Redacció.
José Luis Aguilar Jiménez, soci del Departament de Dret Públic i Regulador, i Julia Shorin, advocada sènior, ambdós d’Andersen Tax & Legal, publiquen la primera obra que recull la normativa turística aplicable a Catalunya i amb especial referència al Pla d’Usos de Barcelona (PEUAT), que respon a l’interès que suscita el sector turístic i a la necessitat de sistematitzar el complex i atomitzat cos normatiu que suposa la legislació turística de Catalunya.
L’obra està estructurada en tres capítols que separen la normativa catalana, estatal i comunitària. A cada capítol hi ha la legislació turística aplicable i també normes de caràcter urbanístic que tenen un impacte decisiu en l’àmbit turístic. A més, per tal d’agilitzar les consultes, l’obra inclou dos amplis índexs, un conceptual i un altre cronològic.
“El sector turístic s’ha convertit en un dels principals punts d’atenció dels debat polític i social”, ha exposat José Luis Aguilar Jiménez a El Jurista. En l’àmbit català, actualment, el sector turístic català representa un destacable 12% del Producte Interior Brut de Catalunya. Així mateix, a aquesta xifra cal sumar-hi els 17,9 milions de visites l’any 2016 i que augmenten any rere any. “L’afluència massiva de turistes a Catalunya i especialment a Barcelona, provoca una necessitat de les Administracions de regular els efectes del turisme sobredimensionat en la població resident”, ha exposat, al seu torn, Julia Shorin.
És evident la rellevància avui dia del sector turístic i, com a conseqüència, s’han implementat normatives turístiques cada cop més complexes i tècniques. Per aquest motiu, aquesta obra pretén ordenar i facilitar la consulta de les normes turístiques als usuaris interessats.
Per a Shorin, “potser l’aspecte més nou en la regulació del fenomen turístic són els plans d’ús, instruments normatius molt sofisticats que pretenen evitar els efectes perniciosos del turisme massiu. Fenòmens tals com l’expulsió dels ciutadans de determinades àrees d’interès turístic o evitar el fenomen de la “no ciutat”, és a dir, la conversió d’un lloc de ciutadans en un mer escenari sense vida real”.
Així mateix, en opinió d’Aguilar “per a la comprensió de les normes que regulen el sector turístic a Catalunya, s’han d’integrar i correlacionar normes de diferents administracions, tals com la Generalitat, Ajuntaments i autoritats de la Unió Europea. Per exemple, per entendre el PEUAT, hem de recórrer constantment al Decret d’Establiments Turístics de la Generalitat, en definitiva, com en tantes àrees del dret, es crea un cos normatiu que prové com a conseqüència de la divisió competencial de diferents Administracions”.
