elecció dels Tribunals competents per conèixer de l’assumpte (decisió que moltes vegades va íntimament lligada a la elecció de la llei aplicable) serà encara més important. Els Tribunals anglesos han gaudit sempre de molt bona reputació, però davant una Resolució d’un Tribunal del Regne Unit, a falta d’un acord substitueixi el Reglament 1215/2012, sobre competència judicial, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil (Brusel·les I bis) el Regne Unit haurà d’explorar altres vies com, per exemple, la del Conveni de Lugano, que té certes similituds (Noruega, Suïssa i Islàndia es troben en aquesta situació) o tornar al Conveni de Brusel·les de 1968, no tant eficient ni atractiu, que el Regne Unit ja havia signat com a estat individual.

En matèria de concursos de creditors no serà d’aplicació per a les insolvències transfrontereres el nou Reglament 848/2015. Si no s’arriba a un acord diferent, s’haurà de tornar a les lleis de cadascun dels Estats Membres, afectant a qüestions tant importants, entre d’altres, com la jurisdicció o el reconeixement de resolucions.

4. Treballadors

Els treballadors d’una i d’altra banda es veuran afectats pel Brexit. De fet, una part important de la legislació laboral del Regne Unit (p.e. maternitat/paternitat, agents, vacances pagades, successió d’empresa) deriva de la de la Unió Europea amb aspectes propis introduïts pel Regne Unit, cosa que complica encara més les coses.

A banda de la legislació laboral, el règim en el qual quedin els drets de lliure circulació i lliure prestació de serveis per al Regne Unit serà determinant per als treballadors d’una i altra banda, doncs els afecta de forma directa. Per exemple, els advocats o els metges ho tindrem més difícil, doncs ja no ens podrem beneficiar de la Directiva 2005/36/CE sobre reconeixement de qualificacions (que permetia el reconeixement automàtic d’algunes professions titulades entre estats de la Unió Europea en unes condicions molt raonables).

5. Dret de família

Quant a disputes en matèria de família, la manca d’aplicació del Reglament 2201/2003 (Brusel·les II bis) suposarà, en un àmbit massa sensible, el retorn a les normes estatals de Dret Internacional Privat, menys àgils.

Tot i això, el Reglament no havia estat exempt de crítiques a Anglaterra ja que el Tribunal al que primer s’havia interposat la demanda era qui decidia sobre jurisdicció (first past the post) i això provocava -en ocasions- un forum shopping amb ànim dilatori.

En tema de menors, el Regne Unit haurà de buscar acords favorables que evitin perjudicar al menor en situacions de disputa, ja que, tot i el Brexit, seguirà sent d’aplicació el Conveni de La Haia de 1996 de  responsabilitat parental i de mesures de protecció dels nens, que té un règim molt garantista.

6. Bancs i sector financer.

La part més suculenta del pastís que s’està repartint és la bancària. A alguns companys la qüestió els pot quedar lluny, però la potència de Londres com a hub financer mundial és incontestable. Nogensmenys, la European Banking Authority, (el regulador bancari europeu) té la seva seu -amb més de 150 empleats- a la City, on no podrà continuar. Davant el trasllat inevitable, la carrera per ser-ne la nova seu ja ha començat. Ciutats com Madrid o París no volen perdre’s aquesta oportunitat i es postulen com a candidates.

D’altra banda, hauran de resoldre’s qüestions de gran importància com els mecanismes de resolució d’entitats bancàries (el conegut com a bail-in o, popularment, el rescat bancari) o l’essencial dret de passaport comunitari per a les entitats financeres i d’inversió (establert, entre d’altres, a la Directiva 2013/36/UE), que permet als bancs i empreses d’inversió la lliure prestació de serveis en altres Estats Membres als quals no hi tinguin la seu.

L’informe Potential concepts for the future EU-UK relationship in financial services, del Parlament Europeu, permet aprofundir en aquesta matèria,

7. Altres: Fiscal, Competència, Inversions, Fusions i Adquisicions, Protecció de Dades.

Quant a la sobirania fiscal, aquesta retornarà totalment al Regne Unit. Dit de forma molt breu, la normativa europea perdrà la seva vigència i regirà el   Conveni de doble imposició amb l’Estat corresponent, quan n’hi hagi. En el cas d’Espanya, l’IRPF o l’Impost sobre el Patrimoni ja es regien pel Conveni, mentre que algunes matèries regulades actualment a nivell europeu (dividends o matrius i filials) tenen previstos efectes similars al Conveni. D’altra banda, encara és una incògnita què pot passar amb impostos harmonitzats com l’IVA quan passin a ser potestat del Regne Unit, així com la eventual imposició d’aranzels o tarifes a determinats productes.

Altres matèries fortament regulades per la normativa europea com les mesures protectores dels inversors (la Directiva coneguda com a MiFID i posteriors reformes), dels consumidors (p.e. la Directiva 93/13/CEE, tant de moda, el Dret de la competència, la Protecció de Dades i les Fusions i Adquisicions transfrontereres, es troben en aquest moment amb un panorama incert.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.