La Justícia garantista a la llum del ‘cas Kokorev’

Per Alfonso Merlos

Professor de la Universitat Nebrija i UCJC

Doctor en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

La Unió Europea és un oasi de seguretat, llibertat i justícia. És la regla, i per tant inclou excepcions. Ho és perquè no hi ha Estat (tampoc Espanya) que no sigui “garantista”; això és, que apliqui el ‘garantisme’ com a forma de representar, comprendre, interpretar i explicar el Dret; això és, que parteixi de la base que fins i tot en democràcia pot haver-hi un potencial abús del poder, i per tant aquest excés ha de neutralitzar-se per a la tutela de forma efectiva dels drets de les persones.

Fins a tal punt els fonaments del corpus jurídic europeu són homogenis, i d’obligat compliment, que la pròpia UE es veu forçada amb freqüència a advertir, corregir o sancionar als Estats quan les seves institucions conculquen per acció o omissió drets ciutadans bàsics.

És ja archiconocido, per haver arribat fins al Consell General del Poder Judicial i les institucions europees el cas que afecta a Vladimir Kokorev (acusat de ser testaferro del president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang) i la seva família. La seva dona i fill han passat 25 mesos a la presó preventiva en una presó canària, però és que el jubilat empresari hispà-rus, suma 28 mesos de presó provisional, en una dinàmica processal que en molts dels seus aspectes essencials i els seus detalls adquireix trets insòlits.

Més enllà de la innocència o culpabilitat de Kokorev (l’haurà d’establir un tribunal, si arriba abans la publicació d’una ordre de processament, encara sense data), és un fet públic i notori que Europa li estigui traient els colors a Espanya. I que ho està fent perquè presumeix que s’estan violant drets humans primaris d’aquest ancià malalt, i s’han pogut violar en el cas del seu fill Igor, un jove i brillant advocat, i la seva esposa Julia, mestressa de casa.

El Comitè de Peticions del Parlament Europeu es troba en ple tràmit de la queixa/sol·licitud/observació que ha fet Kokorev per la inadequada aplicació del Dret de la Unió per a l’aprovació i pròrroga de la presó preventiva. El Parlament Europeu no pot invalidar les decisions adoptades per les autoritats competents d’Espanya, no és un òrgan judicial i no té facultats per realitzar recerques judicials, dictar sentències o revocar decisions dels tribunals de justícia d’Espanya, però denúncia de forma activa els casos de mala administració per part de les institucions dels Estats.

En el text registrat s’assenyala que “en una recerca iniciada en 2004, Vladimir Kokorev roman privat de llibertat, des del 9 de Setembre de 2015 -malgrat la gravetat de la seva malaltia que fa que als seus 64 anys sigui un autèntic ancià- investigat per un delicte de blanqueig de capitals penat en la legislació interna espanyola oscil·la amb entre sis mesos i sis anys de presó, quelcom que suposa una mesura desproporcionada i una autèntica pena anticipada”.

A les institucions europees se’ls fa saber per part dels advocats de la família, establerta a Espanya des de fa més de 20 anys, que des de la seva detenció no s’ha permès encara l’accés al material informàtic que li va ser intervingut -que és la base de la seva acusació- que roman sense cap custòdia garantida i sense control judicial, en poder de la UDYCO canària.

La petició al·ludeix al fet que la família ha estat privada de llibertat “durant 25 mesos sense evidències de càrrec mínimament sòlides en contra seva (…) els tres van estar separats en mòduls carceraris diferents sense ni tan sols permetre que el fill pogués cuidar del seu pare malalt, quelcom que suposa un tracte inhumà i degradant constitutiu de tortures”.

Les llums vermelles d’alarma per part del Comitè de Peticions en el ‘cas Kokorev’ es sumen a les alertes ja llançades per un grup d’europarlamentaris, que s’ha dirigit a la Fiscalia General de l’Estat manifestant el seu rebuig pels paràmetres legals en els quals s’està conduint el procés, i en concret posant en dubte que les autoritats canàries estiguin respectant la resolució del 5 d’octubre de 2017 del Parlament Europeu, en la qual s’estableixen les mínimes condicions sota les quals ha d’aplicar-se i prorrogar-se la presó preventiva.

El tribunal de l’opinió pública a Espanya està conformat per 47 milions de ciutadans. Els seus dictàmens són implacables, compulsius, maximalistes, insaciables… Fins al punt que aquest tribunal equipara cada dia alguna cosa que la Constitució i les nostres lleis proscriuen amb severitat (l’equiparació de la presó provisional amb la privació de llibertat pel compliment de la pena). Seria interessantíssim que els nostres jutjats d’instrucció i les nostres Audiències Provincials, actuant com no pot ser d’una altra manera sempre conforme a Dret -sense excepció alguna- no alimentessin amb els seus pronunciaments aquesta perillosíssima equació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *