Advocada mercantilista
D’acord amb l’exposició realitzada pel Reglament (UE) Nº 600/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de maig de 2014 relatiu als mercats d’instruments financers i pel qual es modifica el Reglament (UE) nº 648/2012 (d’ara endavant, el “Reglament MiFIR”), en el seu primer considerant, “la recent crisi financera ha posat de manifest deficiències en la transparència dels mercats financers, la qual cosa pot contribuir a la generació d’efectes socioeconòmics”. A la vista de l’anterior, tant la Unió Europea com el G-20 han determinat la necessitat de reforçar aquesta transparència a l’efecte de consolidar el sistema financer i contribuir al bon funcionament del mercat.
Una de les mesures proposades en aquest sentit ha estat establir l’obligació de les entitats que intervenen als mercats financers (amb independència, de l’instrument financer negociat utilitzat) de comunicar les operacions realitzades a les autoritats competents. D’aquesta manera, les referides autoritats controlaran el funcionament d’aquests mercats en la mesura que podran, si escau, detectar i investigar possibles abusos que s’haguessin dut a terme en el seu si.
Per facilitar aquesta comunicació, s’ha considerat convenient establir que totes les entitats jurídiques que participin als mercats financers realitzant transaccions sobre instruments admesos a negociació han de comptar amb el Codi LEI, això és, un codi alfanumèric de vint caràcters que les identifica de manera unívoca a nivell mundial, sent aquest codi únic, permanent, portable per cadascuna de les entitats i que està basat en les especificacions proporcionades per la norma ISO 17442.
Tal com ha posat de manifest la Comissió Nacional del Mercat de Valors en la seva comunicació “INFORMACIÓ RELLEVANT SOBRE EL CODI LEI (LEGAL ENTITY IDENTIFIER) A ESPANYA”, de data 19 de maig de 2017, el meritat Codi LEI ha de ser obtingut per les entitats que operin als mercats financers abans del dia 3 de gener de 2018, data en la qual s’iniciarà l’aplicació del nou marc normatiu relatiu als mercats i instruments financers basant-se en l’esmentada Directiva MiFID II (això és, la Directiva 2014/65/UE del Parlament Europeu i del Consell de 15 de maig de 2014 relativa als mercats d’instruments financers i per la qual es modifiquen la Directiva 2002/92/CE i la Directiva 2011/61/UE) i el ja referit Reglament MiFIR.
A Espanya, a l’efecte de facilitar la seva obtenció, la tramitació del Codi LEI es realitza a través de la pàgina web del Col·legi de Registradors, en la qual serà necessari emplenar els camps del formulari habilitat per a aquest propòsit, incloent en ell dades relatives tant de la persona jurídica sol·licitant del codi com del seu representant.
Una vegada emplenat i signat per l’esmentat representant, aquest formulari haurà de ser presentat davant el Registre Mercantil on la persona jurídica sol·licitant es trobi inscrita, juntament amb el justificant de pagament de la taxa que correspongui. Després d’haver rebut tota aquesta documentació, el Registrador verificarà les dades aportades i qualificarà la sol·licitud en un termini màxim de quinze dies hàbils. El certificat relatiu al Codi LEI serà remès per correu electrònic a l’adreça que s’hagués indicat en la sol·licitud, quedant actiu el codi des d’aquest moment.
No obstant això, és important tenir en compte que el Codi LEI té una vigència anual havent de ser renovat cada any amb anterioritat a la seva data de caducitat, això és, passat un any després de la data d’expedició o última renovació, segons sigui el cas.
Tal com el lector ja ha pogut percebre, l’obtenció i/o renovació del Codi LEI no és gratuïta, sinó que és l’Ordre JUS/35/2014, de 20 de gener, la que determina els honoraris registrals per la gestió d’aquests tràmits (a saber, 100 € per l’assignació del Codi LEI; i 50 €, per la seva renovació anual).
A la vista de tot l’anterior, sembla clar que totes aquelles persones jurídiques que desitgin operar als mercats i (i) que no disposin del Codi LEI en la data indicada, això és, el 3 de gener de 2018, o (ii) que disposant d’aquest, no ho haguessin comunicat a les entitats de serveis d’inversió o de crèdits amb les quals operin per realitzar les transaccions financeres desitjades, no podran operar en els referits mercats.