Per Aleix Bujaldón Tarrida
Advocat del Departament Laboral de Crowe Horwath
Com a conseqüència de la successiva evolució-revolució tecnològica, les TIC s’han convertit en un element clau per a les empreses, per petita o gran que sigui la seva estructura; no únicament millorant i agilitzant la seva activitat econòmica i productiva sinó, també, podent ser causa d’importants problemàtiques amb els propis treballadors o amb tercers aliens. Per això, l’establiment de pautes de conducta per al seu ús en les empreses s’ha convertit, de facto, en una obligació per als empresaris i no en una simple opció.
La necessitat de positivar aquestes normes de conducta a complir pels empleats en l’ús dels mitjans informàtics i telemàtics corporatius -entre els quals, sense dubte, ha d’incloure’s l’ús del correu electrònic- deriva dels importants beneficis que pot implicar això per a l’empresari. En primer lloc, estandarditza les pràctiques dels treballadors, ajudant a fer-les unànimes en la totalitat de la companyia i aconseguint així una imatge molt més corporativa, a més de millorar la seguretat dels sistemes informàtics; en segon lloc, limiten una possible responsabilitat civil i penal de l’empresa per actes dels treballadors en una utilització inadequada dels mitjans telemàtics; i, en tercer lloc, permet sancionar de forma molt més severa un eventual mal ús dels mateixos per part d’algun empleat.
En relació a aquest últim punt, ha de tenir-se en compte l’establert de forma reiterada pels Jutjats i Tribunals socials. Així, la jurisprudència (ad. ex. Sentència del Tribunal Suprem de data 06.10.11), seguint una interpretació -al meu parer- excessivament àmplia del principi in dubio pro operario, ha establert una “expectativa de tolerància empresarial i confidencialitat” en l’ús dels mitjans telemàtics corporatius, dins i fora de la jornada laboral, per a finalitats personals i privatives; significant això un pseudo-dret dels treballadors a usar de forma raonable les TIC posades a la seva disposició per a finalitats no laborals, sense que pugui l’empresa sancionar tals pràctiques, al no existir incompliment contractual algun.
No obstant això, afortunadament per als interessos patronals, la jurisprudència no es queda en aquest punt, sinó que resol com pot l’empresari anul·lar aquesta “expectativa de tolerància i confidencialitat” que protegeix al treballador en l’ús dels mitjans telemàtics corporatius per a finalitats personals i privatius. La Sentència del Tribunal Suprem de data 26.09.07 és clara sobre aquest tema en establir que “[…] el que ha de fer l’empresa d’acord amb les exigències de la bona fe és establir prèviament les regles d’ús d’aquests mitjans -amb aplicació de prohibicions absolutes o parcials- i informar als treballadors que va existir control i dels mitjans que han d’aplicar-se amb vista a comprovar la correcció dels usos, així com de les mesures que han d’adoptar-se si escau per garantir l’efectiva utilització laboral del mitjà quan calgui […], d’aquesta manera, si el mitjà s’utilitza per a usos privatius en contra d’aquestes prohibicions i amb coneixement dels controls i mesures aplicables, no podrà entendre’s que, en realitzar-se el control, s’ha vulnerat una expectativa raonable d’intimitat.”
Això justifica la importància i necessitat que les empreses implementin unes normes d’ús dels mitjans informàtics. Un possible comportament incorrecte per part d’un empleat en la utilització de les TIC posades a la seva disposició per l’empresa no únicament podrà suposar una transgressió de la bona fe contractual, sinó que es podrà considerar com una desobediència a les ordres empresarials, permetent així imposar una sanció més severa i amb major justificació. Així mateix, en haver informat l’empresari al conjunt de treballadors de les possibilitats de vigilància empresarial en l’ús dels dispositius i aplicacions telemàtiques, s’elimina l’expectativa de confidencialitat i permet dur a terme funcions de control sense vulnerar-se, en cap cas, el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions dels treballadors.
I és que la necessitat d’utilitzar, per tots els empleats, les TIC en les empreses de forma correcta i prudent es posa encara més de relleu enfront dels continus atacs informàtics que s’han perpetrat durant els últims mesos contra els sistemes de moltes companyies. El més recent, conegut com “Wannacry”, que ha afectat a grans multinacionals, com Telefònica, Renault o Disney, és un dels molts exemples de delinqüència informàtica que atempta contra les empreses mitjançant un ransomware, encriptant tota o part de la seva informació i exigint un pagament en el seu rescat. L’establiment d’unes normes d’ús dels mitjans informàtics i tecnològics, exigibles a tots els empleats de l’empresa, és una de les millors formes de prevenció de tals riscos; que, segons auguren els experts, es convertirà en la forma més habitual de delinqüència durant els propers anys. Així mateix, l’establiment d’aquestes pautes de conducta podria permetre exigir responsabilitat -tant disciplinària com pels danys i perjudicis soferts- per part de l’empresa a aquells empleats que haguessin actuat d’una forma negligent, no respectant les indicacions facilitades per l’empresari en relació a l’ús de les TIC.
1 comment